Els ossos consoliden la seva vida al Pirineu

Està clar que van arribar per quedar-se. I procrear. L’últim cens de població d’ossos bruns al Pirineu contempla ja 52 exemplars, 12 més respecte als que el grup de Seguiment Transfronterer de plantígrads va comptabilitzar fa un any.

               En el recompte d’aquest any consten «17 femelles i 11 mascles en edat adulta –el seu quart any de vida–, 5 femelles i 9 mascles subadults –nascuts el 2016, 2017 o 2018, i 10 cadells d’os, segons confirma el biòleg del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, Santi Palazón. Les 10 noves cries identificades van néixer l’any passat de cinc femelles diferents, i van igualar el rècord històric de naixements registrat el 2016. «La població creix a un ritme del 10%. I els cadells d’os tenen un 75% de supervivència, al cap d’un any encara viuen. Això ens diu que l’hàbitat és bo, però també que les mares els cuiden molt», afegeix Palazón.

               El balanç de les actuacions de conservació i seguiment d’aquesta espècie es duu a terme simultàniament per equips de Catalunya, França, Andorra, Aragó i Navarra. I en el repàs de dades d’aquest any es constata també que l’àrea de distribució dels plantígrads també ha augmentat 3.000 quilòmetres quadrats més que el 2018. D’aquestes dades es desprèn que en l’actualitat, l’espècie campa al seu aire per una superfície de 10.400 quilòmetres quadrats, sobretot amb presència majoritària en els Pirineus centrals, «àrea que no s’ha de confondre amb presència permanent d’aquests animals, sinó que en algun moment hi ha hagut indicis de la seva presència», puntualitzen des del Departament de Territori i Sostenitiblitat. A Catalunya, la Vall d’Aran i la zona nord del Pallars Sobirà són les àrees on més vegades se’ls ha localitzat.

               «La franja de latitud que més els agrada és entre els 1.200 i els 1.800 metres d’altitud, que és l’àrea que coincideix amb els boscos», explica Santi Palazón. «Sobretot li agraden els boscos d’avets i selecciona positivament també les àrees de coníferes com el pi vermell, el pi negre i els caducifolis com fajos, bedoll i avellaner», afegeix el biòleg.

               Palazón també explica que «en els últims 10 o 12 anys, el pendent de creixement de la població ha sigut més elevat que la dels anys anteriors, gràcies a la segona reintroducció, duta a terme el 2006.

Naixements i morts

Segons dades de Territori i Sostenibilitat, «les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cries), Isil (2 cries), Caramelles (2 cries), Bambou (2 cries) i Fadeta (2 cries). Amb elles, el recompte total de cries nascudes al Pirineu entre el 1996 –quan es va iniciar el programa de reintroducció de l’os bru al Pirineu– i el 2019, han sigut 45 embarassos que han donat lloc a 82 naixements.

               En aquest últim balanç s’han donat per morts 6 ossos, entre els quals la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet, i dos fills de Sorita. Es donen per morts aquells exemplars dels quals no es té rastre en dos anys.

Inquietud de pastors i ramaders

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La coexistència de l’os amb la ramaderia extensiva i l’apicultura va plantejar des d’un inici la necessitat d’un pla de prevenció de danys al bestiar. Però pagar als seus propietaris els caps de bestiar que els ossos puguin matar no resta en ells el temor de continuar perdent exemplars en les estades del bestiar als cims durant l’estiu. «Fa uns tres anys que dues persones pugen caminant o corrent per les muntanyes on hi ha vaques i cavalls per anar controlant», explica Montse Barado, de casa Armengol de Sorpe (Pallars Sobirà). A l’estiu porten vaques i eugues al Port de la Bonaigua i el Pla de Beret. «Abans de l’arribada dels ossos, pujar els animals a la muntanya era un alliberament. Ara, cada setmana és un malviure, no sabem com els trobarem i ens n’anem amb el cor encongit. Els nostres animals no han patit cap atac, però no estem a favor de l’os. Suposa molt més control i feina. Les nostres eugues abans anaven sempre a una zona més alta on estranyament de sobte ja no hi van», expressa Barado.

               A la veïna comarca de la Vall d’Aran, a l’espera dels resultats definitius de la necròpsia de Cachou, l’os que va aparèixer mort en el municipi aranès de Les el 9 d’abril passat, després dels seus diversos atacs a eugues i poltres, la probabilitat que en la seva mort pugui haver intervingut algú del territori és encara sobre la taula. En el cas de les ovelles i cabres, les espècies que els ossos havien atacat molt més a l’inici de la repoblació, el reagrupament de ramats vigilats per un mateix pastor que hi vetlla durant tota la temporada a les muntanyes –abans es quedava sol el bestiar–, i la instal·lació de tanques especials contra l’os «ha reduït més de 7 punts l’escala d’atacs», explica Nicolàs Espinós, al capdavant de l’equip de prevenció de danys al Pallars Sobirà. «Gràcies al reagrupament de ramats, a més, s’ha recuperat el mastí del Pirineu», afegeix el naturalista Marc Alonso.