L'autocura, les relacions familiars o la solidaritat, el costat 'bo' del confinament

Dir primer que tot que no hi ha res que pugui compensar els milers de vides humanes que s’ha carregat el coronavirus, el sofriment dels seus familiars i d’aquells que s’han vist infectats per un virus tan nociu. Tampoc hi ha res que pugui pal·liar la brusca caiguda de l’economia, els milers de persones que se han acabat a l’atur  i la incertesa que plana sobre tots, individualment i com a societat. Però enmig d’aquest enorme forat, el confinament està deixant algunes coses bones. Segur que per cada una d’aquestes hi ha desenes de situacions negatives, però aquest podria ser un petit llistat dels aspectes ‘positius’ del tancament.

Higiene, autocura i menys visites a urgències

Fa anys que els metges avisen que cal rentar-se les mans freqüentment però ha hagut d’arribar el coronavirus perquè la societat en prengui consciència, així com tossir al colze o utilitzar guants per agafar la fruita, per posar alguns exemples de les millores en la higiene. A més, els metges de família estan comprovant com pacients amb malalties cròniques, com cardiovasculars o renals, «per por d’empitjorar o veure’s obligats a acudir al metge, compleixen més i millor els consells higienicodietètics habituals i amb el tractament farmacològic prescrit», segons explica Vicente Pallarés, de la societat de metges d’atenció primària Semergen. Al seu torn, el nefròleg José Luis Górriz apunta que si fins ara «molts pacients, metges i gestors han sigut reticents a les consultes telemàtiques», aquesta crisi «ha demostrat la gran utilitat d’aquesta estratègia tant per a l’optimització de les cures com per a l’eficiència del sistema» i pot ser que el sistema pervisqui en el futur. D’altra banda, el temor del contagi ha baixat l’afluència a urgències, una cosa que també és positiva, si bé els facultatius alerten que davant de signes clars d’agreujament de qualsevol malaltia no es deixi d’acudir als centres sanitaris.

Més relacions familiars i una oportunitat per repensar el món

Evidentment, per a les persones que es portin bé amb els companys de confinament, la situació els està permetent passar aquell temps junts que de vegades és difícil de trobar. A més, els nens poden aprendre coses que no s’ensenyen a l’escola com netejar, cuinar, fer-se una idea més aproximada del treball dels seus pares, tot i que cada vegada més experts avisin que seria convenient que surtin al carrer, almenys a fer un tomb. Ampliant la mirada, el confinament ofereix «una oportunitat per repensar el món, socialment i individualment», sobre el ritme estressat que de vegades acompanyava les nostres vides o el consumisme, segons reflexiona Gemma Altell, psicòloga social. I és que, certament, la majoria de les persones –de vegades obligades pels acomiadaments– han reduït despeses supèrflues i s’està comprovant que es pot viure amb menys. A més, l’avorriment desperta actituds creatives en moltes persones, mentre que no hi ha més remei que cultivar la paciència. «Hem passat del discurs sobre la necessitat d’avorrir-se o de viure amb menys, a la realitat», apunta Altell. 

Milers d’iniciatives solidàries i el suport a la sanitat pública

El confinament està traient el millor de la societat, ja que els que se salten les normes són uns quants. Des de l’inici s’ha posat de manifest el recolzament majoritari a la sanitat pública i que l’empatia  s’ha transformat en centenars d’iniciatives solidàries, també amb els nostres veïns, que tenim molt a prop i moltes vegades ignoràvem. Són molts els que s’ofereixen a fer la compra als més grans, cuidar els nens, així com professionals que s’ofereixen a ajudar els altres, com els psicòlegs que fan consultes telefòniques gratuïtes. També hi ha iniciatives altruistes empresarials i companyies que abans competien i ara, com les farmacèutiques Sanifi i GSK, busquen de manera conjunta desenvolupar una vacuna que freni la Covid-19.

El mediambient, el trànsit i la delinqüència

Notícies relacionades

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Gairebé 30 escoles de València continuen sense desinfectar 26 dies després de la dana

A les ciutats predomina ara el silenci o el cant dels ocells i es veuen estrelles que abans quedaven ocultes per la pol·lució. I és que els nivells d’emissions contaminants han caigut en picat des que es van adoptar les primeres mesures de confinament i es van reduir els desplaçaments en cotxe i la producció de moltes indústries. També ha baixat la contaminació acústica i cada vegada es capten més imatges d’animals salvatges que ocupen l’espai que abans utilitzaven vianants i vehicles. A això se suma un descens accidents de trànsit i criminalitat. Les víctimes mortals a les carreteres han caigut un 33% des de l’inici del confinament i els delictes, entorn d’un 50%.

El teletreball i l’auge de les videotrucades

I tot i que teletreballar amb nens a casa es converteix en una tasca titànica, potser quan tot això passi les empreses hagin pres consciència que no és tan necessari el que popularment es diu escalfar la cadira i que es pot ser productiu en qualsevol lloc (això sí, amb els nens a l’escola). Tot i que molts caps haurien de saber que a casa també s’han de complir els horaris i no aprofitar la situació per exigir al treballador que, ja que està confinat, treballi a qualsevol hora del dia. Segons un estudi de l’EAE Business School, el teletreball ha crescut del 4% al 88% i si s’instal·lés en el futur podria servir per estalviar costos i hores perdudes en desplaçaments, així com per facilitar la conciliació familiar. A més, l’auge de les videotrucades està demostrant que no és necessari sufragar costosos viatges a treballadors per mantenir una simple reunió. I és que fins i tot molta gent gran reticent a les noves tecnologies està començant a familiaritzar-se amb aquestes videotrucades que, una o diverses vegades al dia, els permeten mantenir el contacte tan necessari amb els seus éssers estimats.