La crisi social oberta per la pandèmia agreuja la pobresa infantil

«Tenim moltes famílies que mai havien demanat ajuda als serveis socials i ara ho estan fent. I parlem només de menjar. No vull pensar què passarà a curt termini amb la vivenda. El nivell de dificultat social s’està aguditzant», segueix el professor, que recorda que el 20 de juny acaben les beques menjador, gestionades per Educació, i tots aquests ajuts essencials es derivaran cap a serveis socials, on s’està fent «un embut descomunal». «Les persones que no tenen papers no poden accedir a cap ajuda del Govern, a l’única cosa que poden acollir-se és als ajuts d’emergència dels serveis socials, i en els serveis socials ara mateix per als nous casos només s’estan donant ajuts per a l’alimentació», afegeix.

El relat que fa de la situació Eva Ledesma, directora territorial del Casal dels Infants als barris de Llefià i Sant Roc, a Badalona, és molt similar. De les 450 famílies amb les quals treballen, amb les quals fa més de 70 dies que contacten diàriament, el 40% vivia de l’economia submergida i el 45% s’ha quedat sense feina. «Des del Casal dels Infants s’han hagut de donar 121 ajuts econòmics per a alimentació i higiene, una cosa que fins ara mai havíem fet. La nostra funció era una altra, però ens hem hagut de reinventar davant d’una emergència sense precedents, amb uns serveis socials desbordadíssims. I el dia que això acabi, per a aquestes famílies no acabarà. Començarà. Aquests nens ara passen les 24 hores del dia a casa, i això els marcarà. Per a ells, el factor socialitzador era clau. Passaven moltes hores a l’escola, al centre obert... Veien altres coses. Hi ha moltes famílies confinades en vivendes insalubres. I aquesta situació anirà a pitjor. Els desnonaments ara han parat, però tornaran», adverteix.

Les seqüeles del confinament en aquests nens preocupa també a Cristina Jaumandreu, educadora emocional de l’IE Trinitat Nova. «Hi ha criatures que estan creixent amb preocupacions d’adult, com pagar el lloguer o la compra setmanal», assenyala Jaumandreu, que mai s’hauria imaginat dir a una alumna que per què no es pinta la ratlla de l’ull «com a l’'insti, que estava molt guapa». «Si un nen de quart d’ESO busca una feina aquest estiu perquè la seva família ha perdut els ingressos i al setembre segueixen igual, aquest nen no continua estudiant; no la pot deixar, aquesta feina. I als nens que els costava l’hàbit d’anar a l’escola, després de sis mesos els costarà molt més», reflexiona.

A les professores Maristany i Casares els dol que aquesta bretxa social que tots els professionals remarquen l’estiguin ajudant a incrementar la resta d’escoles, fins i tot públiques. «Que les escoles estiguin avançant matèria està fent que la desigualtat creixi, que els nens a qui els és impossible fer-ho es quedin encara una mica més enrere», apunten. Un ascensor social ja per si mateix defectuós que aquesta crisi ha fet miques.

«No et preocupis, estem tots bé»

Notícies relacionades

Milers de pobres sobtats pel coronavirus desborden els bancs d'aliments

El coronavirus s'acarnissa amb els barris més pobres de l'àrea de Barcelona

La Marta s’emociona amb els missatges de veu que li envia l’Iván de mares de l’escola que li diuen, agraïdes, que no es preocupi, que estan bé. Marta del Campo és la directora de l’Institut Escola La Mina i Iván Cortés, el promotor escolar del centre, que va tancar un acord amb el mercat municipal del Besòs i està repartint personalment per les cases dels alumnes vals de compra. Estan bé, li diuen, però «sense poder anar a treballar és complex omplir la nevera». Moltes de les famílies de l’escola vivien de l’economia submergida, d’anar a vendre amb el carro o de fer mercats, i es van quedar sense ingressos d’un dia per a l’altre. Des de la comissió social del centre van detectar les necessitats de les famílies i es van posar a pensar com ajudar-les. «Tot l’equip s’hi ha implicat moltíssim. El contacte amb les famílies és constant. Ho estan fent via WhatsApp, amb els seus telèfons personals, per arribar a tot el món», reivindica amb orgull la directora. 

Aquest acord amb el mercat va ser una de les idees que va sorgir de la intel·ligència col·lectiva que mou l’IE La Mina. Una altra, en aquest cas liderada pel coordinador pedagògic i el tècnic d’integració  –i aquí liderar no és només buscar els recursos, sinó també sortir al carrer amb la mascareta a dur-la a terme– és repartir menjars ja preparats. Ho fan a través del projecte World Central Kitchen del cuiner José Andrés. L’estiuenc matí d’aquest dimarts a la porta de l’escola –avui tímidament oberta per primera vegada en setmanes per les preinscripcions escolars– van repartir 87 menús. Una acció, la del repartiment, que va molt més enllà de l’alimentari. L’entrega serveix per veure els seus alumnes –alguns acompanyen les seves famílies o, els grans, fins i tot hi van ells–i assegurar-se de com estan, la seva preocupació més gran.