crisi sanitària

Així seran els hospitals anticoronavirus

Tindran circuits per a sospitosos de Covid-19, sales Gran Germà, ucis més grans i anestesistes com comodins

L'Hospital Clínic de València esbossa un pla per adaptar-se a un temps indeterminat de convivència amb el coronavirus

zentauroepp53312471 valencia200504132607 / Miguel Lorenzo

Poques coses tornaran a ser el mateix després de la crisi del coronavirus, però segur que els hospitals no. Mentre gestionen els últims espeternecs d’aquesta crisi es dissenya com seran en un futur immediat per atendre altres onades fins que es trobi una vacuna. A l’Hospital Clínic de València comencen ja a esbossar un pla que inclou noves ucis, però també circuits tancats de televisió o sistemes alternatius de ventilació.

Conviure amb el virus

«La idea que tenim és que el coronavirus no pararà, que continuarà el degoteig», explica Jaime Signes-Costa, cap de servei de pneumologia. «Així que tindrem una part dedicada a aquests pacients i la resta per a altres malalties. Crec que és el que faran tots els hospitals a l’espera d’una vacuna», avança. Però no serà només a les ‘plantes especialitzades’ des d’Urgències hi haurà circuits alternatius per a sospitosos d’estar contagiats fins que s’aclareixi.

«És que no sabem què passarà», admet Marisa Blasco, cap de servei de l’uci. «No sabem si tornarem al cim, si és estacional o si la immunitat serveix un temps», destaca. Així que cal preparar-se per conviure.

Ampliar les ucis

Un dels ensenyaments bàsics és que cal ampliar les ucis. «Cal tenir més capacitat, s’han quedat petites i això sense operar gairebé gens», apunta. En aquest centre van arribar a duplicar les seves setze places i a tenir un pla per arribar a les vuitanta.

En aquesta ampliació hi ha un servei clau: el d’anestèsia. «Hi ha hospitals on les ucis les porten directament els anestesistes. Som experts en ventilació i qualsevol professional d’aquesta branca pot atendre un pacient de Covid. A més, som el servei més gran de qualsevol hospital», explica Carlos Tornero, cap de servei de l’Àrea de Reanimació. Ells es van fer càrrec dels cinc pacients extra que hi van arribar a haver.

Al Clínic de València el servei de l’àrea de reanimació es va fer càrrec d’alguns pacients de Covid / MIGUEL LORENZO

Les infraestructures que es van preparar tornaran al seu ús original, però no es desfaran. «Els quiròfans tornaran a ser-ho, però ara ja podem tocar un botó, que la pressió canviï de positiu a negatiu i treure els respiradors que ja tenim», resumeix Tornero. Si per muntar-ho van trigar cinc dies, les noves ucis ara podrien estar a punt en hores.

Ventiladors i d’altres

En el pitjor de la crisi, tenir ventiladors es va convertir en una obsessió. «Les imatges d’Itàlia i de Madrid ens van marcar molt», admet Blasco. Així que, una vegada passat el col·lapse del mercat, cal aconseguir-ne. Però ara ja se sap que hi ha més mètodes per aconseguir guarir determinats pacients.

«Cal tenir tractaments intensius respiratoris fora de les ucis, perquè això ha permès no col·lapsar-les. Nosaltres hem tingut sistemes de ventilació sense intubació que permeten que passin de 24 a 48 hores per veure l’evolució», explica Signes-Costa. Es tracta d’ulleres nasals especials o de sistemes de ventilació amb màscares facials. Així que això tampoc pot faltar al magatzem.

Protecció per a sanitaris

L’altra gran deficiència en molts centres va ser la protecció dels sanitaris, fet que obliga a crear circuits estables d’arribada d’aquest material. «Aquí no hi va haver ni un dia en què no hi hagués res d’alguna cosa però sí la deficiència de no saber què tindríem».

Les ulleres són un dels elements clau en la protecció dels sanitaris / MIGUEL LORENZO

«L’angoixa era saber si arribaria el material i què arribaria. Un dia faltaven guants i l’endemà, mascaretes», resumeix Blasco.

Gran Germà i telemedicina

Però també cal reduir l’exposició dels sanitaris, i al Clínic ja tenen un pla. «Posarem càmeres de vigilància i d’àudio a mitja sala per tenir un control més estricte sense haver-hi d’entrar tantes vegades», explica Josep Redón, cap de servei de medicina interna.

La telemedicina és una de les fórmules escollides per evitar sobrecàrregues innecessàries / MIGUEL LORENZO

Notícies relacionades

Les pantalles han arribat per quedar-se i ha presentat un pla en el qual es consoliden les videoconferències per a les consultes externes. «No és tan fred com el telèfon i dona unes possibilitats enormes», assenyala. «Cal reduir les sobrecàrregues que no siguin necessàries», apunta.

Inversió en plantilles i centres

Però tots aquests plans necessiten inversió i professionals. «Necessitem ampliar les plantilles, és evident», sentencia Blasco. «El sistema que tenim és molt bo, però està molt sotmès a estrès. Quan arriba la grip passa una cosa molt semblant. No pots tenir superhospitals buits, però tampoc permanentment al 100%, perquè a la mínima que puja l’exigència fan aigües», apunta Signes-Costa. «Si no s’hi dediquen més diners del PIB, l’any que ve, en lloc del coronavirus, hi haurà una altra epidèmia. Al final s’estira i s’estira i les coses es trenquen», adverteix.

Temes:

Hospitals Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris