Cuidar les relacions en la distància

Si qui t’estima s’arrima, és temps d’activar alternatives per continuar cuidant les nostres relacions, de pares a fills, i viceversa, parelles que la pandèmia ha deixat en la distància i nenes i nens que no poden acostar-se als seus amics ni abraçar els seus avis, o el pare o mare.

Relacions i distància compten ara també amb les noves i variades casuístiques que ha imposat la pandèmia. Tal com exposa la psicòloga clínica i vocal de la Junta del Col·legi de Psicològia de Catalunya, Connie Capdevila, «la crisi pel coronavirus ens afecta de manera diferent a cadascú, pels projectes aturats o suspesos, la pèrdua de feina o d’ingressos, les pèrdua d’amics o familiars, o tenir una feina que en aquests moments genera més estrès, com serien les professions sanitàries».

Parelles en sintonia

En el cas de parelles que estan bé, segons explica Capdevila, «es podria pensar en el confinament com una oportunitat per reflexionar sobre la relació i enfortir-la. ¿Com? Ella suggereix pautes com: establir rutines per mantenir la connexió amb videotrucades, fins i tot durant els àpats per compartir aquell moment a distància. També es poden programar activitats per fer junts, com veure una pel·lícula, una òpera o seguir una mateixa lectura alhora.

Establir com a ritual, al final del dia, prendre una infusió o connectar-se durant el sopar per comentar com ha anat la jornada i fer activitats com ordenar fotos i planificar el lleure en el temps lliure per quan s’acabi el confinament són altres de les idees per a un bon confinament de parelles en la distància. Es pot aprofitar la perspectiva física per revisar els punts forts de la relació, «les petites o no tan petites coses que fa l’altre durant la convivència que ens arriben de manera especial, que ens fan sentir cuidats, i expressar-ho concretament, una cosa que no se sol fer habitualment. Cal ser molt concrets. També sobre coses que ara, durant el confinament per separat, s’estan fent i són especialment importants per a cadascú», apunta.

Durant el confinament podran donar-se situacions per l’estrès del moment que comportin malentesos. Davant d’això, Capdevila aconsella «mostrar empatia per l’altre en lloc de mostrar-se a la defensiva quan es produeixin». Segons l’experta, és moment també d’identificar necessitats que caldrà posar sobre la taula en un moment que les dues parts decideixin, amb tranquil·litat, durant el confinament, o després.

Quan hi ha nens, nenes o adolescents a càrrec –diu la psicòloga– «és important dedicar un temps a parlar de com es pot implicar qui no està convivint a casa. Però sobretot, en moments difícils, no s’ha de buscar recolzament emocional de fills i filles».

La distància amb nens

En el cas de pares separats que han hagut de modificar a la pràctica la custòdia compartida durant el confinament, l’especialista en psicologia clínica i membre de la junta del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, destaca alguns conceptes imprescindibles per suportar millor la separació d’uns i altres: adaptació, consens, tolerància i reorganització. «El fonamental –diu– és que prevalgui sobretot l’interès i demandes del menor, sigui nen o nena, o adolescent. I sentit comú per no posar en perill la seva salut física ni psíquica», diu. «És moment d’aparcar guerres o batalles per escoltar aquests fills i, per al que no els tingui presencialment, assegurar el recolzament de l’altre adult per facilitar al màxim el contacte a través del telèfon i les videotrucades, per no afegir a la falta de connexió física més sofriment», afegeix.

Ateses les circumstàncies, la tecnologia substitueix el contacte físic, però amb els menors es pot visualitzar, a més, com ho fan els esportistes en la seva preparació, què farem i amb qui ens trobarem quan es pugui.

Les primeres sortides dels menors de 14 anys ja han començat a retallar la distància física amb els avis, per als que viuen a prop. Salutacions des del balcó o les finestres són el primer pas per a aquells que s’enyoren. «Tant nens com persones grans viuen molt les emocions, positives i negatives», apunta el psicòleg. «Tots són sentiments normals, però per als avis i àvies, per la seva edat, tots aquests dies sense abraçar els nets es viu com una oportunitat menys, per això la seva visita és fonamental», precisa.

Els avis necessiten sentir que els seus nets i fills, tot i que estiguin en la distància, els tenen presents. La proximitat es pot veure retallada amb detalls com una trucada en la qual se’ls explica què s’ha fet a casa, un dibuix dedicat a ells, i tot el que pugui transmetre’ls ganes de veure’ls.

Això és transitori

«En general, recuperar tot el viscut i pensar en el que tornarà a ser, ajuda a interioritzar que vivim una situació transitòria i que els canvis són temporals, una cosa que cal fer entendre a petits i grans», indica Jaume Descarrega.

En el cas dels adolescents, el psicòleg puntualitza la necessitat en aquesta etapa vital de maduració del contacte amb els seus propis referents, els seus iguals, els que els ajuden a sentir el progrés a la seva independència i trobar el seu espai, el seu món. I, de nou, és la tecnologia la que s’erigeix com a pont cap aquest únic contacte possible, ara, a distància. No obstant, la situació requereix la responsabilitat compartida de pares i fills per establir els límits del temps amb la tecnologia, que no es pot prolongar tot el dia.

I pensant en el límit, descrit pel psicòleg, com «l’element que estructura la nostra personalitat». Descarrega també incideix en la creativitat i la imaginació com recursos en mans de pares i adolescents per compensar totes les absències i incerteses marcades per la crisi sanitària. «Cal aprofitar la capacitat de l’adolescent d’imaginar propostes, i estar oberts a qualsevol iniciativa que sorgeixi i valorar-la. Escoltar, compartir i acordar».

Parelles en discòrdia

Però, ¿i si la pandèmia ha arribat just en un temps de crisi de parella? ¿Pot ser bo iniciar una teràpia de manera virtual? Connie Capdevila, com a psicòloga clínica i mediadora de conflictes, ho recomana. «La psicoteràpia de parella realitzada per experts pot resultar molt beneficiosa», assenyala.

També ella advoca per prendre aquest moment com l’oportunitat per reflexionar, reparar malentesos o distàncies en la relació de parella. Per a això, Capdevila apunta diversos consells, com reconèixer o ser conscients que quan s’està en una dinàmica de conflicte, la tendència és veure més el que l’altre fa malament. Però aquesta separació obligada del moment actual podria ser ‘terapèutica’ si s’aporten els ingredients adequats.

Sabem que el confinament afecta més aquells que se senten atrapats en una relació, en aquest cas cal promoure la part positiva. La psicòloga suggereix començar per una autoreflexió sobre com s’està contribuint a la dinàmica negativa, si s’està a la defensiva, si es critica l’altre, si ens mostrem hipersensibles i jutgem. ¿Ens queixem en lloc de fer propostes? ¿Mostrem empatia pel que l’altra persona fa?

Observar, ser conscients de l’ambient que genera la nostra actitud pot fer-nos obrir els ulls, i saber identificar els temes que generen conflicte són, segons l’opinió de la psicòloga, puntals per a la millora de les relacions. Saber treure partit d’aquesta separació obligada per prevenir, amb tot aquest tipus de reflexions, escalades doloroses quan arribin els moments de discussió pot ser també una gran fórmula alidada en aquest temps.

«Cal saber reconèixer que són uns moments de vulnerabilitat que molt fàcilment poden activar els botons emocionals de cada persona. Airejar els sentiments no té cap efecte catàrtic, perquè quan s’explota, augmenta la ira. Però guardar-nos el que ens fa ràbia també ens fa mal i pot comportar malestar emocional, ansietat, depressió i desig d’aïllar-se, per la qual cosa convé expressar-ho de manera assertiva o contactar amb un professional de la psicologia», exposa Connie Capdevila. És moment també de pensar cada part les seves propostes de futur pensant en aquesta relació.

Amistats en la distància

Notícies relacionades

«Com més duri el confinament, hi haurà més desesperació i excuses per sortir de casa»

L'autocura, les relacions familiars o la solidaritat, el costat 'bo' del confinament

Els missatges de WhatsApp, estàndard o més personalitzats, saludant, interessant-se per com estem, pot fer aflorar aquests dies el vincle amb coneguts, amistats, gent amb la qual el retrobament virtual pot portar a sentir tota mena d’emocions. Tal com expressa la psicòloga Connie Capdevila, aquest moment de distància física amb els altres és també «una oportunitat per reflexionar sobre quines relacions volem aprofundir i a quines dedicar-los temps, sabent escoltar aquesta persona». En qualsevol cas, també ara podem descobrir la necessitat d’ajuda psicològica per portar millor qualsevol tipus de relació. Com ella apunta, «davant un tema no resolt emocionalment, caldria buscar ajuda professional.

A aquells familiars o amistats a qui la pandèmia ha deixat en la distància internacional, també les videotrucades salven els quilòmetres. Però és important, a més d’aquest contacte diari, «tenir també maneres de contactar amb persones del seu entorn i saber que els nostres éssers estimats compten amb el recolzament d’aquestes persones més pròximes físicament. Són eines de tranquil·litat per als d’aquí i els d’allà», conclou la psicòloga clínica i secretària de la Junta del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Teresa Moratalla.