Viatge a l'Espanya sense coronavirus

OJÉN, UN LLOGARRET GAL A MÀLAGA

«Potser és per l’aigua», diuen fent broma els veïns d’Ojén quan se’ls pregunta per la fórmula que ha permès resistir l’embat del coronavirus. Aquest petit municipi malagueny (3.762 habitants) enclavat a la Sierra de les Nieves i el seu veí Istán s’han convertit en una mena de llogarret gal davant la pandèmia. En contrast, Màlaga és la província andalusa amb més nombre d’infectats, 3.248 i 245 morts.

La intensa vigilància a la qual Guàrdia Civil i Policia Local han sotmès el poble ajuda a aquest marcador de casos actius a zero, però, sens dubte, és la proximitat social d’uns veïns que es coneixen i es cuiden entre ells, expliquen, la que ha marcat la diferència.

És migdia a la plaça d’Andalucía, centre neuràlgic del poble amb el banc, la farmàcia i l’església, i a penes cinc veïns guarden una estricta cua per comprar el pa a la fleca La Voz. La Josefina, la seva propietària, atén des de la porta i explica que el confinament s’ha complert al peu de la lletra. Tant que, explica, la seva mare va aprofitar els primers dies per sortir a fer passejos per la plaça «perquè, deia», explica, «que no hi havia ningú i no es contagiaria».

«Vam haver d’amenaçar-la amb portar-la a una residència, i esclar, com que veia el que estava passant i no volia morir sola, ens va fer cas», recorda entre rialles. A l’entrada del poble, la Magdalena assegura des de la finestra de la seva cuina que ha sortit dues vegades en aquests dos mesos, «a fer compra gran al súper i res més».

«Fa por el poble tan buit»

«A partir de les dues del migdia, una vegada que acaben els ‘mandados’, no s’escolta res, fa por el poble tan buit», coincideixen la María, que viu al costat de l’estanc, i la Tania, escombriaire a la zona al costat de l’ambulatori. Una altra María, aquesta vegada ‘la de Correus’, assenyala un repetjó de la paret a tres metres de casa seva i explica que, en les primeres setmanes, se li va ocórrer asseure’s allà una estona, per variar la vista. «Al cap de pocs minuts ja hi havia la Guàrdia Civil dient-me que millor prengués el sol al terrat, no fos que vingués la bestiola i m’agafés», riu. 

El 80% dels seus veïns són persones grans, així que els més joves s’han bolcat a ajudar-les perquè no sortissin. Cada un, a la seva manera. El Gabriel, veneçolà assentat a ‘l’illa’ des de fa vuit mesos, explica que passeja els seus fills d’un en un. «Aquest poble m’ha ajudat molt i la manera d’agrair-l’hi és cuidant-los», explica.

Contrast amb Marbella

Agents i funcionaris municipals s’han ofert a fer-los la compra a molts, i la Josefina, de tornada a casa, porta el pa a més d’un, enganxant la barra diària a una corda perquè algun no hagin ni de baixar. «Molts han esgotat tot el que es podia, estirant el que tenien per no sortir», aclareix la Lorena a la porta de l’únic supermercat del poble, un local petit que forçava molts a acudir a hipermercats més coneguts i grans en la pròxima Marbella. Aquesta ciutat, a tan sols vuit quilòmetres, registra 240 contagis i 14 defuncions, segons les últimes dades oficials. «També els que anaven a treballar allà ens portaven a la tornada el que necessitàvem», afegeix la fornera.

El flux amb Marbella i la resta de la Costa del Sol ha sigut intens: camions de mercaderies, el carter, els repartidors, els veïns que treballen allà... Però res, el virus no ha sigut capaç de pujar la carretera que uneix la costa amb Ojén i endinsar-se als seus costeruts carrers. La Noelia, de passeig amb la seva filla pels afores, encerta a explicar que han sigut els ertos o el teletreball els que han disminuït aquest degoteig de sortides i, per tant, d’exposició al contagi. «El mateix que ens aïlla és el que ara sembla haver-nos protegit», reflexiona l’Antonio.

Xàbia, una illa a la península

La Marina Alta només té mar per un dels seus costats però, a més de ser una comarca d’Alacant, és una illa. Una ‘illa sanitària’. Envoltat de zones molt més afectades per la Covid-19, el departament de Salut de Dénia, amb el qual comparteix demarcació, té un dels índexs de contagi de coronavirus més baixos del País Valencià i de la Península (a penes 204 positius, amb una població de 171.741 habitants). Però la seva desescalada, com la de moltes altres zones, es veurà retardada amb un criteri provincial estricte.

Al mercat de Xàbia, una de les poblacions més grans d’aquest departament, el Pascual, mig de broma mig de debò, mira de col·locar un barril de cervesa. Treballa en una distribuïdora de begudes que inclou tota la comarca i fa dos mesos que van a base de llet i sucs.

«Com abans es pugui obrir millor», sentencia. Reconeix que els donaria «vida» avançar fases i que els bars i restaurants poguessin començar a obrir, tot i que fossin les terrasses i al 30% d’ocupació. Cada dia compta per salvar negocis que s’han quedat en suspens. 

El Jose és peixater i explica que en aquest municipi de més de 30.000 habitants han mort dues persones per la pandèmia. «Si sanitàriament es pot gestionar, seria fantàstic arrencar; això sí, l’inici ha de ser gradual perquè no podem tornar a espatllar-ho tot», afirma.

El departament sanitari de Dénia confirma que la seva situació és òptima. El gerent, Luis Carretero, explica que fa més de dues setmanes que no tenen «cap ingrés nou» per Covid-19 i que només els queden sis pacients en planta i un a l’uci, per la qual cosa tenen 29 places lliures, ja que van duplicar la seva capacitat fa unes setmanes.

«El bon treball en l’atenció primària ha sigut clau», apunta. En canvi, el departament sanitari ha encapçalat en la comunitat l’índex de contagi dels sanitaris, segons el sindicat d’infermeria, que apunta que dels 200 positius, prop de 60 corresponen a professionals.

Els desperfectes del ‘Gloria’

La zona encara confia a poder salvar l’estiu amb el turisme nacional, però a tota aquesta zona, una de les grans potències turístiques de la costa mediterrània, tenen molta feina per davant perquè la crisi sanitària va paralitzar la reconstrucció del litoral després del devastador pas de la borrasca ‘Gloria’ al gener. 

L’alcalde de Xàbia, José Chulvi, reconeix que si la seguretat sanitària ho permet «seria important arrencar per poder encarar la temporada d’estiu amb més garanties de recuperació econòmica». 

El president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, considera que el marc provincial «no és l’adequat» per a la seva comunitat, la realitat de la qual creu que s’acosta més a l’organització de les comarques i els departaments de salut. «S’ha d’aplicar la cirurgia fina per intentar resoldre qüestions que les fronteres provincials no ajuden a resoldre», va apuntar.

Un pla propi

De fet, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, va presentar al Govern el pla propi del País Valencià, avalat, va explicar, «en informes epidemiològics i tècnics». Basat en els seus 24 departaments sanitaris, també tenia en compte «qüestions de mobilitat o de situació socioeconòmica».  La ‘insularitat’ no sempre és fàcil. 

Formentera: incertesa davant del desconfinament

El sector empresarial de Formentera no entreveu quan podrà reprendre l’activitat, malgrat que dilluns que ve ja finalitzen part de les restriccions per l’estat d’alarma que, a la resta d’Espanya, no arribaran fins a l’11 de maig. L’illa balear desconeix encara les mesures de seguretat que s’hauran de complir o si serà rendible obrir portes.

Les terrasses podran obrir només fins a un 30% de l’ocupació que tenien permesa, però els clients encara no podran demanar ni consumir a l’interior. «És un pas important, però és difícil que amb aquest 30% de les cadires un negoci pugui pagar el personal», adverteix el president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Pep Mayans. Per això, reclama que els ertos es prolonguin en funció d’aquest percentatge, «perquè continuïn cobrint el 70% de la plantilla, o a mesura que els treballadors es puguin anar reincorporant», remarca.

L’altra gran preocupació de la PIME és la incertesa que provoca la falta d’un protocol sanitari per saber a quines condicions atenir-se. «Els comerços o bars que vulguin obrir dilluns, no saben si els dependents i cambrers han de portar guants o mascaretes o com distribuir les taules», apunta.

De la mateixa manera, la restauració, que ara només pot treballar per servir menjar a domicili, també espera indicacions sobre com adaptar el local quan pugui acollir clients, tal com seria possible a Formentera a partir del 18 de maig, segons la programació del Govern.

Reclamació de directrius

Juntament amb el sector empresarial, la presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, reclama els protocols de Sanitat necessaris perquè l’activitat empresarial es pugui reiniciar, i també que s’ampliïn els ertos per facilitar el manteniment dels llocs de treball. Aquesta és una de les peticions que Ferrer va plantejar a la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, durant la reunió telemàtica que va mantenir amb els representants dels consells insulars.

Per la seva banda, els allotjaments turístics de l’illa també poden obrir a partir de dilluns, una opció que ara no tindria cap rendibilitat. «Fins que el 22 de juny comenci la quarta fase del desconfinament a tot Espanya i pugui arribar turisme, no hi haurà cap demanda», lamenta el president dels hotelers, Vicent Tur.

«Els establiments que només treballen amb turisme estranger no podran obrir», lamenta. A més de desconèixer-se quan i com s’aniran obrint els ports i aeroports, a més dels preus dels viatges, el 60% dels visitants de Formentera són d’Itàlia, el país europeu més afectat pel coronavirus. «Però els italians són molt fidels. Molts repeteixen any rere any i, si poden, no hi renunciaran per passar les vacances al seu país», subratlla.

Imatge de «seguretat»

Malgrat tots els dubtes per aclarir, els empresaris també destaquen «la bona imatge de seguretat que projecta l’illa al sortir abans que la resta del desconfinament, cosa que demostra que s’han fet les coses bé», valora Mayans. Però a l’espera de comptar amb garanties per reprendre l’activitat empresarial, «a la pràctica la vida de Formentera va ser com a l’hivern», admet.

També Ferrer va voler destacar que l’elecció de Formentera per a aquesta primera fase de la desescalada suposa un reconeixement a la «responsabilitat individual i la col·laboració col·lectiva dels ciutadans, que han garantit un bon aïllament». En aquests moments, l’illa compta amb tres casos actius i set d’acumulats, un d’aquests d’un mort.

LA GRACIOSA, EL HIERRO I LA GOMERA, CONTENCIÓ DE LLIBRE

A La Graciosa hi resideixen poc més de 700 habitants, que es coneixen entre ells amb mascareta o sense i que van tancar amb pany i clau el port de Caleta de Sebo, l’única connexió amb l’exterior, quan la pandèmia va manar parar. Aquesta illa sense ombra s’ha convertit així en un dels llocs del món on el seu ambulatori ha tingut menys feina. 

Aquesta illa canària no és Espanya buidada. No només manté una població estable, sinó en lleuger augment en els últims anys, que viu del lloguer de caiacs, bicicletes  –el mitjà de transport rei al lloc–, dels serveis de la reduïda flota de taxis (tots 4x4), d’una desena de restaurants amb terrasses, de la discoteca i les excursions marítimes.

L’entorn natural de La Graciosa no requereix transport col·lectiu, ni de centres comercials; a l’illa les compres es porten a casa en carretó i el virus en principi no té futur com tampoc té present. Zero casos. 

A l’altre extrem del mapa de la comunitat el segueix en positius El Hierro. Quatre casos. L’illa del meridià és la segona menys poblada de les Canàries, amb 11.000 habitants, i compta amb un únic port d’entrada, el de La Estaca, al qual s’afegeix l’aeroport de Los Cangrejos. 

Un pic de quatre casos

En temps de coronavirus, el seu navegar particular gairebé en solitari per l’arxipèlag canari, fora dels circuits del turisme de masses, li permet una contenció de llibre després del primer contagiat per la Covid-19, detectat cinc dies després de decretar-se l’estat d’alarma. El pic es va concretar en quatre en total, sense cap mort, i aconseguint des d’aquests primers infectats arrodonir el significat literal del mateix terme quarantena: quaranta dies complets sense reportar contagis. 

A El Hierro es cuiden els uns als altres, i se sap qui entra i qui surt donat el reduït nombre d’habitants i de forans, cosa que il·lustra la pèrdua de pernoctacions al març: 1.852 entrades menys respecte al mateix mes de l’any passat. 

A El Hierro l’acompanya molt a prop en la seva ruta pel mar La Gomera, la tercera illa amb menor nombre de contagis per coronavirus, amb 10 casos positius, cosa que per a una població de 21.503 persones suposa un 0,047%, cap d’actiu en el dia d’avui. 

La paradoxa

Una situació que deriva en paradoxa, ja que va ser a La Gomera on se situa el primer cas detectat a Espanya. Va ser l’1 de febrer, després d’una prova a l’Hospital Nuestra Señora de Guadalupe a un turista alemany que va haver de ser aïllat en companyia de quatre viatgers més. Durant aquests inicis de la pandèmia a Espanya, van acaparar tots els titulars a l’arxipèlag. 

La Gomera compta amb port, el de San Sebastián, la seva capital, i també amb l’últim aeroport construït a les Canàries. Tot i així, les seves dimensions impedeixen l’arribada de grans aparells, per la qual cosa la seva gran connexió amb l’exterior la fa a través del mar amb el port de Los Cristianos, a Tenerife. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per la seva orografia, el transport públic terrestre és de complicada connexió, cosa que a efectes de contagis elimina un dels vectors més importants per a la seva propagació. 

L’illa és meta turística de veritables amants de les destinacions exòtiques, Colom a part, la visita del qual li va regalar l’apel·latiu d’illa colombina. La més cèlebre dels últims anys és Angela Merkel, habitual dels senders que recorren un patrimoni forestal únic al món, el del bosc de laurisilva del Parc Nacional de Garajonay.