Distopia o necessitat: la tecnologia per al postconfinament

La pandèmia del Covid-19 no només quedarà plasmada als llibres d’Història com la crisi sanitària que va paralitzar mig món, sinó també com la primera continguda amb l’ajuda de la tecnologia mòbil. En altres països ja han funcionat apps i estudis de mobilitat que ara comencen a aplicar-se a Espanya. ¿Quin camí s’haurà de seguir quan cessi el confinament?

Desconcertats per l’envergadura de l’emergència, el debat actual se centra en com aturar la crisi, l’ara més immediat. Però a mesura que la vida torni a la «normalitat» s’obrirà un complex debat ètic i legal sobre l’aplicació social de mesures tecnològiques per controlar la pandèmia i evitar nous brots. ¿Cap on anem?

L’escenari postconfinament encara és difús per als projectes impulsats a l’Estat. «Quan acabi l’estat d’emergència les dades de les apps d’autodiagnòstic s’eliminaran, no van més enllà», expliquen a EL PERIÓDICO fonts del Govern coneixedores del tema. No queda tan clar amb el projecte de mobilitat, que serveix amb base legal per a registres estadístics que poden ajudar a prendre millors decisions públiques per controlar la pandèmia. Fonts de la Generalitat Valenciana, impulsora d’aquesta idea, expliquen que «confien poder continuar operant» quan la tempesta amaini per fer un seguiment de la reobertura del país.

REFERENTS ASIÀTICS

¿Es desenvoluparan noves eines tecnològiques per evitar un rebrot? Els únics referents són dels països que ja han superat el pic de contagis. En la carrera tecnològica internacional per frenar la pandèmia, l’app que més ha cridat l’atenció ha sigut la de Singapur. En lloc del GPS del mòbil o del registre d’antenes, la iniciativa del govern, TraceTogether, se serveix del Bluetooth per localitzar focus de contagi, com si fos un radar. De forma xifrada, els mòbils amb aquesta app recullen dades dels mòbils amb els quals es creuen. Així, si algú emmalalteix pot cedir aquestes dades al Govern perquè avisi i aïlli les persones amb qui ha estat en contacte anteriorment. Tot mantenint la privacitat de l’usuari.

Singapur té una de les taxes d’infectats i morts més baixes del món. Tot i que el seu govern ha demanat moltes més descàrregues perquè l’app sigui «efectiva», el seu model es veu com un referent. També el de Corea del Sud, semblant, però on les apps són privades i l’Executiu no demana permís als ciutadans per rastrejar-los individualment, des del seu GPS fins a la seva targeta de crèdit, i exposar públicament les seves vides.

No obstant, el debat que pot obrir a Espanya la introducció d’una versió similar quan acabi el confinament és difícil de preveure. Fonts del Govern confirmen que, «de moment», es descarta l’ús d’una tecnologia similar. Alemanya, el Regne Unit i Itàlia estan estudiant l’aplicació de variants d’aquest model.

Així doncs, ¿com es procedirà en l’etapa postconfinament? Oriol Mitjà, infectòleg i assessor de l’OMS, crida a la creació d’un «DNI víric», una app que se serveixi de la geolocalització del mòbil per rastrejar si l’usuari ha estat en contacte amb un infectat i a partir d’allà decretar nous confinaments. Abans, tota la població s’hauria de fer un test perquè el Govern conegués l’estatus clínic de cada ciutadà.

AMENAÇA FUTURA

Del reconeixement facial xinès al registre individual sud-coreà, des d’Àsia  arriben models que per a Europa són encara una distopia orwel·liana. Com assenyala el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, els asiàtics tenen una mentalitat autoritària, més obedient que els europeus, una cosa que explica la poca consciència crítica sobre la protecció de la privacitat davant la vigilància digital d’aquests països.

A més, la crisi pot reforçar el model d’Estat policial digital de Pequín. Diversos experts temen que la rebaixa d’estàndards durant l’emergència es pugui filtrar en el futur per convertir-se en norma. «El problema arribarà si després de la crisi els governs europeus, distingits pel seu respecte amb el tracte de les dades, passen a veure aquests drets de protecció com a obstacles que dificulten la presa de decisions executives», adverteix Enric Luján, professor de Ciències Polítiques de la UB. Des del Govern s’insisteix que tota acció respectarà la normativa europea.

Sigui quin sigui el camí elegit, sembla clar que hi haurà un període de transició en què s’establiran mesures de control preventives que canviaran els paràmetres actuals. Ramon Miralles, expert en privacitat i ciberseguretat d’Ecix Group, entén que les actuals mesures tecnològiques públiques estan legitimades i veu inviable que Europa exporti un model asiàtic «desproporcionat». No obstant, també remarca que després de la pandèmia «patirem un altre retrocés» de vigilància digital. «Acceptarem cedir part de la nostra privacitat a canvi de sanitat», explica.

Notícies relacionades

Facebook crea mapes de prevenció del coronavirus amb dades dels seus usuaris

El clima i el gènere

En més d’una ocasió, les crisis d’emergència nacional han servit com a pretext perquè governs neoliberals imposin mesures restrictives i impopulars, el que Naomi Klein va denominar «Doctrina del Xoc». Amb el precedent de l’espionatge massiu desencadenat als Estats Units després dels atemptats de l’11-S  per l’administració Bush encara fresc, els experts remarquen la necessitat de posar en quarantena, sota escrutini, totes aquestes iniciatives per garantir que la innovació tecnològica serveix el benestar comú i obrir un debat transparent per guanyar-se la confiança de la ciutadania.

Tot i així, també adverteixen dels recels infundats amb els mètodes més rigorosos. Les dades que ara s’utilitzen per mitigar la propagació de la pandèmia que ha paralitzat mig món són, de fet, les mateixes que des de fa anys cedim despreocupadament a les desenes d’apps que acumulem al nostre mòbil.