institucions penitenciàries
El coronavirus acaba amb les morts per sobredosi a les presons
Les mesures de suspensió de comunicacions i permisos han suposat tancar hermèticament les presons i que no hi passi droga
La pandèmia ha reduït el nombre de reclusos als presidis espanyols i gairebé no s'han registrat incidents violents
Des que va començar la crisi sanitària cap pres ha mort per sobredosi de droga. És un dels efectes «positius» de la pandèmia a les presons, que han reduït el nombre de reclusos i on gairebé no hi ha hagut incidents violents.
Són les conseqüències col·laterals d’una pandèmia que ha deixat quatre funcionaris i dos presos morts, segons recorda en una entrevista telemàtica el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, que destaca la incidència menor del coronavirus en l’àmbit penitenciari respecte a l’exterior.
De fet, segons les seves dades, l’impacte de la pandèmia ha sigut quatre vegades menor a les presons quant a contagis, deu vegades inferior en mortalitat i set vegades en hospitalitzacions.
I si hi ha un efecte col·lateral que al màxim responsable de Presons li ha cridat l’atenció és la caiguda en el consum de drogues, fet que ha suposat que cap reclús hagi mort per sobredosi des de l’inici de les mesures restrictives a les presons imposades a principi de març, fins i tot abans de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
Mentre que entre l’1 de març i el 25 d’abril de l’any passat van morir per sobredosi sis interns, des d’aquesta primera data d’aquest any fins a avui no hi ha hagut cap reclús mort per aquesta raó.
«Afortunadament, les mesures de suspensió de comunicacions i de suspensió de permisos han suposat tancar hermèticament les presons i que no hi passi droga. Al no passar-hi la droga hem aconseguit reduir a zero el nombre de morts per sobredosi», explica Ortiz.
No només això. Una altra conseqüència indirecta –afegeix– és que alguns interns que són addictes estan començant a sol·licitar entrar en programes de manteniment de metadona. «Aquest tancament hermètic de la presó els suposarà començar tractaments de deshabituació».
Un altre resultat «positiu» és la disminució d’incidents conflictius i els que hi ha hagut, explica Ortiz, han sigut molt puntuals i afortunadament en cap s’ha hagut de fer servir la violència, perquè dialogant amb els interns han deposat la seva actitud i han tornat a les cel·les.
Una dada que també es col·loca en la columna dels descensos és la de la població reclusa, que a mitjans de maig tenia 2.335 presos menys que a l’inici de la pandèmia, de tal manera que la xifra total a les presons dependents de l’Administració central (totes excepte les de Catalunya) és de 48.600 interns.
Cal remuntar-se al 2002 per trobar un nombre similar de reclusos, amb la particularitat que, com ressalta Ortiz, des d’aquesta data fins a l’actualitat s’han inaugurat importants centres, és a dir, ara es compta amb millors infraestructures per a taxes d’ocupació similars a les d’aquella època.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia