L'escàndol del Covid-19 força la reforma del sistema d'atenció geriàtrica

El tsunami del coronavirus ha impactat en tot el sistema sociosanitari, emportant-se al llit amb febre milers d’infermers i metges, ha posat molt a prop del caos les urgències, col·lapsat els serveis funeraris... Però l’onada ha arrasat sobretot la part més fràgil de la platja: la de les residències de gent gran, la que ja era una pota feble del sistema abans que les marees de la sanitat pública i la dependència sortissin al carrer contra les retallades. És un sector ampli, molt estès geogràficament, de vegades amb grans grups empresarials al darrere, però precari en mitjans i personal. És possible que la pandèmia hagi deixat un segell indeleble en la memòria dels seus gestors: la por a un rebrot del coronavirus, i que els tornin a faltar mitjans per evitar el contagi als seus pavellons.

A Madrid, mentre la corba de contagis baixa, les uci respiren i les autoritats es plantegen desmuntar ja l’hospital temporal d’Ifema, ja hi ha un grup d’experts a la capital pensant en una reforma integral del sistema madrileny de centres de gent gran. «Desconeixíem molt com funcionava aquest sector. I el que hem anat sabent ho hem esbrinat amb preocupació», reflexiona Carlos Mur, metge psiquiatre i exgerent de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, avui director general de Coordinació Sociosanitària, el departament que ha pres el comandament de les residències en plena crisi.

Nascut per quedar-se

El grup de revisió madrileny treballa sota el segell de la Xarxa de Geriatres Referents, que es va constituir a Madrid el passat 13 de març per organitzar-se contra la pandèmia –quan ja feia una setmana que el virus s’havia endut el primer avi en un centre de gent gran de Valdemoro–, però el grup «ha nascut per quedar-se», explica Mur. Ara la xarxa elabora reflexions de cara al futur, perquè no torni a passar el que ha passat. L’encapçalen el doctor José Antonio Serra Rexach, cap de geriatria de l’Hospital Gregorio Marañón, el seu col·lega Leocadio Rodríguez Mañas, cap de l’àrea a l’Hospital Universitari de Getafe, la geriatra Cristina Bermejo Boixareu, de l’Hospital Puerta de Hierro, i el doctor Gregorio Gil, el seu homòleg al Clínic San Carlos.

La reforma es dissenya sobre tres potes: medicalitzar, inspeccionar, modernitzar. I un objectiu: «Si aconseguim que, segons la seva mida, cada residència tingui 8 o 10 llits medicalitzats, amb oxigen, en el futur podrem aturar nous cops». Això implica, és clar, que les residències estiguin obligades a contractar més personal d’infermeria.

L’altra pota, la de la inspecció, no passa perquè la Sanitat madrilenya (en mans del PP) arrabassi a Assumptes Socials (en mans de Ciutadans) la potestat d’inspeccionar les residències, però sí per extremar el nombre i exigència de les inspeccions. Sobretot en detalls com la provisió de material i plans de seguretat mèdica.

Més comunicació

La modernització suposa agilitar la comunicació dels metges de les residències amb els geriatres hospitalaris de referència per la via de les videoconferències, abandonant la desídia i el laconisme que han caracteritzat durant la pandèmia els informes que els facultatius de guàrdia en els centres de grans enviaven per correu electrònic

A Catalunya, el debat del futur dels geriàtrics fa 10 anys que està amb peticions de millores i almenys dos amb plans i projectes al calaix. El Govern s’ha vist obligat a desempolsegar-los a marxes forçades. El defensa el mateix secretari de Protecció Social, Francesc Iglesias, que assenyala l’entrada de metges dels ambulatoris com la «gran lliçó apresa», tot i que no descarta més canvis. «Caldrà avaluar i analitzar totes les dades, ara mateix estem en l’emergència, però és evident que s’hauran de plantejar canvis», afegeix Iglesias.

Un dels temes clau a Catalunya és l’atenció sanitària que rep la gent gran dels geriàtrics. En la majoria dels centres, la presència mèdica és testimonial, d’algunes hores a la setmana. «Fa anys que demanem una relació directa amb el sistema de salut públic, hi ha hagut protocols, decrets, però no s’han aplicat mai», lamenta Montserrat Llopis, d’ACRA. «No tenia sentit que la gent més vulnerable estigués rebent una atenció de segona divisió», comparteix el doctor Jordi Amblas, vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. «Només quan ha esclatat la crisi del coronavirus s’ha començat a aplicar el pla d’atenció integrada sociosanitària; el que hauria tardat mesos s’està aplicant en dies», remarca Amblas, també membre del comitè assessor del pla director sociosanitari del Govern. Un pla que dicta que tant els metges dels geriàtrics com els fàrmacs que es compren depenguin de l’atenció primària de Salut.

De fet, la Generalitat planteja també per més endavant una segona carpeta a abordar: la de la medicalització dels centres. ¿Les residències s’han de transformar en semihospitals? «No, en general», sentencia Iglesias, tot i que avisa que la Generalitat es planteja «estudiar i reformular» la relació entre els hospitals sociosanitaris, que depenen de Salut, i molts geriàtrics d’Afers Socials, ja que els seus interns comparteixen estat de dependència i patologies cròniques. 

Les residències exigeixen les seves factures

Notícies relacionades

L'OMS calcula que 55.000 avis han mort pel Covid-19 en geriàtrics d'Europa

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Encara no està quantificat, però els geriàtrics ja han hagut de pagar mascaretes, desinfeccions, tests i sous de nous treballadors en plantilla. «Demanarem a la Generalitat una línia de crèdits perquè ens paguin aquestes despeses que hem hagut d’assumir», assenyala Montse Llopis, d’ACRA. Ho faran aquest dimarts, en una reunió amb el Govern. També es planteja el mateix la Confederació del Tercer Sector, que així mateix gestiona desenes de residències a Catalunya i que es veu «incapaç» d’assumir aquest sobrecost brutal a què han hagut de fer front els centres. Els segons, ja han enviat una carta al Govern demanant ajuts econòmics. 

La Generalitat respon que, de moment, el finançament extra que preveu és el de continuar pagant al 100% les places que han quedat buides, ja sigui per defuncions, o perquè en el moment de tancar els centres després del decret d’alarma no estaven plenes. «Aquest és un ingrés extra que podrien percebre», assenyala Iglesias, tot i que tampoc descarta, ni promet, que la Conselleria de Salut aboni aquests pagaments extra que demana el sector.