El turisme rural confia a ser el primer en rebre clients

Sense que ningú sàpiga encara quan podrà sortir de casa per allotjar-se en un altre lloc, i imaginant que es començarà amb petits desplaçaments i evitant qualsevol aglomeració, els propietaris d’allotjaments de turisme rural confien a poder ser els primers en rebre clients. Amb tota la incertesa d’aquests moments, «deduïm que la mobilitat s’anirà permetent a poc a poc i per la tipologia dels nostres allotjaments, molt grans, per a poques persones i de la mateixa família, creiem que això ens facilitarà ser dels primers en obrir quan s’autoritzi. Hi confiem. El juliol i l’agost no tenim grups, només turisme familiar», explica Ferran Miquel, propietari del turisme rural El Reixac, a Sant Joan de les Abadesses.

El Ferran és, a més, el vicepresident de l’associació Turisme Rural de Girona, que ofereix més de 240 establiments a les 8 comarques de Girona, i ara prepara una central de reserves centralitzada: TuralGi. «El sector ha perdut 15 dies molt bons (els dies festius de la Setmana Santa a Catalunya, a València i a les Balears) que era com mig agost per a nosaltres. Els que vivim d’això esperem poder tirar endavant, malgrat això», afirma Miquel. El Reixac comprèn cinc apartaments de lloguer individual. «El nostre producte no necessita activitats extraordinàries, estem a dos quilòmetres del poble i les basses del riu, la piscina a casa, els senders per caminar i els passejos en caiac al riu Ter són el nostre valor afegit, lluny d’aglomeracions», diu.

Sense avions

 «Per viure una setmana en una casa rural desconnectant del que es fa habitualment i aquesta vegada sortint de la claustrofòbia de tantes setmanes sense poder sortir, no fa falta agafar avions», apunta Ferran Miquel, mentre s’afana a arreglar el jardí primaveral, intentant no pensar en totes les anul·lacions que van haver de fer aquell divendres 14 de març.

           

Des d’Àreu, al Pallars Sobirà, la Trini Agulló fa 26 anys que gestiona Casa Currona, casetes rurals i apartaments per a famílies, sense zones comunes, amb una capacitat total de 26 places. «Els clients de cada any ja ens han reservat els seus dies a l’agost. D’aquí fins aleshores, a veure si no es produeixen rebrots del virus i es pot començar a normalitzar tot una mica. Jo tinc esperança que així sigui», diu. Té una autèntica casa de pagès pirinenca a l’últim nucli de població català de camí de la Pica d’Estats. Un dels fills de la Trini s’ocupa del bestiar, vaques i eugues, i també tenen un taxi per portar d’excursió els clients.

            «El sector ho està passant molt malament. Hem perdut el març i la Setmana Santa i ningú sap com evolucionarà la pandèmia. Però conservem l’esperança que, si no s’agreuja la situació, al juny o al juliol podrem tornar a treballar», diu la Montserrat Coberó, des de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (Turalcat), amb 500 cases associades de Lleida i Barcelona. «Esperarem també conèixer quins seran les indicacions de l’administració sobre desinfecció per a tot el sector turístic», afegeix Coberó. Tot i que detalla que «pel bé del client i pel nostre propi, en el nostre sector sempre és tot impecable, som molt atents amb la neteja dels establiments». Així que el compromís de seguretat el tenen més que assegurat. «Per a qui vulgui oblidar una mica la tragèdia amb una escapadeta a pobles petits de pagès, molt saludables, enmig de la naturalesa, la nostra proposta és molt segura», conclou la Montserrat.

           

El producte local, el km 0 de les vacances, serà el turisme rural. Per salut i per l’afectació que poden haver patit els ingressos. «Al turista internacional el considerem totalment perdut i creiem que costarà molt recuperar-lo. L’optimisme el tenim en el turisme interior. La gent buscarà destinacions properes i tranquil·les, tot i que també costarà, perquè la gent té por i no hi ha res pitjor que això», explica l’amo del turisme rural La Torre del Codina, a l’Urgell, Jaume Ramon, que presideix la Federació de Cases Rurals a Lleida, amb 300 cases inscrites.

            Una mica més incerta encara serà l’ocupació de les cases de turisme rural que comparteixen espais amb els propietaris, com en el cas de Mas Regort, a Vallfogona de Ripollès. «Hem fet els deu anys confinats. Vaig fer un mural amb fotos dels clients i els l’he enviat agraïnt-los tots aquests anys amb nosaltres», explica la propietària, la Cari González. «Ajornarem la celebració, com hem fet amb els dos casaments que teníem ara a l’abril, posposades de moment a mitjans de juny una i l’altra a juliol. I ja ho veurem», diu. «Ara intentaré fer campanya de promoció a través de les xarxes socials per facilitar que el sector sanitari pugui venir», explica González.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

            Les institucions turístiques també tenen esperança en el turisme rural per ajudar a recuperar, almenys, part de la temporada d’estiu. «Per a nosaltres el turisme és una acció social. En alguns pobles, la casa de turisme rural és l’únic centre social, l’única cafeteria. I a Lleida, amb tres grans espais naturals –el parc nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici i els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró–, el nostre eix és el turisme sostenible. És un catalitzador importantíssim per a les comarques rurals, un dinamitzador econòmic i social durant les quatre estacions de l’any», exposa Juli Alegre, responsable de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

            Segons detalla el director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font, «gairebé el 80% de viatgers usuaris de turisme rural a Catalunya l’any passat van ser catalans».