COMPAREIXENÇA en el congrés

Illa: «Anem pel bon camí, però hem d'estar alerta» Queden moments difícils»

En les últimes 24 hores han mort 551 persones (el total és de 19.130) i s'han curat 74.797 pacients, el 40,5% dels casos

S'han realitzat 930.230 PCR, uns 40.000 al dia en l'última setmana, segons el ministre de Sanitat

illa / periodico

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha exhibit satisfacció i prudència en la seva quarta compareixença en la comissió de sanitat i consum del Congrés dels Diputats. Satisfacció perquè les dades són esperançadores i la corba del coronavirus a Espanya ha perdut impuls: «L’objectiu de les dues últimes setmanes s’ha complert: s’ha iniciat el descens diari de manera estable i s’ha assegurat l’assistència adequada a casos crítics», ha afirmat. «Hem arribat al pic i estem a punt de doblegar la corba». [Seguiu en directe ‘online’ les notícies sobre l’evolució de la pandèmia]

Les dades que ha esgrimit són aquestes: 182.816 casos des que va començar el recompte de dades, dels quals 5.183 s’han detectat en les últimes 24 hores, en què han mort 551 persones (el total ascendeix a les 19.130)s’han curat 74.797 pacients, el 40,5% dels casos i en les últimes quatre setmanes l’increment diari d’ingressos a les ucis ha passat del 16% a l’1,5%

«Hi ha moltes coses que no coneixem»

Però, alhora, prudència. «Això no està guanyat, però anem pel bon camí. Tot i això, hem d’estar alerta i queden moments difícils. En les fases següents cal ser molt prudents. Cal pensar quan i com desescalem», ha avisat. «El sistema de salut s’ha sotmès a un gran estrès, i per això es mantenen les instal·lacions fins que no hi hagi risc de rebrot», ha comentat Illa. «Desgraciadament, hi ha moltes coses que no coneixem, i per això hi ha canvis de criteri, no només nostres, també de l’OMS. Per això els científics estan treballant a contrarellotge. Ja ho va dir el president: no és segur que el 26 d’abril acabi l’estat d’alarma».

Illa ha admès que «la letalitat és alta, del 10,35%» tot i que ha recordat que en països del nostre entorn com Itàlia, França, el Regne Unit i Bèlgica ronden o superen el 13%. L’excepció és Alemanya, que té el 2,55%. «Quan hi ha més tests, la letalitat baixa», ha assegurat. La xifra dels 19.130 morts és, de tota manera, aproximada, tal com ha admès aquest dijous el director d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, que ha dit que ni tenint unes «molt bones» estadístiques sanitàries es coneixeran les dades reals dels morts per Covid-19.

Xifres de les comunitats autònomes

Ho ha dit després de ser preguntat per les dades de Catalunya, comunitat que dimecres va informar de més de 7.000 de morts a l’haver canviat els criteris de recompte, d’acord amb la informació aportada per funeràries sobre morts en residències i domicilis. 

simon / periodico

Simón ha insistit que el ministeri sol·licita a les comunitats autònomes les xifres de morts que compleixen amb els criteris de la ponència d’alertes i que són «compatibles i comparables» amb les dades que proveeixen altres països a partir de les propostes dels organismes internacionals.

930.230 PRCs realitzats fins ara

Aquesta és una de les claus per superar el coronavirus i una de les mesures que està duent a terme el Govern central per seguir el combat contra el Covid-19. Per això l’augment de la capacitat de realització de PCRs (l’última setmana, uns 40.000 diaris, a més de la realització dels tests de diagnòstic ràpids per detectar possibles casos positius en grups d’alta prevalença i l’obligació per a centres privats i laboratoris de comunicar a les autoritats sanitàries els diagnòstics positius.

Illa ha explicat que els PCR es fan, per aquest ordre, als malalts greus, als lleus, a les persones vulnerables com ara avis en residències geriàtriques i als treballadors essencials. I sempre sota el control governamental. «Hi ha d’haver un pla de test igual per a tot el país. Per això sempre s’han de fer sota prescripció facultativa». També el ministeri exigeix saber quins tests han adquirit els centres privats per garantir que són vàlids. «L’objectiu és arribar als 50.000 diaris, uns 300.000 a la setmana, més d’un milió al mes, però això vol temps, perquè cal adquirir-los, distribuir-los...».

94 milions d’unitats de protecció sanitària

Una altra mesura és la decisió que els 7.500 residents de quart i cinquè any que acaben el seu contracte de formació siguin avaluats seguint el calendari habitual, de manera que al maig «hauran aconseguit el títol i podran ser contractats». També ha especificat que des del 10 de març el ministeri ha estat entregant 94 milions d’unitats de protecció sanitària, com mascaretes (46,5 milions), guants (26,6 milions), ulleres (190.000), bates d’un sol ús (208.500)...

Impuls de recerca i assajos clínics

També impulsa 32 assajos clínics amb medicaments en més de 26.000 persones, dues recerques de vacunes «prometedores» després dels primers assajos amb animals, cinc recerques de ventiladorsprojectes per confeccionar 60 milions de mascaretes i altres elements de protecció individual.

Illa ha explicat que el Ministeri de Sanitat ha elaborat especificacions perquè es fabriquin mascaretes tèxtils a Espanya i que se n’han repartit 10 milions d’unitats als principals nusos de transport públics d’Espanya per «ajudar a reduir el risc de contagi, per reforçar la prevenció i fomentar cultura d’autoprotecció de la ciutadania».

Reforçament de l’atenció primària

Notícies relacionades

Un altre dels eixos serà el reforçament de l’atenció primària. «El seu paper ha sigut molt rellevant. Ha protegit la salut de les persones i ha previngut molts ingressos hospitalaris. Tindrà molta importància de cara a la sortida de la pandèmia, ja que el seu servei arriba de manera més equitativa al territori i és el més ben capacitat per ordenar la coordinació en la sanitat pública», ha valorat.

Els parlamentaris que han assistit a la comissió han criticat la falta de testos massius i de dades més exactes per conèixer l’abast real del coronavirus en la població. També li han proposat diverses mesures, com Gabriel Rufián, d’ERC, que ha demanat que els nens puguin tornar a sortir («els de 0 a 6 anys que surtin de 10 a 11 del matí i els de 6 a 12, de 12 a 13 hores en zones delimitades», ha proposat) i eliminar l’IVA de productes sanitaris de protecció.