El 85% dels hospitalitzats espanyols han sigut tractats amb la polèmica hidroxicloroquina

Els resultats preliminars del primer gran estudi clínic nacional sobre la Covid-19 revelen que el 85,7% dels pacients hospitalitzats a Espanya han sigut tractats amb hidroxicloroquina, el fàrmac utilitzat habitualment contra la malària i que al principi es va creure eficaç contra el coronavirus. Si bé l’OMS aquest dilluns en va suspendre l’ús temporalment en assajos clínics davant de la possibilitat que augmenti el risc de mort.

Es tracta del fàrmac que Donald Trump promociona com la panacea contra la malaltia i que, de fet, va confessar que prenia per prevenir el contagi. Igual com el president del Brasil, Jair Bolsonaro, que n’ha recomanat de manera generalitzada, inclòs per als pacients amb símptomes lleus. No obstant, uns dies després que el líder nord-americà despertés, de nou, la polèmica amb la seva confessió entorn de l’automedicació, l’estudi més complet sobre això, publicat a la revista ‘The Lancet’, apunta que els pacients de coronavirus tractats amb hidroxicloroquina presenten una mortalitat més gran.

Davant d’aquesta publicació, l’OMS va anunciar la retirada del fàrmac temporalment dels assajos clínics. També França ha posat límit a la hidroxicloroquina mentre que, a Espanya, l’Agència del Medicament ha publicat una nota informativa on assenyala que «no ha rebut cap senyal d’alerta de cap dels estudis» amb aquest medicament que s’estan desenvolupant al territori, pel que, de moment, no «adoptarà cap altra mesura regulatòria per suspendre el reclutament de pacients als braços de l’hidroxicloroquina». Per tant, tret d’indicació mèdica, els pacients dins i fora d’assajos clínics per a la Covid, així com els que la prenen contra altres malalties, han de continuar prenent-la. 

En aquest context, el macroestudi espanyol revela que fins al 30 d’abril un 85% dels pacients en hospitals espanyols va ser tractat amb aquest medicament i un 62,4% amb lopinavir/ritonavir, un fàrmac utilitzat tradicionalment per prevenir la sida.

La mortalitat

La investigació conclou, a més, que un de cada tres pacients hospitalitzats ha patit dificultat respiratòria (el 31,5%) i un de cada cinc ha mort (el 21,1%). A més, la mortalitat és més alta a mesura que augmenta l’edat. Així, en el tram de 80 a 89 anys arriba al 42,5%.

Segons els autors de la investigació, la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), aquesta mortalitat és similar a l’observada en algunes estadístiques de la Xina i els Estats Units. Si bé és més gran a la descrita a Itàlia i inferior a l’observada al Regne Unit. Les causes d’aquestes diferències són variades, però s’hi podrien incloure «parcialment» els factors demogràfics, ja que a Espanya l’esperança de vida és molt alta, però els últims anys de vida la majoria de la població pateix diverses patologies, així com la «situació de pressió del sistema sanitari», segons descriuen els investigadors.

Edat avançada i homes

El registre, el més gran que s’ha realitzat a Espanya i un dels més extensos del món, inclou dades de 12.213 pacients hospitalitzats per Covid-19 confirmat que han sigut donats d’alta o han mort. Hi participen 604 investigadors de 146 centres hospitalaris de totes les comunitats autònomes, sobretot de la Comunitat de Madrid, que aporta un terç dels casos inclosos. Els seus primers resultats s’han publicat en obert a fi d’«ajudar metges i científics a donar resposta a molts interrogants que hi ha, encara actualment, sobre el SARS-CoV-2 segons el president de la SEMI, el doctor Ricardo Gómez Huelgas.

Els resultats preliminars ratifiquen que la mitjana d’edat dels pacients ingressats és més aviat alta, de 69,1 anys. Això no significa que la Covid-19 ataqui prioritàriament persones d’edat avançada, sinó que les persones més joves pateixen en molts casos símptomes lleus i no necessiten ser ingressades.

Hipertensió i febre

Notícies relacionades

"L’esborrany és un insult"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Dels pacients hospitalitzats i analitzats, el 56,9% són homes i les malalties prèvies més detectades són hipertensió, en el 50,2% dels casos, transtornos relacionats amb el colesterol, en el 39,7%, i diabetis mellitus, en el 18,7%. Es tracta de comorbiditats similars a les que mostren altres investigacions occidentals, però més freqüents entre els pacients espanyols, segons l’estudi.

Els símptomes predominants a l’arribada a l’hospital són la febre (un 86,2%) i la tos (76,5%), mentre que el dolor muscular i la pèrdua d’olfacte és menys comuna que la referida per altres països, cosa que es pot deure a una diferència en els criteris d’admissió i alta, segons els investigadors.