Que ningú es quedi enrere

Els que no tenien res ho han perdut tot. La pandèmia del coronavirus no només ha desencadenat una emergència sanitària global sense precedents, sinó que també ha provocat una crisi econòmica i social que s’està encebant –com de costum– amb els més vulnerables. Parlem de famílies que abans de l’arribada de la Covid-19 tenien grans dificultats per donar una alimentació adequada als seus fills, de treballadors migrants que encadenaven diversos llocs de treball per arribar a fi de mes o d’aquestes mares soles per a qui conciliar era un somni incomplert. ¿Què en serà ara, de totes aquestes persones?

Abans de l’emergència, 12 milions de persones a Espanya estaven en risc de pobresa o exclusió, segons l’indicador AROPE (At risk of poverty and/or exclusion); de totes elles, més de 2 milions eren nens i nenes. Tot i que encara desconeixem les veritables conseqüències de la pandèmia, les primeres anàlisis demostren que la crisi econòmica i social del coronavirus ha incrementat enormement les desigualtats. Només s’ha de sortir al carrer als barris amb menys recursos per veure les ja conegudes com a ‘cues de la gana’, en les quals centenars de persones esperen dempeus cada dia per rebre un plat de menjar.

«La pobresa sempre ha estat entre nosaltres, però podem arribar a entendre-la i així erradicar-la», va afirmar la Nobel d’Economia Esther Duflo al rebre el premi Princesa d’Astúries de ciències socials el 2015. I tenia raó. Si entenem com viuen aquestes famílies i quines són les seves necessitats, podrem comprendre de quina manera estan exposades a la pobresa i quines mesures són necessàries per erradicar-la.

Sota aquesta premissa, a Save the Children hem realitzat una enquesta per analitzar com ha afectat la crisi del coronavirus les famílies espanyoles, especialment les més vulnerables. ¿Quantes han perdut la feina? ¿Quantes s’han vist obligades a demanar aliments bàsics? ¿Quants nens i nenes no poden seguir bé els estudis ‘online’ perquè no disposen de connexió a internet o dispositius? Els resultats són preocupants: 4 de cada 10 famílies ha perdut l’ocupació de manera temporal, a prop del 17% ha hagut de demanar ajut econòmic a familiars o amics i gairebé un 15% ha hagut de demanar aliments durant el confinament. En el cas de les famílies vulnerables, la crisi s’accentua: 1 de cada 4 ha perdut la feina de manera permanent i més del 12% no té accés a internet o no té bones condicions de connectivitat, cosa que ha fet més difícil a la infància d’aquestes llars continuar amb l’educació mentre les escoles estan tancades. 

Com gairebé sempre passa, també hi ha vulnerables entre els vulnerables. És el cas de les llars d’origen migrant, un col·lectiu que s’ha vist enormement afectat per l’emergència al concentrar-se en ocupacions sense qualificació, en activitats de l’economia informal, en feines de temporalitat excessiva o fins i tot en situacions de subocupació. Així, l’enquesta de Save the Children revela que gairebé el 30% d’aquestes famílies han perdut la feina de manera permanent i més de la meitat han hagut de retardar rebuts i pagaments des de l’inici de l’estat d’alarma. La falta de recursos també es reflecteix en el fet que aproximadament el 40% de les famílies migrants han hagut de demanar ajut econòmic a amics i familiars, o s’han vist obligades a demanar aliments durant el confinament, més del doble que en el cas de les famílies espanyoles.

Tenint en compte aquestes dades, podem suposar que la pandèmia funciona com un catalitzador, que està augmentant les desigualtats en temps rècord. Esgarrifa pensar que, si no fem res i la tendència de creixement de la pobresa continua, viurem en una societat on 1 de cada 3 nens i nenes serà pobre; i que aquesta pobresa, que s’hereta, continuarà en el seu entorn i no desapareixerà fins almenys quatre generacions després.

Ara més que mai necessitem erradicar aquesta xacra social que, hi he d’insistir, ja afectava un quart de la població espanyola abans de la pandèmia. Per tot això, a Save the Children hem llançat la campanya #QueNadieQuedeAtrás Així ho ha transmès aquest divendres el nostre director general, Andrés Conde, a totes les forces polítiques en la Comissió de Reconstrucció del Congrés dels Diputats.

El Govern i els partits polítics han d’aprovar mesures amb enfocament intergeneracional per evitar que aquesta emergència condicioni la vida de milions de joves. S’ha de garantir que totes les famílies amb fills a càrrec, amb especial atenció a les mares soles i a aquelles d’origen migrant, tinguin prou ingressos per cobrir les necessitats mínimes de criança, bé a través d’un ingrés mínim vital amb perspectiva d’infància, o bé amb transferències específiques com la prestació per fill a càrrec (que ha d’arribar als 100 euros al mes). També és fonamental establir un programa de reforç escolar durant el curs per fomentar la vinculació amb l’escola i reduir la bretxa d’aprenentatge entre l’alumnat més desfavorit.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Des de l’inici de l’emergència, organitzacions com Save the Children s’han bolcat per atendre les famílies més vulnerables, cosa que ha servit per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i social. No obstant, l’Estat hauria d’assumir la responsabilitat de protegir els qui tenen menys recursos i garantir que ningú es quedi enrere.

La pandèmia ha de ser un punt d’inflexió. Les mesures preses fins ara per lluitar contra la pobresa han sigut insuficients i mostra d’això són els milions de persones a Espanya que es troben actualment davant l’abisme de la pobresa i l’exclusió. Hem d’actuar ja per evitar que els nens i nenes d’avui siguin adults pobres i perquè la població jove d’avui, castigats per dues crisis consecutives, no tinguin un futur pitjor que el dels seus pares i mares.