Josep Bargalló: «Hem d'aconseguir que l'educació sigui presencial»

–¿Creu que els missatges a les famílies i els professors han arribat de la manera correcta? 

–Segurament ho hauríem d’haver fet millor perquè la gent té la sensació que no han sigut bons missatges. Hem viscut moments de molta incertesa i la gent exigia que la convertíssim en certeses, però això no era ni és possible. Ara el repte és el mes de setembre, que exigirà que perdem aviat aquesta cautela i que donem fets a finals de juny, tot i que sigui sense saber com evolucionarà la pandèmia. 

L’altre dia va insistir en el concepte d’emergència educativa. ¿Ens hem centrat massa en les formes i poc en el fons de l’educació?

–La Covid-19 va obrir una emergència sanitària que va obligar a prendre decisions dràstiques. Això ha generat una crisi social i econòmica evident. I com a resultat, apareix una necessitat de resposta comunitària en què l’escola té un paper fonamental. Al setembre tindrem unes mesures sanitàries que s’hauran de complir. Això implica necessitat de més espais, com va passar en el món de la salut. 

Té el doble repte de convèncer les famílies i el professorat. Una tasca complicada...

–Amb l’emergència sanitària no tothom pensava igual, però hi havia uns acords majoritaris sobre com s’havia d’actuar. És clar que hem d’escoltar els sindicats i les associacions de pares, però també els municipis i les entitats, i arribar a consensos. El primer, que sembla més difícil però potser acaba sent el més fàcil, els espais i els recursos que seran necessaris. Però farà falta resoldre la segregació escolar que ja teníem i les segregacions que s’hi han afegit. Teníem alumnes vulnerables i ara ho són més. Teníem alumnes que no ho eren i ara sí que ho són. L’escola haurà d’estar tan oberta que anirà més enllà del centre educatiu. 

–¿Han començat a buscar?

–Hem començat a identificar espais fora de les escoles i el treball hauria d’estar a punt al juliol. Sempre en funció de les actuals mesures sanitàries. En aquest sentit, ja he parlat amb els alcaldes de Badalona, Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i l’Hospitalet i parlaré personalment amb tots els alcaldes dels municipis de més de 100.000 habitants. El meu equip parlarà amb la resta d’alcaldes per identificar espais amb possibilitat de ser utilitzats. A finals de juny i principis de juliol unificarem treballs per determinar la disponibilitat. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ja té localitzades escoles que poden tenir una manca d’espais i llocs pròxims que es poden fer servir. La premissa és que tot l’alumnat ha d’estar cada dia al seu centre. L’educació ha de ser presencial. Ho hem d’aconseguir en tots els casos, menys aquells que per qüestions concretes sigui impossible.

–¿En quins casos pot no ser possible?

No és voluntat nostra fer torns d’un dia sí i un dia no. Seria bastant ineficient. Quan hem parlat d’educació híbrida o mixta, parlem de cursos d’ensenyament superior de l’FP o un altre tipus en què dur a terme una part no presencial no generi gaires dificultats. Però parlem d’aquests nivells, no ens plantegem en cap moment que l’educació primària sigui mixta. La idea és que vagin cada dia al seu centre i la mixta, només quan no hi hagi cap altra opció possible. Però no és plantejable en l’educació infantil. En l’ensenyament obligatori, no és una premissa de la qual partim. 

–Més espai requereix més professorat...

Una cosa és la plantilla estructural dels centres. L’estem tancant ara. És la que l’escola necessita en situacions normals i en funció del nombre d’alumnes. A aquesta plantilla estructural se li haurà d’afegir la conjuntural, que és la necessària durant l’emergència educativa. L’estructural és la que contemplen els pressupostos. La conjuntural ha d’anar més enllà. De fet, l’OMS no parla d’un nombre màxim d’alumnes per aula, sinó de nombre d’alumnes per metre quadrat.

¿Per què llavors tots parlem de 12 per aula a primària i de 15 a secundària?

–Perquè es divideix la superfície mitjana d’una aula pel nombre d’alumnes i és la xifra que et surt. Els criteris són de metres quadrats. Imagini’s un pavelló poliesportiu, podríem tenir un professor amb 300 alumnes si es compleix la separació. Lògicament, no ho farem perquè la ràtio s’ha de mantenir. Però sí, en segons quins espais hi haurà més alumnes que aquests 15 o 12.  

–Hi ha qui ho resumeix assegurant que si la ràtio es divideix per la meitat, faran falta el doble de mestres.

Doblar voldria dir doblar tots els espais, i les mesures sanitàries no ens hi obliguen. Potser passi en algunes escoles, però n’hi haurà d’altres en què el desdoblament o la ràtio era molt inferior al màxim permès. De cara a l’any que ve, més que parlar de ràtios, parlem de més espais i menys alumnes en aquests espais.

–¿I no tenen calculat quin percentatge més de professors serà necessari?

És el tema de les certeses que li comentava. Anem analitzant centre per centre, però fins que no tanquem la preinscripció no podrem ajustar les dades. Amb aquesta primera foto sabrem quins espais docents necessitarem en cada cas i, en funció de la plantilla estructural, veurem quina aportació conjuntural requereixen. Sense tenir la certesa, no traurem els números. Però quan la tinguem, aquests números s’hauran de complir.

–A l’inici de la pandèmia vostè no era partidari de l’educació a distància perquè, deia, podia agreujar més la segregació. Finalment va cedir, ¿però creu que el temps li ha donat la raó?

La inequitat escolar neix fora de l’escola. Tenim famílies en una situació social i econòmica molt pitjor que abans de l’emergència sanitària. També hem tingut problemes de connectivitat, de banda ampla, amb famílies sense internet o amb poques dades, amb famílies que no tenen dispositius o no els saben utilitzar... Fins i tot, de vegades, hem trobat barreres culturals i lingüístiques. Hi ha hagut desconnexions molt diferents i les hem de recuperar al setembre. La tornada ha de servir per recuperar tot aquest alumnat. I hem de fer-ho ràpid. Perquè al marge de tot això, hem de preparar-nos per si en algun territori és necessari tornar a un confinament i recuperar l’educació telemàtica.

De les 55.000 famílies que, a principis d’abril, van detectar amb problemes de connexió, ¿quantes han ajudat ja?

–En aquests moments hem arribat a 33.000 famílies, a les quals cal sumar-ne 3.000 més a Barcelona, ateses per l’ajuntament. Però no podrem arribar a tothom fins al setembre, quan a més doblarem reforços perquè, en el cas d’altres confinaments, estiguin més preparats.

–La figura del professor, per tot el que explica, serà més important que mai. Una cosa que ja passarà a partir de l’1 de juny, quan les regions en fase 2 ja poden obrir les escoles. ¿Està tot a punt?

El mes de juny tindrà unes característiques diferents perquè partim d’opinions molt diferents, i totes amb arguments. Uns defensen que no havien d’obrir i acabar el curs telemàticament, i d’altres demanaven obrir gairebé amb total normalitat i fer activitats lectives. No hem fet ni una cosa ni l’altra. Les incerteses són grans, és evident. Tots els centres tindran els equipaments de mesures sanitàries. No entrarà l’exèrcit a desinfectar una escola, perquè no són llocs que hagin tingut l’epidèmia dins. Es farà la desinfecció que han marcat les autoritats sanitàries i tindran els dispositius de seguretat personal. Que hi ha una sensació de por és evident, tota la societat la té. No sabem com evolucionarà tot, però l’escola ha de donar una resposta ferma d’estar al servei de la societat. Si no ho fem, al setembre no podrem reclamar que aquesta mateixa societat estigui al nostre costat i al nostre servei. L’escola obre al juny i ja es converteix en referent comunitari fins al setembre. L’estiu s’obrirà a les propostes dels ajuntaments i les entitats d’educació en el temps lliure, i al setembre tornarà a ser el centre lectiu de l’educació. Ens obrim a la societat perquè en un moment com aquest no podem fer cap altra cosa.

–Un altre repte és resoldre el temps d’esbarjo...

A certes edats és evident que impedir el contacte és una utopia. El pati no es podrà fer sortint tots alhora. El curs que ve no hi haurà l’hora del pati, sinó les hores del pati. Tampoc hi haurà una única hora d’entrada i de sortida. No ho faran tots alhora. No veurem la imatge de 150 pares a l’entrada de l’escola esperant els seus fills. Haurem de fer torns planificats separats per minuts.

¿El pati també es farà fora de l’escola?

Podem utilitzar espais públics per al pati, però entre tenir un pati tancat en requadres o fer-lo servir en franges diferents, optem pel pati amb franges diferents. El concepte que tenim d’edifici educatiu, d’horari educatiu, fins i tot de currículum, serà diferent el curs que ve.

–¿El currículum també?

Sí, perquè hem d’introduir matèries respecte a la higiene i la prevenció. Ho haurem de treballar a l’escola perquè serà bàsic en la nostra societat. Hauran de saber com comportar-se en societat i per quin motiu, perquè acabi influint a casa, i per tant, també en el seu municipi. També impulsarem una millor formació de caràcter digital, i això inclou les famílies i els professors. De la mateixa manera, l’any que ve hem de recuperar el que no s’ha fet en aquest curs. No li podem demanar al professor que introdueixi tots aquests elements nous i, a més, que faci tot el que ja estava previst. ¿El curs que ve serà el de la nova normalitat? No, serà el de la transició cap a una nova normalitat. I com a curs de transició tindrà un peu a cada lloc.

–¿Tem que tant temps sense escola dispari l’abandonament escolar?

–És un dels motius pels quals hem defensat tornar a obrir les escoles, per reconnectar l’alumne, l’escola, la família, la societat. Ara ho fem de manera modesta i esglaonada. És el camí que s’havia de fer a poc a poc i, com va dir l’alcaldessa Ada Colau, i hi estic d’acord, no podíem tenir sis mesos de desconnexió absoluta de l’alumne amb el centre físic. Cap altra part de la societat estarà mig any desconnectada. I no podia ser que l’escola, que és una part fonamental de la societat, sí que ho estigués. No podia ser. El missatge de sis mesos tancats era molt desesperant.

El pressupost aprovat fa uns mesos contemplava recuperar el finançament de les guarderies, començar la retirada dels barracons i instal·lar menjadors als instituts. ¿Perilla algun d’aquests projectes? 

S’haurà de redefinir una part del pressupost, però no es tocarà cap partida essencial ni apostarem per cap retallada. Cap retallada del que fèiem fins ara i cap retallada del que el pressupost plantejava que havíem de fer. Les retallades no són mai la solució a una crisi.   

–¿El tercer trimestre és avaluable?

–És avaluable per a tothom. Però en cap cas l’avaluació pot significar una disminució del que s’havia avaluat prèviament. Cap alumne pot suspendre o tenir pitjors resultats pel coronavirus.

–¿Però això no és el mateix que dir que no és avaluable?

–Sí que ho és perquè hi ha hagut matèria lectiva, l’alumne ha de saber el criteri del professor sobre el seu treball. Però ningú pot suspendre perquè el coronavirus fa impossible avaluar amb criteris equitatius. És avaluable per anar en positiu, no per anar en negatiu.

–Els professors estan omplint un formulari mèdic. ¿Amb quin objectiu?

–Aquest formulari té a veure amb les persones amb característiques de vulnerabilitat. Tenim uns criteris del Ministeri de Sanitat, però no necessàriament qui estigui en aquesta situació no podrà accedir a l’escola. S’ha de fer una anàlisi personalitzada. Al juny, com que no seran necessaris tots els professors, no farem aquesta anàlisi persona per persona dels que declarin vulnerabilitat. Qui la declari, no anirà als centres. De cara al setembre, els serveis mèdics, seguint els criteris de Sanitat, determinaran si hi poden anar o no. 

–¿El confinament ens deixa alguna cosa positiva a nivell educatiu?

A diferència d’altres estats europeus, el sistema ha continuat oferint el servei a l’alumnat malgrat les dificultats. El sistema no ha col·lapsat. I a més, les direccions de les escoles i el professorat han sabut fer el pas de l’educació presencial a la no presencial de manera molt ràpida. 

Notícies relacionades

De Taylor Swift a la Sagrada Família

La IA i el turisme

–Els espera un estiu distret.

–Ja els he dit als càrrecs del departament que les vacances d’estiu passen també a un període d’emergència. No és un estiu normal i hem de treballar fins a l’últim moment perquè tot estigui en condicions per al nou curs.