L'era de les mascaretes

El dia que l’enviat especial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al Covid-19, David Nabarro, va anunciar que portar mascareta en públic serà la nova normalitat, la visió de la humanitat com una massa emmascarada més pròpia d’un futur distòpic va començar a ser una realitat inquietant. No obstant, la societat ja s’havia avançat als experts, convertint aquesta molesta obligació en una forma d’expressió creativa de la identitat i en un símbol d’aquest moment històric.

Les xarxes socials van plenes d’imatges de mascaretes amb reivindicacions de tot tipus, frases motivadores i teixits estampats. Enginyers i dissenyadors treballen en prototips de protectors facials que incorporen auriculars o sensors de contaminació de l’aire i també en models inclusius que permeten llegir els llavis a les persones sordes. Com va declarar l’artista Jaume Plensa en una entrevista de Núria Navarro a EL PERIÓDICO: «La qualitat de l’ésser humà és la capacitat de transformar l’inesperat».

¿Som davant d’una nova moda? «Els éssers humans som enginyosos per naturalesa i això ens distingeix dels animals –afirma Núria Mora, presidenta de Moda-Fad–. Si aquesta situació es prolonga molt més, la mascareta acabarà convertint-se en un accessori que configurarà tribus que les customitzaran. Si a l’estiu podem anar a la platja serà mantenint la distància social i segurament portant mascareta, que podrà anar a joc amb el biquini i la tovallola».

Ja fa anys que en països com la Xina, Hong Kong, el Japó o Corea del Sud és habitual veure cares cobertes pel carrer, per la contaminació, però, també, com a símbol de solidaritat des de l’epidèmia del SARS del 2003. En canvi, a Europa aquesta peça protectora s’associava sempre a la malaltia i la imatge d’un turista asiàtic passejant emmascarat pel passeig de Gràcia de Barcelona resultava desconcertant o directament risible.

Les estrelles del K-Pop sud-coreà, com els BTS, les utilitzen des de fa temps per protegir-se de l’aire brut, per evitar encomanar altres persones i també per passar desapercebuts. També el raper Bad Bunny es va apuntar fa mesos a aquesta tendència, que, diu, el protegeix tant dels gèrmens com dels haters. Des de l’esclat de la pandèmia, aquesta petita peça també s’està convertint en un símbol de compromís amb el medi ambient.

«És una revolució, com quan el 1850 es va descobrir que l’aigua contaminada encomanava el còlera o quan fa 25 anys vam saber que el virus del VIH que causa la sida estava relacionat amb les pràctiques sexuals –declarava David Nabarro, l’expert de l’OMS, a la BBC–. Llavors vam canviar i ens hi vam adaptar; vam aprendre a viure aquestes noves realitats».

Seguint amb el paral·lelisme del VIH, la mascareta vindria a ser un preservatiu facial i el seu ús estaria restringit a les pràctiques de risc, sobretot en cas d’aglomeracions, espais tancats i contacte amb grups vulnerables. No obstant, la cacofonia de veus científiques a qui l’astuta naturalesa del Covid-19 ha agafat per sorpresa converteix qualsevol vaticini sobre el futur en un exercici especulatiu.

Els experts no acaben de posar-se d’acord sobre si l’ús universal de la mascareta a l’espai públic té més avantatges que inconvenients. «La possibilitat d’encomanar-se de Covid-19 a través d’una interacció passatgera a l’espai públic és mínima –publicava el prestigiós New Englad Journal of Medicine–. En molts casos, el desig de portar mascareta és una reacció automàtica a l’ansietat que provoca la pandèmia». Per no parlar dels problemes de seguretat que podria generar una societat d’emmascarats.

L’hàbit de tapar-se la cara també genera problemes com la sensació de calor i asfíxia o la limitació de la visió, entre d’altres. «Utilitzar-la malament pot ser pitjor que no portar-la –adverteix Robert Thompson, director científic del centre de materials de Barcelona MaterFad–. No es tracta només de portar mascareta, sinó de com es posa, com es treu i què fer-ne».

Thompson fa un mes que està en contacte amb empreses i assessora el Govern sobre nous materials per produir mascaretes més segures i còmodes i fabricar-les aprofitant el teixit industrial local. De cara als mesos d’estiu, explica que hi podria haver tres solucions per controlar la temperatura: fabricar-les amb materials que absorbeixen l’excés de calor (coneguts com a phase change materials), cobrir-les amb un teixit fi perquè el sol no les escalfi o fer-les més grans, perquè la humitat es dipositi en el fons.

Notícies relacionades

Les mascaretes dels dissenyadors

Carlos Ferrando: «Volem ser un símbol de canvi de comportament»

També hi ha un tipus d’intel·ligència química que podria ser interessant per augmentar la seva seguretat: «El virus aguanta fins a nou dies a la superfície de la mascareta –explica Thompson–, però es podrien generar teixits impregnats amb metalls òxids, com ara l’òxid de coure, que maten el virus en contacte directe. D’aquesta manera no s’hauria de rentar la mascareta i es desinfectaria automàticament». A nivell casolà es pot polvoritzar el teixit amb àcid cítric (taronja, llimona) o àcid nítric (vinagre), que destrueix la membrana lipídica dels virus, tot i que encara no s’han fet estudis sobre la seva eficàcia contra el Covid-19.

Thompson apunta a una altra intel·ligència, la del disseny: «Hem de desenvolupar mascaretes que incorporin també una barrera visual, una capa plàstica per protegir els ulls. O bé haurem d’utilitzar unes ulleres, col·locant-les a sobre de la mascareta perquè no s’entelin. Aquest virus està molt ben dissenyat».