Els aeroports es transformen en pàrquings i tallers d'avions

I aquests aeroports desbordats comencen a valorar l’impacte en unes infraestructures poc acostumades a tenir naus aturades. De fet, el Consell Internacional d’Aeroports (ACI) ha hagut d’elaborar una guia de bones pràctiques amb el repte de reduir sobretot l’impacte al paviment en pistes de rodatge.

Riscos de vessament i col·lisió

El terra dels aeroports, explica la guia, no està dissenyat per suportar la càrrega estàtica d’un avió durant llarg temps, motiu pel qual els aparells que no volen s’ubiquen en zones específiques on poden mantenir certa distància de seguretat i evitar vessaments de combustible o petroli que deteriorin el paviment. Però la pandèmia ha provocat que les companyies deixin fins al 99% dels seus avions a terra, desbordant alguns recintes i augmentant, per exemple, el risc de col·lisió.

Aeroports Nacionals (Aena) explica que a Espanya hi ha encallades en aquests moments 400 aeronaus. I Madrid-Barajas, amb 175 aparells, és l’aparcament favorit del continent. A Barcelona-el Prat se n’acumulen 87; a Màlaga-Costa del Sol, 26, i a Sevilla, 25. Els segueixen Gran Canària, amb 19; València, amb 12 i Palma de Mallorca, amb 11.

Iberia i Vueling, les més afectades

L’escenari a Espanya és similar a la resta del món, per això l’ACI suggereix que abans de reprendre l’activitat, els aeroports comprovin els paviments de pista i carrers de rodatge que han utilitzat com a aparcament. Iberia i Vueling són les companyies amb més aparells afectats, segons Eurocontrol. La primera té encallats més d’un centenar d’avions, sobretot a Madrid, mentre que Vueling reparteix unes 98 naus entre Sevilla, Barcelona i Màlaga.

Fonts del sector expliquen que generalment es busca tenir-los en els punts més pròxims a la base d’operacions, però el cost de taxes d’estacionament d’alguns aeroports obliga a buscar alternatives més barates. «A algunes companyies els compensa traslladar diversos avions buits des d’Espanya a altres aeroports europeus, com Itàlia, i tornar en un d’ells amb la tripulació», afegeixen

Revisions

Els avions paren en mode emmagatzematge quan queden fora de joc durant almenys un any o en mode estacionament quan s’aprofita per fer revisions programades d’un dia, una setmana o un mes, que és el que estan fent la majoria de companyies aprofitant l’aturada.

De nou, aquí es busca l’aeroport amb els mecànics homologats més barats, o bé el punt on sigui més rendible traslladar la mà d’obra i les peces. I és que perquè una maquinària tan complexa pugui començar a volar immediatament quan s’obri l’espai aeri, els seus elements i indicadors han d’estar en perfecte estat. No és tan senzill com estacionar un automòbil en un aparcament, i, en el millor dels casos, cobrir-lo amb una lona. Així, es cobreixen pneumàtics i tren d’aterratge i cada cert temps es giren les rodes sobre l’asfalt o en l’aire perquè no es deformin.

Tapar les cavitats

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Cal drenar l’aigua que es pot acumular en alguns dipòsits o reposar fluids hidràulics perquè no es rovellin certes peces. I es bloquegen cavitats del fuselatge davant la possibilitat que hi niïn insectes o aus. Els tècnics verifiquen periòdicament els sensors i motors per protegir-los de sorra o pols.

Els manuals de manteniment de les aeronaus també recomanen airejar i netejar l’interior de la cabina i baixar les finestretes per reduir la temperatura i evitar que la llum solar faci malbé els seients. «Els avions no estan fets per estar aturats, sinó per tenir les rodes en l’aire», expliquen des del sector mecànic. «Tenir-los aturats costa molts diners», aclareixen.