La febre de les baralles de galls persisteix fins i tot en el confinament

Des de la Guàrdia Civil confirmen que es tracta d’una afició molt arrelada per tot Espanya, i que precisament per les restriccions de mobilitat criden més l’atenció. «La taxa de criminalitat ha baixat molt en aquests mesos de confinament, prop d’un 70%, però és veritat que criden més l’atenció perquè mouen molta gent».

Reunions multitudinàries

I és que no és fàcil que passin desapercebuts els 32 individus que es van arribar a concentrar a Màlaga a l’abril, 21 dels quals van ser detinguts dies després. O les 16 persones multades a Adra (Almeria), que en ple confinament a l’abril s’havien desplaçat fins i tot des de la província de Granada per acudir a l’esdeveniment.   

Aquell mateix mes, a Palma de Mallorca van ser localitzats sis aficionats, amb els animals, en un terrat, i cinc més van ser detinguts a Sax (Alacant) quan assistien a una altra baralla de la qual van aconseguir escapar una desena d’assistents. Més dissimulats van ser a Águilas (Múrcia), on dues intervencions de les forces de seguretat a l’abril i el maig van permetre desmantellar uns corrals de prova il·legals amb una vintena d’identificats i investigats per maltractament animal. I si ens remuntem una mica més, al febrer la Policia Nacional va aconseguir rebentar un campionat a El Puerto de Santa María (Cadis), un dels punts més actius d’aquesta afició, a la qual assistien 200 persones de totes parts d’Espanya.  

Apostes de milers d’euros

No és estrany que els agents topin amb aquests exemplars en operacions antidroga, o que trobin menors entre el públic. Les dades confirmen que la baralla clandestina apareix vinculada a altres activitats delictives, ressalta la sergent Ana Prieto, del Servei de Protecció de la Natura (Seprona), de la Guàrdia Civil.

A més del maltractament i abandonament animal, és habitual identificar entre els assistents delictes com pertinença a organització criminal; contra la salut pública; tràfic d’estupefaents, ja sigui per a persones o medicaments per incrementar l’agressivitat dels animals, o blanqueig de capitals de les apostes il·legals, així com estafa, «perquè en moltes ocasions s’enganya els assistents perquè apostin per un animal o l’altre i treure-li els diners». 

17.000 euros en una baralla

I és que les apostes il·legals mouen milers d’euros, afegeix la Policia Nacional. Només en l’última macrooperació, duta a terme a Palmar de Troya (Sevilla) l’anterior cap de setmana, amb 83 identificats de més de 120 assistents, es van comptabilitzar 40.000 euros en el joc, i anotacions per més de 800 apostes, detalla. Alguns dels participants portaven a sobre entre 5.000 i 6.000 euros. I a començaments de març, en una altra operació a Benicull, la Guàrdia Civil va confiscar més de 17.000 euros en metàl·lic que corrien de mà en mà entre la centena de persones de públic procedent d’Andalusia, Catalunya i Astúries.  

Responsabilitat penal

A Espanya, la regulació sobre baralles de galls és competència de les comunitats autònomes i la pràctica està perseguida penalment, insisteix Prieto. El Codi Penal espanyol contempla des del 2015 penes de presó per als responsables d’activitats il·legals de baralles d’animals, que es multen amb fins a 20.000 euros si es detecten mutilacions dels exemplars. Només estan permeses a les Canàries, i sempre que es duguin a terme sota unes condicions estrictes i en les denominades «galleres».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

No obstant, la cria d’una raça autòctona, el ‘combatent espanyol’ o legionari, crea certa confusió, ja que se’n permet l’exhibició sempre que sigui per vendre i exportar. «Es permet només mostrar-lo, i qualsevol criador d’animals coneix tècniques per mostrar la bravura dels seus exemplars, no fan falta baralles a mort o afegir-li esperons falsos», apunta la sergent. 

El reglament de les Federacions andalusa de Galls Combatents és una mica més lax i justifica baralles que acaba «pit a terra», és a dir, quan un dels animals és tombat. I només amb assistència de socis. «Però mai es justifiquen les baralles a mort, amb 150 persones i amb apostes il·legals». Feta la llei, feta la trampa: en algunes operacions els agents han arribat a trobar que es feien carnets de soci a la mateixa entrada per justificar la presència dels assistents en cas de problemes.