A les barricades

Hi ha molta vida més enllà de les grans superfícies que amb gran perícia, un bon grapat d’informes tècnics sobre les taules dels directius i molts recursos han instal·lat barreres físiques i protocols diversos per provar de frenar l’expansió del coronavirus. Hi ha la quiosquera, el fruiter, la farmacèutica i molts d’altres que s’han hagut de buscar la vida com bonament han pogut.

Ara tots ells són essencials per decret, però no hi ha cap annex que els digui de bon matí com s’han de protegir del Covid-19. Estan, per tant, en mans del seu enginy (i el dels seus amics i d’internet, no sempre fiable) per alçar les seves pròpies barricades i protegir la seva salut, la dels seus clients i el que queda dels seus negocis.

A la Sefa i a la seva mare, per exemple, al poc de començar aquesta crisi i en vista de la falta de mascaretes, una amiga els va deixar tres metres de plàstic per entapissar en vertical el seu quiosc. «Funciona molt bé, però com cada matí el netejo amb lleixiu per dins i per fora cada vegada veig més borrós», explica morta de riure.

La improvisada mampara, que va arribar molt abans que les perfectes i homologades dels supermercats, hauria de frenar el virus però el que segur que atura són les males vibracions. Per assegurar el primer faria falta una prova en laboratori que per motius obvis no està al seu abast. Per garantir el segon n’hi ha prou amb xerrar una estona més amb ella.

La seva alegria és contagiosa, potser per això sigui dins del grup dels que no poden quedar-se a casa. «Pel que sembla som de primera necessitat –afirma entre honestes rialles–, jo crec que sobretot per pagar els impostos. A final de mes els autònoms i el dia 20 l’IVA i els mòduls», diu sense que li surti la tristesa.

No serà per la recaptació prevista perquè, amb això del coronavirus, afirma que la gent s’acosta per comprar el diari i poc més. El cas és tenir una excusa legal per sortir de casa. A tot estirar, s’emporten uns mots encreuats. «Tret dels dimecres, que continuen venint a buscar les revistes del cor», apunta. Hi ha coses amb què no pot ni una pandèmia mundial i la xafarderia n’és una.

El que ja no entra gairebé ningú a buscar són patates i llaminadures. «Havíem comprat un carregament pensant en les Falles i ara tinc tot el saló de casa ple de caixes de patates fregides», diu. «De gana no ens morirem, això està clar», afirma amb el seu optimisme. Ara tampoc és moment de posar-se exquisit amb la piràmide alimentària.

En algunes farmàcies també han optat per aquestes proteccions. «Els clients així estan més tranquils», diu la Teresa, que coincideix que l’important no és només l’enginy sinó la constància. «Ho netegem un parell de vegades al dia, freguem el terra i els taulells», afirma.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Però ara no només els medicaments estan ultraprotegits. Aquest nou interiorisme s’estén fins i tot a les xarcuteries, que ja ho tenien tot al buit. Amb tant plàstic subjectat d’aquella manera sembla que vulguem donar-li una capa de pintura general al món. No li aniria malament.

Per força, tots som conscients que ens ha de separar un metre i mig d’altres persones i dels taulells. Així ho explica l’Emilio, que va poder posar la impersonal cinta aïllant a terra davant la seva parada del mercat però va preferir muntar una barrera de caixes de fusta molt més visible i infinitament més alegre. Sobretot perquè la va decorant. «Estèticament queda millor, queda bonica i a més li traiem una mica de ferro al tema», diu. Al coronavirus, barreres i bona cara.