Governs de tot el món rastregen els mòbils per frenar el coronavirus

El teu mòbil pot posar fre al coronavirus. Amb major o menor invasió de l’esfera privada, països de tot el món han reaccionat a la pandèmia impulsant sistemes tecnològics per controlar-ne la propagació o evitar que hi hagi rebrots després del confinament.

Mentre que a Espanya s’han posat en marxa diverses ‘apps’ d’autodiagnòstic i dos projectes de rastreig del moviment ciutadà que poden ajudar a prendre millors decisions sobre salut pública, altres països han optat per mètodes de vigilància que han posat en tensió les llibertats dels seus ciutadans. A Europa, s’estudia què aprendre d’aquests mètodes per adaptar-ho a un context més rigorós amb la privacitat.

Aquestes són alguns dels models adoptats fins ara:

LA XINA

Després de detectar el seu primer focus de contagi, les autoritats xineses van impulsar un primer sistema de control a la ciutat de Hangzhou amb l’ajuda del gegant del comerç electrònic Alibaba que s’ha anat desplegant per tot el país. Amb aquesta ‘app’, als ciutadans se’ls assigna un color –verd, groc o vermell– que determina el seu estat de salut. Tot i que es desconeix exactament com funciona, aquest software mòbil connecta dades personals com el nom i la geolocalització dels usuaris amb la policia, que vigila que es compleixin les normes. Ara el país comença a tornar a la normalitat.

Els contagiats no poden sortir al carrer o utilitzar el transport públic. Els que ho poden fer han de mostrar el seu estatus a través d’un codi QR per accedir a certs llocs com el metro. Organitzacions com Human Rights Watch temen que la introducció d’aquesta ‘app’ serveixi per reforçar el sistema vigilància ciutadana permanent de Pequín, un dels més sofisticats del món. Segons la mateixa agència de notícies estatal Xinhua, les dades que utilitza l’‘app’ són subministrades per les autoritats sanitàries.

ISRAEL

Un dels casos més flagrants. A mitjans de març, el govern ultraconservador de Benjamin Netanyahu va autoritzar l’ús d’una llei antiterrorista per rastrejar sense autorització judicial els seus ciutadans. Llavors es va destapar que des del 2002 l’Estat jueu registra les dades de localització i contactes de tota la població, un escàndol nacional. Amb aquesta aplicació, l’Executiu pot traçar el mapa de persones contagiades pel Covid-19.

A diferència dels altres països afectats, a Israel l’ús d’aquesta tecnologia recau en mans del Shin Bet, els serveis secrets interns, una cosa que inquieta especialment els experts, que temen un control autoritari més gran del govern sobre els seus ciutadans. Serà la policia la que enviarà missatges a la gent quan hagin estat en contacte amb algun infectat.

La gestió de la pandèmia a Israel està plena de casos polèmics. A més d’aquesta vulneració de la privacitat, el gabinet de Netanyahu ha aprofitat l’emergència per paralitzar el parlament, esquivar el seu judici per suborns i frau i, fins i tot, culpar els homosexuals de la pandèmia.

D’altra banda, l’empresa tecnològica israeliana NSO va assegurar haver desenvolupat una ‘app’ per rastrejar la propagació del virus que, segons Bloomberg, està sent provada en altres països. Aquesta companyia de ‘software’ d’espionatge ha sigut acusada d’ajudar l’Aràbia Saudita a espiar el periodista Jamal Khashoggi, que després va ser assassinat.

COREA DEL SUD

Tan aplaudit com difícil d’exportar a Europa, el model sud-coreà ha ajudat Seül a localitzar i posar en quarantena totes les persones amb potencial d’estar contagiades. Corea del Sud estava més preparada per a aquesta crisi sanitària perquè ja va ser colpejada per d’altres, com la del MERS. El 2015 i el 2018 es va canviar la llei de privacitat per posar-la sota les necessitats del govern en moments d’emergència. Així, l’executiu ha tingut ara accés a les dades dels seus ciutadans sense necessitat de tenir el seu consentiment.

El model es basa a preguntar als contagiats quins han sigut els seus últims contactes. En cas de no voler revelar-ho, s’han agilitat els processos burocràtics amb la policia i les operadores telefòniques perquè el Ministeri de Sanitat pugui accedir al seu GPS mòbil i a l’historial de les seves targetes de crèdit. També se serveixen de les gravacions de càmeres de vigilància. Quan es corrobora un cas de contagi es publica en una web del Govern i s’envia un missatge al mòbil de la gent que viu a prop amb la informació detallada dels llocs per on va passar el cas confirmat. Seül vol incentivar així els seus ciutadans a realitzar-se tests, una cosa que la llei obliga en cas d’estar en contacte amb un positiu.

El Govern és l’encarregat d’obtenir les dades de les operadores i publicar-les perquè empreses privades creïn ‘apps’ en què s’identifiquen focus de contagi i es mapen els casos. Tot i que les dades són anònimes, la publicació de la seva rutina de moviments exposa obertament l’esfera privada dels seus ciutadans. Com apunta el ‘The Guardian’, el seu ús ha destapat casos d’infidelitat.

SINGAPUR

Amb la Xina i Corea del Sud, Singapur és un dels països que fa un ús més intensiu de les dades. No obstant, en el seu cas el sistema de rastreig de casos de contagi funciona amb el Bluetooth dels telèfons mòbils, que detecta com un radar la informació dels altres mòbils al seu voltant per saber si hi ha algú amb Covid-19. Aquesta informació està, a priori, encriptada, protegint la privacitat de l’usuari i sense guardar la localització. L’única informació que es manté és el número de telèfon de cada usuari.

Si algú emmalalteix, pot cedir les seves dades al Govern perquè avisi i posi en quarantena les persones amb qui ha estat en contacte. L’Executiu ha demanat als ciutadans que es descarreguin en massa aquesta ‘app’ perquè sigui realment «efectiva». Només un de cada sis ciutadans l’ha utilitzat fins ara.

Però en un país on la llibertat d’expressió i reunió està en escac, els experts en privacitat dubten que aquest model sigui tan pulcre com sembla.

Variants a la Unió Europea

Tot i que Espanya descarta «de moment» la seva adaptació, diversos països de la Unió Europea (UE) estudien la implantació d’una variant del model de Singapur adaptada a les lleis de protecció de dades del continent, molt més estrictes que a Àsia.

ALEMANYA

Fins i tot en un país especialment recelós de la vigilància com Alemanya, l’actual situació d’emergència davant de la pandèmia ha aconseguit un ampli consens polític per impulsar una ‘app’ que monitori els casos d’infecció sense envair la privacitat ciutadana. Tot i que no se’n coneixen gaires detalls, el projecte alemany estudia utilitzar el Bluetooth per a la detecció de casos –com a Singapur–, l’ús de dades anònimes i descarta la geolocalització. Diversos instituts d’investigació europeus estan treballant en el desenvolupament d’aquesta ‘app’.

A més, el centre nacional de salut pública del país va posar en marxa ahir un experiment inèdit de recol·lecció de dades per llançar una ‘app’ que permeti monitorar dades com el pols i els patrons del son dels ciutadans que acceptin participar en l’estudi per detectar casos de contagi. El Govern ha demanat obrir un debat sobre l’ús de tecnologia per a després del confinament i els experts assenyalen que es poden utilitzar les dades per frenar la pandèmia sent alhora respectuós amb la privacitat.

ITÀLIA

Diverses empreses italianes han desenvolupat un projecte per reconstruir els moviments de les persones afectades per coronavirus que espera l’aprovació del Govern. Com el model de Singapur, aquesta ‘app’ serviria per alertar les persones que han estat en contacte amb un cas positiu els dies anteriors per indicar-los que es posin en quarantena. A més, l’usuari podria registrar els seus símptomes per tenir un diagnòstic. La regió de la Llombardia ja va impulsar un projecte de rastreig anònim de moviments per saber si es complia el confinament.

Així, es pretenen evitar rebrots després del cessament de l’estat d’alarma. Aquesta anàlisi selectiva de dades i l’ús de la geolocalització es faria de manera anònima, sense ànim de lucre, i les dades no es farien públiques per evitar el que passa a Corea del Sud. Protecció Civil i la investigació científica tindrien accés a aquestes dades.

REGNE UNIT

Tot i que encara no és una realitat, el Govern del Regne Unit prepara amb la Universitat d’Oxford una ‘app’ que permeti localitzar focus d’infeccions i evitar rebrots. Si algú es troba malament pot utilitzar el dispositiu per demanar un test. En cas de donar positiu, l’‘app’ enviaria alertes directament a totes les persones amb qui hagués coincidit els dies anteriors, sense passar per les mans del Govern. A aquestes persones se’ls demanaria que es posessin en quarantena, però no se’ls diria qui ha disparat l’alarma.

Notícies relacionades

Distopia o necessitat: la tecnologia per al postconfinament

Dades mòbils contra el coronavirus: així és com el Govern respon a la pandèmia

Perquè funcioni demanen una alta participació voluntària dels seus ciutadans per cedir algunes dades com ara la geolocalització, sense obligatorietat. La informació dels infectats no es farà pública.

Aquesta proposta tecnològica demana mecanismes ètics de transparència i una auditoria pública perquè es garanteixi la protecció efectiva de les dades. «Hi ha maneres d’utilitzar aquestes tècniques [les asiàtiques]», va assenyalar Michael Parker, professor de bioètica que treballa en el desenvolupament del projecte.