El distanciament social pot haver salvat la vida de 73.000 persones a Espanya i de 7,2 milions al món

El distanciament social pot haver salvat la vida a 73.000 persones a Espanya, 124.000 a Corea del Sud, 65.000 als Estats Units, 155.000 a Itàlia, 71.000 a França i 30.000 tant a Alemanya com al Regne Unit, un total de 7,2 milions a tot el món, segons les estimacions d’una anàlisi realitzada per experts del projecte internacional Covid Compass, coordinats per l’espanyol Carlos Duarte des de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah (KAUST) a l’Aràbia Saudita.

Per realitzar aquest estudi, basat en un model SIR (amb casos susceptibles, infectats i recuperats) desenvolupat pel professor David I. Ketcheson de KAUST, s’han tingut en compte el nombre de morts diàries comptabilitzades a cada país i estat per la Universitat Johns Hopkins i el diari ‘The New York Times’, considerant les dades de població globals que facilita les Nacions Unides.

Els resultats, segons recull la plataforma Sinc, sobre taxes de mortalitat, període infecciós mitjà i ritme reproductiu de la infecció, es basen en multitud d’articles científics, informes i bases de dades. Inclouen, per exemple, anàlisis dels pacients del creuer ‘Diamond Cruise’ (que va estar gairebé un mes en quarantena a prop de Tòquio), registres del primer brot a Wuhan, la propagació del virus en països europeus i excessos de mortalitat detectats a Espanya, Itàlia i Nova York.

A partir de la xifra de morts reportades, el model prediu el nombre de noves infeccions i morts, però també s’inclouen de manera empírica els efectes de diferents intervencions de confinament per veure com influeixen sobre les taxes de mortalitat. El model calcula aquestes taxes tenint en compte les estimacions actuals de mortalitat de persones infectades, que actualment és de 0,006, és a dir, que un 0,6% de les persones encomanades moren.

Ara bé, segons han dit els experts, el nombre de vides salvades són estimacions basades en nombres registrats de morts i les seves xifres no són completament precises. Així, per exemple a Espanya es considera que gairebé un terç de les morts per Covid-19 de la segona meitat de març es van atribuir a altres causes.

«No es van atribuir directament a aquesta malaltia, però es van poder deure a efectes indirectes per la pressió excessiva sobre el nostre sistema de salut. A més de reduir la mortalitat, les mesures de confinament baixen la pressió sobre el sistema sanitari i el seu personal. Una càrrega excessiva sobre el sistema sanitari augmenta la mortalitat per altres causes, o bé perquè els pacients no poden ser atesos degudament o perquè temen anar a l’hospital i moren a l’agreujar-se el seu estat», han explicat els experts.

Menys morts si s’hagués actuat abans

Ara bé, tot i que reconeixen que el nombre de morts evitades és «important», és «menor» del que podria haver sigut si les intervencions de reducció i cessament d’activitat s’haguessin pres amb «més antelació».

De fet, una de les investigadores de l’equip, la professora Paula Moraga, de la Universitat de Bath (Regne Unit), està desenvolupant models matemàtics per entendre la propagació del virus, els factors de risc que condueixen a la mortalitat per Covid-19 i l’impacte de les mesures de distanciament social.

«A Espanya hem vist que el 95% de les morts ocorren en persones més grans de 60 anys, el 61% dels morts són homes, i respecte a les uci, el 67% de les admissions són persones de més de 60 anys, amb un 59% d’homes», ha explicat Moraga.

Als Estats Units, el 78% de les admissions a les uci i el 71% de les altres hospitalitzacions van ocórrer entre persones amb una o més afeccions de salut subjacents, com ara diabetis, malaltia pulmonar crònica i malaltia cardiovascular.

Per un desconfinament gradual

D’altra banda, els experts han assenyalat que s’hauria de fer un desconfinament gradual en què es protegeixi els grups de més risc, gent gran i persones amb altres malalties, com poden ser les cardiovasculars i les respiratòries. D’aquesta manera, segons el seu parer, s’evitaria el contagi de les persones més vulnerables i el col·lapse dels hospitals.

Notícies relacionades

Identificades cèl·lules nasals com a inici de la infecció del coronavirus

Diversos estudis rastregen els danys del Covid-19 més enllà dels pulmons

«Hi hauria prou recursos perquè tothom pogués tenir l’atenció sanitària que necessités, ja sigui per coronavirus o altres causes. També s’haurien d’establir franges horàries durant les quals les persones de risc puguin sortir de manera segura sense tenir contacte amb els altres grups. S’hauria de fer un desconfinament gradual en què es protegeixi els grups de més risc: gent gran i persones amb altres malalties, com poden ser cardiovasculars i respiratòries», ha recalcat Moraga

Dit això, l’experta ha remarcat la importància de realitzar tests per conèixer la dimensió real de la pandèmia. «Hi ha molts casos asimptomàtics o amb símptomes lleus que no saben que tenen la malaltia i poden estar encomanant més persones. S’han de detectar aquests casos i aïllar-los a ells i als seus contactes per evitar que encomanin. A més, s’haurien de fer tests per determinar quines persones ja han passat la malaltia i, si són immunes, perquè puguin reprendre la seva activitat normal», ha conclòs.