Febre per la rebosteria durant el confinament

A causa de l’escassetat d’aquest producte, només es permet la compra d’un paquet per persona. Aquesta advertència a la secció de farines dels supermercats Jespac de Barcelona s’ha repetit a molts altres establiments d’alimentació durant els dies previs a la Setmana Santa. La febre per la rebosteria casolana ha arrasat amb els ingredients bàsics de les receptes de postres, sobretot la farina, els ous i el llevat.

«Cuinar dona sensació de llar i quan tothom és a casa una de les activitats més boniques és fer un pastís i menjar-se’l entre tots, per això ha pujat com la pólvora –afirma Montse Comesaña, que ensenya com fer rebosteria en família a través de les seves ‘Recetas Explosivas’ a YouTube i Instagram–. La filosofia dels meus cursos és que quan comparteixes unes postres casolanes ets més feliç».

A ella la crisi del coronavirus la va enxampar in fraganti en un curs de pans de pessic: «Un dels ingredients és el llevat i ara costa molt de trobar –explica–. Per sort, encara en tenia a casa».

El llevat és tendència

Les tendències de Google a Espanya mostren que la recerca de la paraula «llevat» s’ha quadruplicat des de l’inici del confinament. Dimecres passat, la cadena Mercadona va emetre un comunicat en què informava que han duplicat les vendes de bicarbonat de sodi i no precisament per un atac col·lectiu d’acidesa d’estómac. El bicarbonat també es fa servir com a llevat per esponjar la massa.

Així mateix, el grup Bon Preu Esclat confirma que des de finals de març han augmentat les seves vendes de farina, llevat, ous, mantega, cacau i xocolata.

Pastissos en família

A diferència de Montse Comesaña, que té dos fills adolescents i va deixar la feina fa set anys per compartir la seva passió per la cuina, Laia Pons ha començat a fer rebosteria a casa directament a causa del virus, que l’ha obligat a estar en quarantena juntament amb la seva parella, el Sergi, i les seves filles, la Bet i la Joana, de 6 i 8 anys.

Tant la Montse com la Laia associen el fet de cuinar a casa a records agradables del passat: a la primera la remet a les postres que feia el seu pare, i a la segona, a les seves pròpies experiències culinàries de joventut.

Els psicòlegs de la nutrició han estudiat la relació entre la cuina casolana i la reactivació de records agradables, un fenomen que Proust va descriure en la escena de la magdalena banyada en te d’‘A la recerca del temps perdut’ i que va ser popularitzat per Rémy, la rata cuinera de la pel·lícula Ratatouille.

Però més enllà de la recerca de benestar, són els factors pràctics els que han generat el fenomen actual, especialment no poder sortir de casa i tenir més temps. També les escoles han sigut unes grans impulsores del fenomen, proposant als nens i les nenes que fessin pastissos, una cosa que inevitablement compromet els adults en l’activitat. L’objectiu no és imitar els grans xefs, sinó fer alguna cosa creativa junts.

Començar amb creps

Notícies relacionades

El Govern instal·larà 700 quilòmetres de bandes sonores per evitar accidents

La mortalitat a les carreteres puja un 46% en el primer trimestre de l’any

«Quan va començar el confinament hi va haver una explosió aclaparadora de propostes –recorda la Laia–. Fes magdalenes, fes pastissos, fes, fes, fes... Nosaltres vam començar fent creps de manera espontània, perquè les nenes s’ho passaven bé. Al principi, entre el teletreball i les feines de casa, jo no tenia temps de més. Després vaig passar la fase Covid i quan els símptomes van remetre vaig tenir més temps i cada vegada se m’acudien més idees».

Aquest any hi haurà una doble mona en aquesta família, però sempre casolana. La Laia ha quedat amb la seva fillola per portar-li una mona postconfinament més endavant, però també en faran una per dilluns utilitzant el que trobin per casa: «Serà una versió de la mona adaptada al confinament, més tipus pa de pessic, però amb quatre plomes i un pollet, tot i que sigui retallable». Tot i que li agradaria continuar amb l’hàbit de cuinar dolços casolans, la Laia no té clar que el pugui mantenir: «Quan puguem sortir al carrer, no ens veuran més per casa».