El CSIC busca detectors de coronavirus més ràpids i barats que les PCRs

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) estan buscant un mètode de detecció del coronavirus Covid-19 que sigui «més ràpid, menys costós i a gran escala», basat en balises moleculars, com a alternativa a les proves PCR.

El projecte, que ha rebut finançament del ‘Fons Covid-19’ que gestiona l’Institut de Salut Carles III, és de moment una «prova de concepte», però s’esperen obtenir resultats preliminars de la sensibilitat i l’especificitat de la tècnica en dos mesos. Els investigadors creuen que podria reduir els costos de processament per mostra entre un 50% i un 70%.

La tècnica faria servir ’sensors’ de l’ADN que emeten fluorescència en presència de l’ARN diana (en aquest cas, l’ARN del coronavirus). L’objectiu és detectar la presència d’ARN viral a la mostra d’una manera directa i sense necessitat dels costosos passos intermedis d’amplificació d’àcids nucleics que requereixen les PCRs.

Actualment la prova de reacció en cadena de la polimerasa, coneguda com a PCR, és el mètode de referència que es fa servir per al diagnòstic de la Covid-19. No obstant, malgrat que permet detectar casos positius en presència de càrregues virals molt petites, existeixen dos colls d’ampolla que limiten els temps de detecció i la seva aplicabilitat a gran escala.

El primer consisteix en la purificació de l’ARN viral a partir de mostres humanes, i el segon té a veure amb la tècnica d’amplificació dels àcids nucleics, la qual requereix la conversió de la molècula d’ARN viral en una molècula de l’ADN complementari per procedir amb la tècnica de PCR pròpiament dita. Cada un d’aquests passos requereix uns temps d’incubació que provoca que el procés total s’allargui de 2 a 4 hores. A això cal sumar-li l’elevat preu dels reactius que es fan servir en les diferents etapes de la reacció. 

Notícies relacionades

Una avaria deixa sense servei 140 quilòmetres i 26 estacions de la línia R3 de Rodalies durant tres hores

Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves

«Aquesta tecnologia tindria una alta capacitat d’escalabilitat  i una gran flexibilitat, i es podria adaptar-se a diferents instruments de detecció, ja siguin els equips de PCR quantitativa o qualsevol dispositiu dotat amb un lector de senyal de fluorescència, amb la qual cosa s’augmentaria considerablement el nombre de mostres processades per dia», explica en un comunicat Mario Fernández Fraga, un dels coordinadors del projecte al costat de Juan Ramón Tejedor Vaquero i Agustín Fernández Fernández.

En el projecte col·laboren també l’Institut d’Investigació Sanitària del Principat d’Astúries (ISPA), l’Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries (IUOPA) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).