l'oenagé es reinventa

Òscar Camps: «Ahir salvàvem vides al mar i avui a les residències d'avis»

Open Arms ha passat del rescat marítim a la lluita contra el coronavirus

Voluntaris de l'oenagé estan recollint mostres per a un estudi clínic sobre la pandèmia

zentauroepp52290924 el director de proactiva open arms   scar camps  a bordo del200214171409

zentauroepp52290924 el director de proactiva open arms scar camps a bordo del200214171409 / David Zorrakino

3
Es llegeix en minuts
Efe / Alba Gil

 «Continuem salvant vides. Ahir era al mar i avui és a les residències d’avis. Demà, on sigui». Així de contundent parla el director i fundador de l’oenagé Open Arms, Òscar Camps, l’organització del qual s’ha vist forçada a canviar d’escenari però continua amb un mateix objectiu: ajudar a sobreviure.

L’emergència sanitària del coronavirus i el decret d’estat d’alarma han congelat la majoria d’activitats que desenvolupava l’entitat, que s’ha reinventat en qüestió de dies i ha passat del rescat marítim a la lluita contra el coronavirus.

«Res tornarà a ser el mateix. Hi haurà un abans i un després. Aquesta crisi és un sotrac universal», afirma Camps en una entrevista amb EFE poc després de visitar a Lleida una residència d’avis, una de les més de 20 a tot Catalunya en què voluntaris de l’oenagé estan recollint mostres per a un estudi clínic sobre la pandèmia.

Es tracta del projecte impulsat per l’Hospital Germans Trias i Pujol, la Fundació Lluita contra la Sida i l’Institut de Recerca IrsiCaixa, que busca oferir als avis que viuen a residències un «tractament preventiu» contra el coronavirus.

«Estan més abandonats, compten amb menys recursos i són població de risc, però els professionals també estan molt sols i ni tan sols tenen la infraestructura d’un hospital», ha dit.

Dues autocaravanes a BCN

En el marc d’aquest assaig, Open Arms ha instal·lat dues autocaravanes a Barcelona des de les quals es recullen mostres de persones que han estat en contacte amb infectats en els últims dies i a qui se’ls subministra un fàrmac denominat hidroxicloroquina, habitualment utilitzat contra la malària, amb què s’espera poder disminuir la incidència de contagis.

Però la diana de l’organització continua fixa al mar Mediterrani, on assegura que continuen naufragant embarcacions malgrat que el coronavirus hagi eclipsat qualsevol altra notícia.

«Hi continua havent sortides i arribades i també desapareguts al mar. El que no hi ha és ningú per explicar-ho. Està massa silenciat: hi ha gent morint ofegada i, sense testimonis, no se sap», ha afirmat.

Les pasteres continuen arribant

Així, Camps ha assegurat que les pasteres amb migrants continuen arribant a la costa grega, a la italiana i també a les illes Canàries, però pràcticament la totalitat de la flota humanitària està confinada i amb les mans lligades.

Només l’‘Alan Kurdi’, el barco de l’oenagé alemanya Sea Eye, navega en aquests moments al Mediterrani central, on ja ha rescatat 150 persones: «Lamentablement, malgrat el coronavirus, continuaran sortint i continuaran morint».

L’organització badalonina té les seves dues embarcacions aturades amb la tripulació confinada a bord: en el cas de l’‘Open Arms’, el seu barco insígnia continua al port de Burriana (Castelló), al varador del qual va atracar a finals de febrer per sotmetre’s a una important reparació que l’aïllament no ha aconseguit frenar.

El veler ‘Astral’, en canvi, és a Fuerteventura, on es va dirigir per «monitorar» els fluxos migratoris que s’estan intensificant a les Canàries arran del tancament de fronteres.

«Volíem posar una mica de llum i saber què està passant», ha dit abans de detallar que, a diferència de l’‘Open Arms’, l’‘Astral’ no està registrat com a «barco de rescat», el que li impedeix sortir a salvar vides en ple estat d’alarma perquè, «com a iot, no es considera servei essencial».

Dificultats del desembarcament

Amb tot, Camps ha alertat que la crisi del coronavirus dificultarà encara més el desembarcament de migrants en ports segurs per la «por» i ha instat a deixar enrere els recels per centrar-se a salvar persones.

«Totes les vides són importants i cada una d’aquestes compta. De la mateixa manera que estem intentant protegir els més vulnerables a les residències, també hem de protegir els que són al mar», ha afirmat per matisar que, quan tornin al Mediterrani, agregaran el test de coronavirus al conjunt de proves mèdiques que ja feien abans.

Notícies relacionades

Així mateix, Camps ha opinat que l’emergència del Covid-19 «reafirma que la Unió Europea no té capacitat per gestionar absolutament cap crisi» atesa la seva «inacció deliberada» contra la pandèmia, que fueteja amb especial intensitat Itàlia i Espanya: «La seva insolidaritat es torna a fer patent».

No obstant, i malgrat que, ha dit, no està «ni conforme ni content» amb la manera com s’està gestionant la crisi, també ha sostingut que «no és el moment de criticar», sinó de «posar fil a l’agulla». «Ja hi haurà temps per a reflexions i estaria molt bé un exercici d’autocrítica per part de tots», ha afirmat.