Catalunya començarà el curs amb 12 alumnes per aula a primària i 15 a secundària

Catalunya planeja que el curs escolar que ve els centres educatius acullin grups «reduïts i estables» d’entre 12 i 13 alumnes a primària i d’una quinzena d’estudiants a secundària. L’objectiu de la Conselleria d’Educació és, en principi, «que tota la formació sigui presencial», però a les escoles o instituts on no hi hagi prou espais per donar cabuda a l’augment  de grups, s’haurà de posar en pràctica una modalitat «híbrida», amb classes presencials i telemàtiques, segons va revelar aquest dissabte el director general de Centres Públics de la Generalitat, Josep González-Cambray.  Aquest juny, l’objectiu és començar a obrir centres en aquells territoris que vagin arribant a la fase 2 (previsiblement, totes les comarques de Tarragona i les del Pirineu ja ho faran el 25 de maig), però no per avançar matèria. La setmana que ve Educació detallarà el pla de desconfinament educatiu, va dir el director general.

«Tot l’alumnat ha de poder tornar en algun moment a l’escola o l’institut», va afirmar González-Cambray, posant èmfasi en la voluntarietat de la mesura. Serà, com ha explicat en altres ocasions el conseller Josep Bargalló, per fer tutories o classes de reforç i acompanyament als alumnes, especialment a aquells que tanquen una etapa educativa, és a dir, els de segon de batxillerat, últims cursos de graus d’FP i quart d’ESO. La proposta de Catalunya serà, amb tot, «menys restrictiva» que la que ja han plantejat algunes autonomies, va assegurar González-Cambray en unes declaracions a TV-3.

Ja de cara a setembre, l’objectiu és poder iniciar el curs de forma presencial, i això implicarà trobar més espais i més docents per donar resposta a l’augment de grups a què obligaran les mesures de distanciament. Amb els criteris que estableixi la conselleria, cada centre haurà d’elaborar el seu propi pla de desconfinament. Com l’augment de grups implica un augment de docents, Educació farà «el possible» perquè sigui així. En els casos en què no sigui possible que tots els alumnes vagin a l’escola per falta d’espais, caldrà veure «quins nivells i grups educatius es prioritzen».

Fi de curs amb classes virtuals

Amb la irrupció del coronavirus a Espanya, d’un dia per l’altre, aquests dos últims mesos l’educació presencial ha sigut substituïda per la virtual. Ara, a les portes de fi de curs, docents, estudiants i progenitors comencen a tenir assumit que el que va començar sent una mena d’experiment –classes, deures, tutories i fins i tot exàmens ‘online’– formarà part de la nova normalitat. Tot i que és difícil fer plans a llarg termini, el curs escolar 2020-2021 (ja ho admetia aquest dissabte el director general de Centres Públics de la Generalitat) molt possiblement haurà d’obrir el teló amb un model mixt d’ensenyament virtual i presencial. La segona és millor que la primera. En això no hi ha dubtes. Però no ha quedat cap altra opció que adaptar-se, una guerra en què no tots van igualment armats. No és el mateix un nen a la casa del qual hi ha quatre pantalles que un altre on no n’hi ha cap. No és el mateix una nena amb problemes d’aprenentatge que una altra que no els té. 

La fundació per a la innovació COTEC ha calculat que tancar les bretxes obertes en l’alumnat per l’impacte del coronavirus i el tancament escolar suposaria una inversió de 5.000 milions d’euros. Amb aquesta xifra a la mà, Save the Children truca a les portes del Govern i demana un ‘pla Marshall’ per al rescat escolar.

L’escola ‘online’ implica un esforç titànic no només per part dels professors (ells també s’han hagut de posar al dia en molts aspectes tecnològics) sinó dels pares i les mares, que han de combinar la vida domèstica diària amb el teletreball i el recolzament acadèmic als seus fills, especialment els més petits. I això en el cas que puguin teletreballar. Si són taxistes, obrers, metges o cambrers la pregunta és què estan fent amb els nens petits. Una alternativa és combinar els horaris laborals amb la parella. I una altra, fer una crida d’auxili als avis, opció perillosa en termes sanitaris, ja que la gent gran és la més vulnerable a la nova malaltia Covid-19.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més de l’estrès que provoca en professors i progenitors, la principal conseqüència de l’educació virtual és la bretxa social i digital. No a totes les cases disposen de la tecnologia necessària per ‘enganxar-se a les classes’. Les autonomies han facilitat recursos als centres, però no s’han cobert totes les necessitats. «Hem fet una adaptació. I segur que imperfecta. No és el mateix l’educació ‘online’ que la presencial. Emplenar de tasques els alumnes no té cap sentit. No pots repetir l’horari habitual», afirmava fa dies a EL PERIÓDICO Pere Mármol, director de Germanes Bertomeu (a Mataró), una escola pública inclusiva i innovadora que inclou els cicles d’infantil i primària. «Tota aquesta experiència digital que hem acumulat en aquest temps ens servirà molt per al setembre. Estarem més organitzats».

«No hi ha dubte que la millor educació és la presencial, però dins del moment complicat que vivim ens hem adaptat. L’educació virtual permet als estudiants mantenir la rutina, i això és important. Tot i que la bretxa social i digital és molt preocupant», diu Pepa Maymó, professora de llengua i literatura catalanes a Stucom, un centre concertat de Barcelona on s’imparteixen batxillerat i cicles formatius. «En el nostre centre no ens ha costat gaire adaptar-nos. Teníem la tecnologia necessària i alguns dels meus companys ja combinaven les aules físiques i digitals. Però no totes les escoles ni totes les famílies són iguals. Tinc col·legues a l’escola pública que, ara mateix, l’únic que poden fer és trucar als seus alumnes per telèfon per parlar una estona amb ells».