La Covid-19 dispara els intents de desinformació a Europa

La Covid-19 no és l’únic virus que amenaça els ciutadans de tot el món. La pandèmia ha arribat acompanyada d’una «onada» d’informacions falses o enganyoses a internet, teories de la conspiració, fraus amb la venda de productes «miracle» i operacions de Rússia o la Xina per influir, crear confusió i minar la resposta de les autoritats sanitàries de la Unió Europea (UE). Una situació sobre la qual ha alertat aquest dimecres la Comissió Europea en una comunicació en la qual acusa directament Moscou i Pequín d’orquestrar aquest tipus d’activitats i en la qual demana a les plataformes digitals informes mensuals sobre la promoció de continguts fidedignes a la xarxa.

«En temps de coronavirus, la desinformació pot matar. Hem vist desinformacions dient que beure lleixiu pot curar la Covid-19 –Bèlgica ha registrat un augment del 15% en el nombre d’incidents per la ingestió de lleixiu– o que rentar-se les mans no hi ajuda», ha posat com a exemples l’alt representant per a la política exterior i de seguretat de la UE, Josep Borrell. Aquests continguts, admeten, poden no ser necessàriament il·legals, però sí poden posar en perill moltes vides i soscavar els esforços per contenir la pandèmia. 

Teories de la conspiració

L’informe també es fa ressò d’algunes teories de la conspiració i mites que apunten a l’ús de la tecnologia 5G o a determinats grups ètnics o religiosos, com xinesos o jueus, com a font de propagació, i que s’han traduït en atacs a infraestructures o un augment del racisme i l’antisemitisme. També alerta que el flux de desinformació sobre una possible vacuna contra la Covid-19 «continua florint» i que probablement farà «més difícil» la seva utilització una vegada estigui disponible.

De fet, un recent estudi apunta que el nombre d’alemanys disposats a vacunar-se ha disminuït en menys de dos mesos en gairebé un 20%. «El flux de la desinformació continuarà i les vacunes seran el següent camp de batalla», ha avisat la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió, Vera Jourová.

Per això la importància que donen a Brussel·les a combatre activament notícies falses, mentides i informacions enganyoses, que en molts casos estan promogudes directament des de Rússia i la Xina. «S’han involucrat en operacions d’influència i campanyes de desinformació sobre la Covid-19 a la UE, el seu veïnat i a nivell global per soscavar el debat democràtic, exacerbar la polarització social i millorar la seva pròpia imatge en el context de la Covid-19», acusa la Comissió, que situa Itàlia  com un dels països més afectats del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha denominat «infodèmia», una inundació d’informació sobre el virus sovint falsa o poc fiable. «Tenim bastants proves per fer aquesta declaració. Es basa en evidències», assegura Jourová. 

Verificació de dades

Tot i així, la UE no té intenció d’embarcar-se en una «guerra freda» i aposta per seguir amb verificació de dades, mitjans lliures i cooperació amb plataformes digitals, que continuen multiplicant, l’eliminació de continguts. Aquest és el cas de Google, que ha bloquejat més de 80 milions d’anuncis relacionats amb el coronavirus a nivell mundial. «Han fet passos positius durant la pandèmia, però han d’intensificar els seus esforços», opina Jourová, que insisteix: «Només sabem el que ens expliquen les plataformes». No obstant, assenyala, «no n’hi ha prou» i «han d’oferir proves».

Brussel·les espera ara que totes aquestes plataformes remetin informes mensuals amb dades detallades sobre les seves accions per limitar la desinformació. En aquest sentit, valoren positivament la decisió de l’aplicació xinesa TikTok d’afegir-se al codi de conducta de bones pràctiques de la UE, subscrit ja per Google, Facebook o Twitter, mentre que segueixen les converses amb WhatsApp. 

Els missatges de Trump

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«No volem silenciar ningú, simplement volem assenyalar els fets dins de l’esfera digital perquè les persones puguin acostar-se a una cosa que els permeti comparar el que llegeixen», ha defensat Jourová, que ha posat com a exemple els missatges del president dels EUA, Donald Trump a Twitter. «És un bon exemple del que recolzem. Twitter no va treure cap informació del president Trump, sinó que va afegir fets i a això ho anomeno pluralitat», ha indicat.

«La democràcia és un sistema que funciona partint del coneixement que tenen els ciutadans de la realitat per poder jutjar la qualitat del govern, escollir diferents alternatives que se’ls ofereixen. Si la informació que se’ls dona és falsa les seves opinions es veuen falsificades», ha afegit Borrell.