Falles decapitades

Emmordassats amb plàstics uns i a mig muntar d’altres, amb el maig desescalant-se a bon ritme, els ninots fa gairebé dos mesos que esperen conèixer la seva sort, repartits entre els tallers dels artistes i improvisats magatzems. «Açò passarà», sembla dir a la resta sense gaire fe la dona decapitada, evocant el premonitori títol que portava el monument que havia dissenyat l’artista urbà Escif.

Amb prou feines uns quants companys de ‘la meditadora’, els que no es podien desmuntar, es van deslliurar entre flames d’aquesta espera. Es va fer de matinada, en cívica solitud, però els vídeos treien fum. Perquè quan el coronavirus va explotar, les falles ja eren allà. De fet, continua sent un misteri per als metges que, després d’ajuntar-se desenes de milers de persones durant els primers 10 dies de març per assistir al ritual de la ‘mascletà’, la ciutat hagi tingut un nombre sorprenentment baix de contagis, comparada amb d’altres.

Ni en la guerra civil

Aquell dia 10, a la nit, la suspensió oficial va fer que la ciutat entrés de facto en l’estat d’alarma que no es va establir per a la resta d’Espanya fins a quatre dies després. Tot i que el que va venir després l’hagi relativitzat, el xoc va ser enorme. Per contextualitzar: les Falles no s’havien suspès des de la guerra civil. Les autoritats van contenir l’alè, temoroses sempre de la reacció del poderós col·lectiu faller. No va passar res però, per si de cas i per donar una mica d’esperança, l’alcalde, Joan Ribó, va llançar immediatament la proposta que se celebressin entre el 15 i el 19 de juliol. Els mems del ‘caloret faller’ que va popularitzar la seva antecessora, Rita Barberá, amb el seu mític i carregat discurs d’obertura de les festes del 2015, van omplir els telèfons amb imatges de falleres d’ofrena a 35 graus.

Llavors semblava que quedava molt temps, però ja no queda tant i unes Falles amb revetlles i festejos multitudinaris són inviables. L’altra data alternativa és el 9 d’octubre, dia del País Valencià. Però amb l’ombra del rebrot també s’haurà de veure qui s’hi arrisca.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A falta de definir el moment, és l’opció dels que clamen per plantar cara a la pandèmia. Plantar, que es vegin i cremar-les. Un final que suposaria un alleujament per al castigat gremi d’artistes fallers, que tindria feina per a l’any que ve. Però assumit l’impacte emocional de la suspensió i perdut l’impacte econòmic d’unes Falles normals, hi ha qui aposta per guardar els monuments, que venen a costar uns vuit milions d’euros, per a l’any que ve. Seria un alleujament per a les comissions, que són les que paguen, però s’hauria de veure què passa amb les subvencions. No resulta una cosa menor, que diria aquell.

El debat està obert. De moment, l’ajuntament ja ha anunciat que hi haurà una nova falla municipal per a l’any que ve. Així que ‘la dona decapitada’ cremarà d’una manera o una altra. Cosa que sent ninot és tot un consol.