La factura psicològica de la pandèmia: ansietat i depressió

La pandèmia sotmet la població a un elevat estrès emocional. Sobretot les persones amb patologies prèvies de salut mental o a les que pertanyen a les capes socials més vulnerables. Malgrat que el mal psicològic real que estan provocant el coronavirus i les mesures adoptades per combatre’l encara es desconeix, existeixen ja diversos indicadors consultats per aquest diari que avisen que la factura emocional serà cara. 

El telèfon 061 Salut Respon ha registrat aquest abril, en comparació amb el mateix mes del 2019, un increment del 300% de trucades de ciutadans que patien episodis d’ansietat. L’augment, per a Andrés Cuartero, cap d’Atenció Psicològica del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), té una relació directa amb una epidèmia que «per primera vegada» ha situat la població mundial davant d’un temor primari: «la por de morir». No obstant, amplia Cuartero, transcorregudes les primeres setmanes han aparegut nous factors estressants. Els pacients al principi estaven espantats per la malaltia i focalitzats en la por del contagi, però actualment la majoria asseguren sentir-se inquiets davant d’un futur preocupant o han desenvolupat fòbies a tornar al carrer després de setmanes de confinament. 

El telèfon d’assistència (649756713) del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya (COPC) activat el 20 de març ha rebut un total 3.065 trucades fins al 12 de maig. La majoria han sigut de persones que referien quadros d’ansietat o depressió i que, com en el 061, assenyalaven causes com portar una vida sota el nou règim de confinament, el temor de la crisi econòmica o haver perdut un familiar pròxim.

Mónica López, coordinadora del dispositiu del COPC, explica que els nivells d’ansietat entre la població han augmentat i que els que més pateixen són els qui tenien «una malaltia mental prèvia» o pertanyen a un «entorn social més fràgil». «Percebem que entre els ciutadans ha augmentat el sentiment de tristesa i de desassossec sobre què ocorrerà davant d’una vida que intueixen que pot canviar». Es tracta, a més, d’una pandèmia sobre la qual es desconeix gairebé tot, i això ha provocat que hagin circulat informacions alarmants o contradictòries que no hi ajuden». Segons López, algunes de les persones que els reclamen asseguren sentir-se «esgotades» davant de tantes notícies o «confuses» després d’haver rebut instruccions «diferents» sobre com actuar. «Encara és difícil valorar l’impacte psicològic que està causant en la societat, és un escenari nou perquè és global i de llarga durada», remarca López, que adverteix que quan remeti la fase aguda de la malaltia hi haurà «molta gent que continuarà necessitant ajuda». 

El 8 de maig, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora de Salut, Gemma Tarafa, es van reunir amb entitats de salut mental que, segons fonts municipals, van traslladar a les dues responsables de l’ajuntament –que col·labora amb el COPC– que la pandèmia s’ha convertit en una «font d’ansietat i estrès sense precedents en les generacions actuals». «Els efectes sobre la salut mental de la població seran molt més greus que en crisis anteriors», van avisar. Especialment sobre col·lectius vulnerables que –per les condicions laborals i de vivenda– estan més exposats a la infecció i pateixen de forma més acusada l’angoixa. L’ajuntament «prepara estratègies per afrontar l’impacte en la salut mental i emocional de la població». 

El temor del repunt de suïcidis 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Durant el mes d’abril passat, els sanitaris del 061 van detectar així mateix un repunt d’un 40% de persones que afirmaven tenir «ideacions de suïcidi». Els psicòlegs del COPC, per la seva part, han derivat al circuit sanitari un total de 67 persones que patien trastorns greus i no estaven rebent tractament. Algunes d’elles també mostraven la intenció d’autolesionar-se o fins i tot acabar amb la seva vida. Per a Cuartero, del SEM, «el coronavirus no és la causa d’una autòlisi tot i que sí que pot actuar com un detonador. «Quan algú decideix posar fi a la seva vida ho fa perquè té una crisi personal, d’absència d’esperança. La situació actual pot esperonar més persones», avisa.

Malgrat les alarmes activades en els dos serveis, durant els últims mesos no consta un repunt dels casos de suïcidis a Barcelona ni als Bombers de la ciutat ni als Mossos d’Esquadra, segons fonts consultades per aquest diari. En el full de serveis del cos d’emergències municipal de març i abril del present any consten 13 intervencions de persones que s’han tret la vida precipitant-se al buit i també les temptatives de 42 més. Les dues xifres són inferiors a les del 2019, quan van ser 18 i 62, respectivament. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, durant el 2018 –les dades fiables més recents sobre el fenomen–, 522 persones es van suïcidar.