Detingut a Sant Cugat l'assassí en sèrie de quatre sensesostre de Barcelona

Fins a quatre ocasions diferents, l’assassí en sèrie de captaires ha sigut capaç d’eludir el confinament, desplaçar-se des de Sant Cugat del Vallès –possiblement amb els ferrocarrils– fins a l’Eixample de Barcelona i matar quatre persones sense sostre. Atacant-los a traïció, colpejant-los el cap amb un martell, utilitzant una violència «desmesurada i gratuïta», en paraules de l’intendent Joan Carles Granja dels Mossos d’Esquadra. Aquesta passada matinada, després de cometre el quart assassinat, ha sigut finalment arrestat quan acabava de tornar al barri de les Planes de Sant Cugat, on residia dins d’una caravana, després de ser repudiat per diverses comunitats okupes amb qui havia conviscut durant l’últim any. 

D’origen portuguès i 35 anys d’edat, és sospitós d’assassinar quatre persones sense llar a Barcelona. Els Mossos investiguen si també és responsable d’una cinquena mort violenta d’un altre sensesostre, que va aparèixer calcinat al districte d’Horta fa pocs dies, un extrem que sembla poc probable. La detenció s’ha produït després de l’últim crim, ocorregut aquesta passada nit en l’encreuament entre el carrer de Sardenya i el de Rosselló, de nou al districte de l’Eixample.

L’intendent Joan Carles Granja ha detallat que l’arrestat té un discurs «poc coherent» i que només tenia antecedents policials per robatori a Saragossa, un delicte pel qual va ser arrestat per la Guàrdia Civil. El conseller Miquel Buch, per la seva banda, ha condemnat els assassinats perpetrats contra un col·lectiu tan vulnerable. 

El seu últim atac va ocórrer aquest dilluns a les onze de la nit i va ser presenciat per diversos veïns, que van alertar el 112. Els testimonis van veure com l’assassí es va acostar a la víctima, que dormia al ras sobre un matalàs, i la va atacar amb un martell sense que aquesta pogués defensar-se. Van facilitar a la policia una descripció del sospitós: era jove i vestia pantalons curts i samarreta de màniga curta.

L’avís  dels veïns va posar finalment sobre la pista correcta els investigadors després de tres crims anteriors no resolts. Van poder seguir el seu rastre fins a Sant Cugat, on l’assassí en sèrie va ser atrapat pels policies.

L’última víctima, «cordial i polida»

La seva última víctima era un home estranger d’uns 30 anys d’edat que feia un parell de setmanes que pernoctava a la vorera, just davant la perruqueria tancada pel confinament. Mantenia una relació cordial amb els treballadors dels negocis que continuaven oberts. «Esmorzava un cafè amb llet i un entrepà de pernil i formatge», descrivia la fornera amb qui més tracte va tenir. «Tenia un matalàs fi i quatre coses més, quan em veia obrir a les set del matí, s’aixecava i recollia. Després es passava el dia per aquí, demanant diners i sense fer soroll. A la tarda, m’ajudava a treure les escombraries i arrufava les celles en un gest afectuós de preocupació quan veia que me n’anava en patinet», remarca. «Era educat, cordial. Ahir va venir a comprar un encenedor, va pagar i va tornar al costat de la persiana metàl·lica de la perruqueria», explica un quiosquer situat en un altre xamfrà del mateix encreuament. Durant el confinament, algunes zones de Barcelona s’han buidat tant que s’han convertit gairebé en llocs hostils, sobretot de nit. «Arribo a les quatre de la matinada i hi ha moments en què tinc por», admet l’amo del quiosc. 

Morts en confinament

Els quatre crims han ocorregut a l’Eixample i sota el confinament decretat per l’estat d’alarma. Les restriccions de mobilitat han complicat molt la vida a la resta de delinqüents habituals però no a aquest homicida, que ha sortit a matar persones que dormien al carrer i ha aconseguit el seu cruel propòsit quatre vegades en un mes. 

El primer homicidi va tenir lloc la nit del 18 al 19 de març, al carrer de Sardenya, entre la confluència de Diagonal i Aragó i el carrer de Consell de Cent, a prop de l’escola Ramon Llull, no lluny de l’últim. El segon va ser el 16 d’abril, al barri del Fort Pienc, al costat de l’Auditori. El tercer crim es va produir només 48 hores després, en l’encreuament del carrer Casp amb Pau Claris i de matinada, el 18 d’abril. La quarta víctima ha sigut la d’aquesta nit passada al carrer de Sardenya, al costat de la Sagrada Família. Tots els assassinats eren persones sense sostre i la fundació Arrels, dedicada a l’atenció a persones sense recursos que viuen i dormen al carrer, ha condemnat els atacs. 

El carrer desert

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen la mort violenta d'un home al carrer a l'Eixample

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

«Que hi hagi menys gent al carrer, menys testimonis, fa que això sigui més fàcil», afirma Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels. La solució és clara, tot i que complexa: «Si hi hagués més vivenda, les persones serien a casa seva». Els que viuen al carrer, remarca, tenen de mitjana una esperança de vida 20 anys inferior a la resta. Un 40% ha patit agressions. Diu que no és fàcil saber quanta gent hi ha avui al carrer. Abans de la crisi sanitària, recorda, eren uns 1.200 sensesostre pernoctant en l’espai públic i prop de 3.000 sensellar, gent que dorm en pisos d’entitats, pensions o altres dispositius. Busquets valora els dispositius per a sensesostre oberts per l’Ajuntament de Barcelona, però creu que hauria sigut útil instal·lar-ne abans alguns de dimensió més reduïda en el centre de la ciutat.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, adverteix de la necessitat que s’implantin «polítiques de garantia d’ingressos» per pal·liar la pèrdua de salaris que s’està produint, i que amenaça d’empobrir molta gent. «A més, ara tenim menys estalvis i una xarxa familiar més debilitada que en la crisi del 2008», remarca.