debat sanitari

El mapa que mostra les diferències entre regió sanitària i província

Catalunya insisteix que el dispositiu per a la desescalada serà més efectiu si s'aplica per la territorialització mèdica en lloc de per les quatre demarcacions

Altres autonomies com Aragó, el País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa també han secundat la idea

provincias regiones

provincias regiones

2
Es llegeix en minuts
Rafa Julve

La desescalada per províncies o per regions sanitàries és una de les maromes a les quals continuen agafats en el seu particular estira-i-arronsa el Govern central i els autonòmics pel que fa als passos que cal seguir en la lluita contra l’epidèmia de coronavirus. La Generalitat de Catalunya és una de les que més ha alçat la veu a l’hora de reclamar que s’actuï per àrees ‘disposades mèdicament’ en lloc de les tradicionals demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Tot i que no ha sigut l’única autonomia que ha obert aquesta discussió. També Aragó, el País Valencià, Castella-la Manxa i Castella i Lleó han posat en algun moment aquest debat sobre la taula ja que entenen que la coordinació i l’efectivitat poden ser molt més grans.

En lloc de quatre zones, com en el cas de la províncies, Catalunya està dividida en set regions sanitàriesAlt Pirineu i Aran, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Girona i Barcelona. Al seu torn, com indica la Conselleria de Salut, cada una d’aquestes regions s’ordena en «sectors sanitaris, que agrupen les anomenades ‘àrees bàsiques de salut’, formades per barris o districtes a les àrees urbanes o per un o més municipis en l’àmbit rural».

Una divisió, per exemple, és la de l’àrea sanitària de Barcelona, que al seu torn es parteix en tres departaments: àmbit metropolità nord (Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental), àmbit metropolità sud (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i Barcelonès Sud) i Barcelona ciutat.

Notícies relacionades

«Cada regió sanitària té els seus hospitals de referència, els seus hospitals comarcals, la seva xarxa d’atenció primària desplegada i una organització preestablerta», va remarcar dilluns passat en una roda de premsa la consellera de Salut, Alba Vergés. «No és el mateix desconfinar les Terres de l’Ebre que l’àrea metropolitana de Barcelona sud. Les zones que ens preocupen més i en què hem de tenir especial atenció és on viu més gent i hi ha més mobilitat», va insistir.

La mateixa Vergés va afirmar que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, «és conscient que cada regió és molt diferent» i va donar a entendre que es podria replantejar l’actual limitació de la desescalada per províncies. No obstant, el Govern central s’ha mostrat reticent a aplicar el dispositiu per àrees sanitàries per motius de mobilitat entre territoris d’aquests àmbits. De totes maneres, l’evolució de la pandèmia en els últims dies podria fer variar les decisions. Per exemple, a l’hora de calibrar la desescalada a la província de Barcelona, ja que no és el mateix l’àrea metropolitana que la Catalunya central o que el Garraf i el Penedès.