CONTAMINACIÓ
Mascaretes, el residu viral
L'Agència de Residus de Catalunya, SeoBirdlife i Ecoembes alerten del risc mediambiental de mascaretes i guants abandonats a terra
La Fundació Aspros de Lleida crea un servei per a empreses de recollida d'aquests nous residus que poden trigar centenars d'anys a degradar-se
zentauroepp52806694 mascarilla escales200528151336 /
La pandèmia de la Covid-19 va generar, fins a l’abril, prop de 1.800 tones de residus sanitaris. Les empreses gestores de residus sanitaris van tractar 606 tones, i a les incineradores de residus municipals se’n van processar 1.170 tones més. Des de mitjans de març, quan es va estendre la crisi sanitària a Catalunya, «els residus sanitaris van augmentar el 350% respecte a un període normal», expliquen des de l’Agència de Residus de Catalunya. Ara que les mascaretes i els guants s’han convertit en el nostre complement indispensable per sortir de casa, preocupa el final de la seva vida útil, ja que comencen a veure’s flotant al mar i als rius, a les voreres i els carrers dels pobles i ciutats.
Una campanya del projecte Libera, que impulsen conjuntament SEOBirdlife i Ecoembes, alerta de les conseqüències d’abandonar les mascaretes i els guants en entorns naturals o urbans. Aquests productes s’han de dipositar al contenidor gris, altrament, el seu impacte «serà similar al que produeixen un altre tipus de plàstics abandonats a la natura: ingesta directa o indirecta d’aus o altres animals, causant obstruccions de vies respiratòries i gastrointestinals, o morts per inanició, així com el problema de quedar-s’hi embolicat, principalment. A més, per la seva composició, podrien trigar entre desenes i centenars d’anys a degradar-se», explica la coordinadora del projecte Libera a Ecoembes, Sara Güemes.
En el cas dels equips de protecció contaminats amb el virus –afegeix Güemes–, no s’ha d’oblidar el risc de contagi als operaris que manipulin els residus abandonats. I caldria afegir-hi el risc que suposa igualment per a les persones que remouen els contenidors buscant restes d’aliments o altres articles per vendre o reutilitzar, per la qual cosa, «cal dipositar el material contaminat sempre en una bossa, tancar-la, i introduir-la al contenidor gris», explica la coordinadora de la iniciativa.
«La Covid no és cap excusa per fer un pas enrere en la preservació del medi ambient, ni des de l’àmbit sanitari, ni en el social», aclareix el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. «Hem de veure com som capaços de canviar el tipus de normativa i promoure elements reutilitzables. Una vegada superada l’alarma inicial, hem de fomentar la reutilització de les mascaretes, les que es poden rentar fins a 40 i 50 vegades. Adaptar-nos a la nova realitat amb sentit comú requerirà temps», va dir Tost. «Ni les mascaretes que porten cel·lulosa van al contenidor de paper, ni els guants que pensem que són de plàstic no són un envàs, tots dos elements són rebuig». Segons va explicar Tost, del contenidor gris, les mascaretes i els guants, depenent de les comarques, com qualsevol residu municipal, van a una incineradora o un abocador.
A causa de la lleugeresa dels materials i de la curta vida d’aquests productes, preocupa que aquests acabin massivament abandonats en els espais naturals. A través de la iniciativa Libera, SeoBirdlife juntament amb Ecoembes (gestiona els residus dels contenidors groc i blau), fa tres anys que es fa una crida a la ciutadania per erradicar els residus que es llencen a la natura. «‘Porqueriesa’, en diem. No es tracta d’un problema estètic, sinó contaminant. Si no es gestiona bé, pot acabar al carrer abandonat entre la brossa d’un parc, un bosc, a la platja o el riu», expliquen des de l’entitat.
Un operari de descarrega un contenidor de cartró creat per recollir mascaretes i guants /
Una de les eines que utilitzen per conscienciar i fer partícip la gent és l’aplicació e-Litter. Pensada especialment per fotografiar i informar de residus sobretot a la natura, però d’ús també en entorns urbans, «és el nostre baròmetre de la ‘porqueriesa’», diu Sara Güemes. I ja s’han registrat mascaretes i guants abandonats. «Fins a finals d’octubre almenys no podrem tenir una avaluació», afegeix. La seva campanya #No abandonis els teus guants i mascareta ha sigut compartida amb conselleries de medi ambient i la federació de municipis, i a través de les xarxes socials, amb un vídeo en què s’explica que tot apunta que el virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia que estem patint, té un origen zoonòtic, és a dir, està relacionat amb la interacció de l’ésser humà amb la natura i, en concret, amb altres espècies animals.
Notícies relacionadesUn article publicat el 2015 –expliquen– evidencia com diferents patògens s’adhereixen a les escombraries marines, i en concret als microplàstics, per anar d’un lloc a l’altre colonitzant nous entorns. D’aquesta manera, diferents patògens, i entre els quals els virus, poden utilitzar aquestes escombraries com a vector per a la seva expansió.
Iniciativa empresarial
Des de Lleida, Enric Herrera, al capdavant de la Fundació Aspros, veient les notícies i observant al carrer tants guants i mascaretes als carrers, sobretot a prop dels supermercats, i pensant en el risc per a la salut pública, ha preparat contenidors de cartró per dipositar aquest residu de la pandèmia no sanitari. «Portem els contenidors a qualsevol tipus d’empresa, supermercats o botigues i els recollim als quinze dies o quan ens ho demanen per portar-los a l’abocador», va explicar Herrera. El preu el fixen per recollida i el realitzen a través de Tecnosolucions, una de les línies de negoci del seu Centre Especial de Treball. Creada el 2008, Tecnosolucions és pionera en custòdia, digitalització i destrucció de documentació d’empreses i particulars.
Composició enemiga del medi ambient
Els guants d’un sol ús estan fabricats majoritàriament per polímers derivats del petroli i, per tant, no biodegradables (vinil, vitrilo, neoprè, polietilè, PVC...) igual com les mascaretes quirúrgiques que per complir la normativa de protecció Ffp2 i Ffp3 utilitzen en la seva fabricació microfibres plàstiques. L’objectiu d’aquests productes de protecció és precisament que siguin resistents, flexibles i amb una mida de porus petita que ofereixi una barrera davant els microorganismes. Aquestes característiques són difícilment compatibles amb la majoria dels materials orgànics biodegradables. Depenent de les condicions climàtiques i del polímer, així com de la quantitat, el temps de degradació d’aquests productes varia de desenes a centenes d’anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.