Un segon informe forense dictamina que «l'hecatombe es veia venir» abans del 8-M

El segon informe del metge forense adscrit al Jutjat d’Instrucció número 51 de Madrid afirma que «l’hecatombe a Espanya» que ha esdevingut la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus «es veia venir» des de setmanes abans del 8 de març i que tant el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, coneixien la situació.

«Un tsunami es preveu, se sap que vindrà perquè ha existit un fenomen previ, terratrèmol amb epicentre al fons del mar, que així ho indica. La situació d’hecatombe a Espanya es veia venir. No només perquè ‘a posteriori’ és més fàcil d’analitzar, soc conscient d’això, sinó perquè qui sap sobre epidemiologia –els professionals del CCAES– i es dedica a això domina els paràmetres predictius i no és una cosa imprevisible, com va afirmar una destacada dirigent en una entrevista», explica el forense, sense especificar a quin dirigent es refereix.

Així consta en el segon informe forense firmat pel metge forense Julio Lorenzo Rego, amb data 8 de juny i al qual ha tingut accés Europa Press, dins de la investigació dirigida per la titular del Jutjat d’instrucció número 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, que investiga un possible delicte de prevaricació pel qual ha imputat el delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco.

Va faltar protecció als ciutadans

El document del metge forense adscrit al Jutjat d’instrucció número 51, retreu a les autoritats que va faltar autoprotecció dels ciutadans que van assistir a manifestacions com la del Dia de la Dona del 8 de març perquè no es va alertar del «gran risc» que existia de contagiar el coronavirus. També recull que no es va fer una valoració de riscos com va demanar l’OMS el 14 de febrer, ni es van atendre «algunes» de les recomanacions de l’alerta europea del 2 de març, cosa que hauria disminuït «el mal a la salut» i «les conseqüències econòmiques i socials».

El metge forense ratifica les quatre conclusions de l’informe preliminar, el del 19 d’abril, ja que el 28 de febrer des de la Delegació del Govern de Madrid «es van disposar les mesures adequades per protegir les persones que en aquesta institució treballen». Aquell mateix dia, segons l’informe, «en la Delegació del Govern es coneixia la situació d’epidèmia i eren conscients del risc per als ciutadans».

El document assenyala que l’haver evitat manifestacions com la del 8-M hauria frenat una «àmplia difusió» de la Covid-19, «de la mateixa manera que d’haver-se advertit a la població sobre el gran risc de contagi» hauria facilitat que els ciutadans «adoptessin les mesures higièniques necessàries per a la seva protecció en relació amb la gravetat de la malaltia».

En el mateix document es diu que «no és possible saber si una persona que hagi assistit a qualsevol de les manifestacions» abans de l’estat d’alarma decretat el 14 de març i que resultés infectat per la Covid-19 «ho hagi estat en aquestes concentracions massives de persones o en un altre lloc, transport públic, establiments públics, etc.».

«En canvi –afegeix l’informe–, no es va instar a què els que comunicaven manifestacions o concentracions a la via pública en el període objecte d’investigació que disposessin l’avaluació del risc sanitari que les esmentades manifestacions comportaven, com recomana l’OMS –i a més és lògic i natural– des que es va instaurar l’epidèmia.

Coneixement de Sanitat i la Comunitat de Madrid

En dotze punts de conclusions, el metge forense qualifica d’«elevada» la possibilitat de contagi en manifestacions en què els «participants podien estar encomanant la malaltia sense ser-ne conscients, encara sense símptomes».

«Entre aquestes recomanacions cobra especial interès la mesura de distanciament social», continua el forense en el seu punt vuitè de conclusions, en què sosté: «Aquestes qüestions prèvies i l’exacte estat en què ens trobàvem en cada moment eren coneguts per les autoritats sanitàries nacionals i de la Comunitat de Madrid».

L’informe del forense Julio Lorenzo comença amb uns paràgrafs en què vol deixar clar que coneix l’«especial rellevància» d’aquest procediment judicial, que qualifica de «delicat» per afectar un «personatge públic» com és José Manuel Franco 

Ja des del principi, el forense introdueix valoracions personals com que és conscient que el cas s’ha tornat molt «mediàtic» i que hi ha un «clima de certa crispació social» i que «es podria pensar que això influeix en algun sentit en la imparcialitat de l’informant».

Acaba aquest capítol afirmant «amb alleujament» que ni ell ni «cap persona» de la seva «àmplia família (mare, sogra, dona, cunyats, fills, nets, germans, oncles i nebots) han patit ni el més petit símptoma de Covid-19». «Ho dic per si algú pogués pensar que podria existir el més remot conflicte d’interessos», apunta.

Més endavant, en l’epígraf denominat ‘Consideracions mèdic forenses’, Lorenzo resumeix en un índex els apartats a examinar qüestions relatives al seu informe anterior, a «dies clau» o a «advertències d’organismes internacionals». Però el punt 8 està titulat ‘El tsunami que ve’, apartat que comença amb l’expressió «es veia venir».

En aquest punt, el forense afirma que a finals de febrer «es notava la tensió» en el CCAES, una conclusió a la qual arriba per l’«estudi dels correus electrònics» de personal d’aquest centre. Cita alguns noms i expressions suposadament utilitzades en aquests ‘e-mails’ per parlar d’«evolució galopant» de l’epidèmia». «Imagino els rostres de preocupació d’aquests professionals analitzant la situació. Per això he titulat ‘el tsunami que ve’», afegeix.

Retrets a l’Advocacia i menció a Montero

Seguidament, l’expert dedica tot un epígraf a un dels recursos de l’Advocacia de l’Estat, en els quals la defensa de José Manuel Franco, a la qual retreu que donés a entendre que no es produeix difusió de la malaltia causada pel coronavirus en la protesta feminista.

En aquest punt cita un document de l’OMS de 14 de març –i, per tant, posterior a la manifestació– en què es diu que les reunions massives poden ampliar la propagació de malalties per afegir que «no faria falta recórrer a la cita anterior ni a l’estudi científic per demostrar-ho, i fins i tot la ministra Irene Montero ho reconeixia en diverses ocasions durant la seva espontània –i, per tant, sincera– manifestació davant d’unes càmeres de televisió el dia 9 de gener», en al·lusió a les paraules de la titular d’Igualtat revelades la setmana passada pel diari ‘ABC’.

«No vull pensar, però he de dir-ho [...] que ens estàvem acostant al famós 8-M i el primer supòsit, el sí a les mesures de distanciament social, hauria impedit la celebració d’aquesta tan desitjada manifestació, no vull pensar que s’hagi acomodat el text per tenir argumentació a favor de la no cancel·lació», acaba en aquest punt.

Afegeix que «pot pensar-se que totes les persones que acudeixen a aquests esdeveniments són extremadament solidàries i al menor símptoma de Covid hi deixen d’acudir. Siguem realistes, això és gairebé il·lusori. És tal el grau de motivació precisament per a les manifestacions com la del 8 de març o d’un altre tipus, com les de Vox», subratlla.

Notícies relacionades

El Govern nega que durant el 8-M s'infringissin les indicacions de l'OMS

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Segons la seva opinió, «no és casualitat» que un «nombre indeterminat de les persones» que van ser en el 8-M, com «ministres i altres personatges públics», contraguessin el coronavirus, tot i que «el fet d’estar en una manifestació i tenir la malaltia no és signe inequívoc d’haver-la contret allà».