El curs escolar 2020-2021 serà en part 'online'

¿I després? ¿Què passarà al setembre? ¿Tornaran a omplir els estudiants els pupitres? La resposta està cada vegada més clara. Fonts del Ministeri d’Educació expliquen a EL PERIÓDICO que «la possibilitat de treballar ‘online’ no es descarta, sobretot, per al començament del curs». Una de les opcions que s’estudien és que hi pugui haver alumnes presencials i d’altres de digitals, per torns.

Els països que han tornat parcialment a les aules ho han fet multiplicant les mesures de precaució davant el coronavirus que castiga el planeta: higiene i distància social (pupitres individuals i bastants separats). A la Xina, les escoles que han obert es desinfecten diverses vegades al dia, l’ús de mascareta és obligatori i hi ha mampares a cada taula. Hi ha centres, fins i tot, que obliguen els estudiants a portar la cara protegida amb viseres de plàstic.

A Espanya, la nova normalitat implica limitació d’aforament a qualsevol recinte amb públic, ja siguin cines, teatres, bars o botigues. Queden molts mesos encara fins que arribi el setembre i ningú sap massa bé com de delimitat estarà llavors el Covid-19. Però el temor de possibles rebrots fa que les autoritats educatives extremin la precaució. És evident que hi ha d’haver menys alumnes per aula (i no 28, com succeeix ara). Però no totes les escoles estan en disposició d’alleujar l’espai físic.

Pares, mares i conciliació

La commoció que provoca un començament de curs escolar digital és evident. És una bufetada per a tothom, inclosos els pares i les mares, per a qui conciliar vida familiar i laboral en condicions normals ja és un acte heroic. També per als professors, que han fet un esforç colossal durant el confinament per mantenir l’activitat acadèmica. «Hem fet una adaptació. I segur que imperfecta. No és el mateix l’educació ‘online’ que la presencial. Envair de tasques els alumnes no té cap sentit. No pots repetir l’horari habitual. Nosaltres estem apostant per dues coses. Primer, que no s’oblidin de l’escola. I segon, els fem propostes perquè les facin a casa al seu ritme tenint en compte que cada estudiant té unes necessitats. El repte de l’educació és la personalització. I això s’aplica en temps previs a la pandèmia i posteriors», explica Pere Mármol, director de la Germanes Bertomeu (Mataró), una escola pública inclusiva, activa i innovadora que inclou els cicles d’infantil i primària. «Ens hem adaptat i hem après sobre la marxa. Tota aquesta experiència digital que portem acumulada en aquest temps ens servirà molt per al setembre. Serem més organitzats, donarem el millor de nosaltres», explica Mármol, l’actual jornada laboral de teletreball del qual desborda qualsevol esquema.

Per al director de la Germanes Bertomeu, l’educació ‘online’ té un greu problema de bretxa social. «No és el mateix una família amb fibra òptica i diverses pantalles a casa que una altra que té internet per dades. Les administracions han fet un esforç i s’ha tractat de facilitar dispositius digitals a les famílies més vulnerables. Però no hem cobert totes les necessitats», afegeix.

Docents de recolzament i menys currículum

Amb 110 alumnes que van des dels 15 anys fins als 18, Marta Babé, professora d’economia en un institut públic de San Sebastián de los Reyes (Madrid), també assumeix que l’inici del curs 2020-21 serà estrany i el més probable és que sigui digital. Babé està pletòrica amb l’educació ‘online’ («per fi tinc els meus alumnes callats i atenent-me», somriu), però assegura que les administracions hauran de prendre mesures per afrontar el rar i nou any acadèmic. Algunes serien contractar professors de recolzament perquè el teletreball actual els desborda i disminuir «de forma intel·ligent» els currículums.

«Jo faig classes iguals a les que feia abans de la pandèmia. Em connecto amb dos grups alhora, uns 47 xavals, i fem l’aula virtual. També faig miniclasses de recolzament. La majoria es connecta pel mòbil. Tot això està sent una oportunitat dins de la dificultat», admet Babé, que forma part de l’associació Mejora tu Escuela Pública, on s’ha posat en marxa una iniciativa per connectar alumnes amb professors voluntaris. «La meva experiència amb l’educació ‘online’ està sent molt satisfactòria. Crec que som també una ajuda per a pares i mares, perquè si no els xavals estarien jugant amb les consoles tot el dia», admet la professora amb un somriure.

Adaptar-se és fonamental

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Ningú sap gaire bé com començarà el curs que ve. Des del punt de vista sanitari, potser és prudent combinar l’ensenyament ‘online’ amb el presencial», destaca Pepa Maymó, professora de llengua i literatura catalanes a Stucom, un centre concertat de Barcelona on s’imparteix batxillerat i cicles formatius. «No hi ha dubte que la millor educació és la presencial, però dins del moment complicat que vivim ens hem adaptat. L’educació virtual permet als estudiants mantenir la rutina, i això és important. Tot i que és molt preocupant la bretxa social i digital», conclou Maymó, mentre destaca que una de les lliçons polítiques i socials de la pandèmia és la necessitat d’invertir més diners tant en la sanitat com en l’educació.

«Al nostre centre no ens ha costat gaire adaptar-nos. Teníem la tecnologia necessària i alguns dels meus companys ja combinaven les aules físiques i digitals. Però no totes les escoles ni totes les famílies són iguals. Tinc col·legues a l’escola pública que, ara mateix, l’únic que poden fer és trucar als alumnes per telèfon per parlar una estona amb ells», conclou Maymó.