El linxament dels herois

Cada tarda, a les 20.00 hores, Espanya aplaudeix des dels balcons el personal sanitari que batalla contra el coronavirus, un reconeixement que puntualment s’ha estès a altres col·lectius, com els empleats de supermercats. Però aquesta unanimitat s’acaba de portes endinse: en els últims dies, alguns d’aquests professionals han denunciat assetjament i fins i tot insults que els assenyalen com a focus de contagi.

L’últim cas s’ha sabut aquest dijous. La Policia Foral de Navarra investiga un missatge contra diverses treballadores de supermercats d’un mateix edifici. «Demanem a aquestes persones que utilitzin les zones comunes tan poc com sigui possible o que busquin allotjament el temps que duri la pandèmia, ja que sou un focus de contagi important i tenim famílies per cuidar», reclamava el cartell, anònim com la resta.

A Múrcia, una altra empleada d’un súper va denunciar públicament que havia rebut un missatge per sota de la porta en què l’instaven «pel bé de tots» a buscar «una altra vivenda». La Miriam, l’afectada, va exposar públicament tant el missatge com la seva resposta, en què recordava als anònims que gràcies a la seva feina ells poden menjar. I aprofitava per explicar que necessita desinfectar-se per fer petons als seus fills i els reclamava que «en comptes de tant aplaudiment a les vuit» tinguessin «una mica d’empatia».

Però el cas més greu ha sigut el d’una metge de Barcelona, Silvana Bonino, que a l’anar a buscar el seu cotxe al garatge comunitari on l’aparca va descobrir que algú havia pintat a la seva carrosseria «rata contagiosa» i li havia punxat dues rodes. «Al principi, no m’ho podia creure, no entenia res. Vaig sentir sorpresa i tristesa», va explicar la víctima.

Odi o coaccions

La policia ha deixat oberta aquests dies l’opció que es pugui tractar de delictes d’odi. «Els nostres professionals continuen perseguint criminals, entre els quals s’inclouen els que poden cometre delictes d’odi, com poden ser aquestes conductes», va deixar anar la comissària principal de la Policia Nacional, Pilar Allué.

Però hi ha experts que en discrepen. «Segons la meva opinió, això no pot tenir recorregut perquè ni el col·lectiu sanitari ni el dels treballadors de supermercats són col·lectius vulnerables i l’article 510 del Codi Penal, que recull aquests delictes, està pensat per als col·lectius estructuralment més vulnerables, com minories racials o d’una identitat sexual», explica a EL PERIÓDICO Antoni Llabrés, professor titular de Dret Penal, ara a la Universitat de les Illes Balears.

Recorda que en altres casos els tribunals han frenat aquest camí quan els denunciants han sigut les forces de seguretat o els polítics «per no ser vulnerables» i creu que, en alguns casos, pot encaixar en «altres figures delictives ordinàries, com la de coaccions o amenaces», en el cas que hi hagi violència o intimidació, o assetjament immobiliari, si no existeixen.

Defensa ciutadana

Notícies relacionades

Pintada de «rata contagiosa» a una metge de Barcelona

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

A l’espera de veure el recorregut judicial, molts altres veïns han donat suport públicament als assetjats. Així ho van fer els de Bonino. Després dels aplaudiments de dimecres, micròfon a la mà, una veïna va demanar un aplaudiment per a ella. «Silvana, estem tots amb vosaltres, no esteu sols», li va dir mentre creixia l’ovació.

No han sigut els únics recolzaments. Alguns comptes en xarxes socials que recullen aquests anònims també s’han fet ressò d’oferiments per rentar la roba, planxar o fer el menjar a aquests col·lectius. Un, recollit pel compte Medicina Cabreada, és un missatge dirigit a una doctora: «Nosaltres també tenim fills... és per això que et demanem ¡que continuïs sent forta! Gràcies per cuidar-nos i lluitar per nosaltres».