La metamorfosi de la gran ciutat

La Covid-19 troba la seva raó de ser en les aglomeracions i els espais tancats i, ja que el 55% de la població mundial viu en ciutats (el 2050 serà el 68%, segons l’ONU) i que aquest virus sembla entossudit a quedar-se, centenars d’experts dels cinc continents estan debatent quin futur li espera a l’urbs global. Després de dècades d’actuacions a nivell macro, s’accelera la tendència cap a l’àmbit micro i local.

Un ‘urbicidi’

«La Covid-19 i les polítiques homogènies de confinament estan provocant un urbicidi», alertava l’urbanista equatorià Fernando Carrión en el Primer fòrum global ciutats i coronavirus–. Existeix una fòbia a l’àgora. S’està estigmatitzant i criminalitzant l’espai d’interacció social i amb això els sectors populars».

En aquesta trobada virtual impulsada per l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada de la Diputació de Barcelona i l’Aliança Llatinoamericana de Ciutats, Carrión va avançar que «apareixeran nous principis per a l’urbanisme i probablement una nova ciutat». També va plantejar tres eixos de debat: la ciutat compacta o dispersa, la ciutat física o virtual i la ciutat o de veïnats.

El projecte d’Anne Hidalgo

A Europa destaca el projecte de «la ciutat dels 15 minuts» de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Després de l’experiència del confinament connectat, la idea és que els ciutadans puguin satisfer les seves necessitats bàsiques d’aliment, feina, educació, cultura, lleure, etc. des de casa o sense desplaçar-se més de 15 minuts a peu o amb bici.

Menys mobilitat obligada implica no només menys risc d’infeccions, sinó també menys contaminació i menys estrès. Més de 3.700 persones han mort des del 2010 a Barcelona per la contaminació i durant dos mesos molts barcelonins han pogut respirar aire net per primera vegada en la seva vida. Més enllà d’augmentar els carrils bici i les terrasses, l’ajuntament també té una visió de la ciutat del futur basada en les conegudes superilles i en línia amb el lema De la ‘smart city’ a la ‘slow city’.

«Estem ampliant el concepte de la superillaDe la unitat del barri passem a la de la superilla, on estan integrats tots els serveis bàsics: atenció sanitària i social, vivenda, comerç, espai públic, lleure... La idea és que es creï un microclima, com a Sant Antoni. Això per a la gent gran és ideal. Anem cap a l’àmbit local, cap al que és petit, a generar espais d’interrelació i gestió comunitària que generin xarxa». Comparada amb París, fa broma Sanz, Barcelona seria «la ciutat dels cinc minuts».  

Un manifest amb 1.300 firmes

L’alcaldessa Ada Colau es troba emparedada entre els ‘lobbies’ empresarials que pressionen per tornar al més aviat possible a la normalitat (sobre tot el de l’automòbil i la restauració) i iniciatives ciutadanes com el Manifest per la reorganització de la ciutat després de la Covid-19, que demana «tornar la ciutat a les persones, reorganitzar la mobilitat, (re)naturalitzar i desmercantilitzar la ciutat». El text, que porta reunides 1.300 firmes, també adverteix de la necessitat de garantir les llibertats individuals i col·lectives en un context propici «al control social».

Tot i que no totes les ciutats comparteixen el mateix nivell d’entusiasme cap a la connexió 5G, l’internet de les coses, la intel·ligència articial, els centres de dades, el comerç electrònic i el teletreball, el paper de la tecnologia també és clau a la ciutat post-Covid.  

La ministra Reyes Maroto considera que «el turisme serà la clau de la recuperació econòmica», però els 34 milions de turistes a l’any que rebia París, els 50 de Nova York o els 12 de Barcelona es veuran dràsticament reduïts durant una llarga temporada. Les grans marques ja s’estan readaptant i en aquest procés fins i tot podrien obrir-se espais de trobada amb l’activisme veïnal.

Tornada a l’autenticitat

En aquest sentit, el reponsable de l’entitat privada Barcelona Global, Mateu Hernández, afirma: «Els experts internacionals diuen que hi haurà un retorn a una certa autenticitat de les destinacions, en lloc de la situació actual en què les mateixes marques són a tot arreu. Les ciutats autèntiques tornaran a sortir-ne guanyadores i Barcelona segurament estarà en aquesta lliga».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les ciutats han agafat el relleu dels estats en la reconstrucció després de la pandèmia, però es necessita més finançament i nous sistemes de governança basats en la cooperació entre Estat, autonomies i governs locals i també entre ciutats. «El món local avui és l’actor principal i és absolutament necessari que s’incorpori de manera estratègica en la definició del pla de reactivació», va declarar el president de la Generalitat, Quim Torra, després d’anunciar la creació d’una taula bilateral amb alcaldes i diputacions.

En sociologia, el concepte de les conseqüències no intencionals de l’acció descriu com, de vegades, una actuació humana orientada a un objectiu determinat pot tenir un resultat imprevist. Ningú esperava que la reurbanització de la plaça del Macba convertís el cor del Raval en una pista de skate, per exemple. És impossible preveure la magnitud dels canvis a les ciutats post-Covid i tampoc es pot descartar que al final es produeixi un èxode rural.