Desarticulada una xarxa de tràfic de persones amb més de 1.000 víctimes

Agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil han desarticulat una organització criminal internacional de tràfic d’éssers humans. La macroinvestigació, que va començar a finals del 2018, ha permès identificar gairebé 1.000 víctimes, entre les quals hi ha dones, algunes d’elles, embarassades, i criatures. Una dotzena de persones han sigut detingudes i han ingressat a la presó, i s’han realitzat registres a les províncies de Burgos, Lleida i Barcelona. A més, hi ha tres detinguts més a Portugal, dos a Alemanya i un a Holanda.

En l’operació també s’han intervingut dos quilos de marihuana. La policia estima que els beneficis de la trama són superiors als 500.000 euros des de l’inici de la investigació.

La investigació, que va començar a finals del 2018 i s’ha donat per tancada aquest mes de maig, va arrencar quan els Mossos i la Guàrdia Civil van detectar la presència d’una organització que traslladava a França sota coacció un nombre elevat de persones indocumentades.

Les víctimes procedien principalment de països africans. Entre elles era habitual la presència de dones embarassades i menors. Aquestes persones eren captades en origen per treballar de manera irregular a Europa. La xarxa criminal les traslladava a Espanya i d’allà les portava a França, Bèlgica i Alemanya. Era llavors quan els capturadors exigien a les seves víctimes un pagament d’entre 500 i 750 euros. Per assegurar-se el cobrament, s’aprofitaven de l’extrema vulnerabilitat d’aquestes persones. En els seus mètodes de coacció van arribar a abandonar durant un viatge un menor que no havia pogut pagar tota la quantitat exigida.

Part de la trama estava establerta a Espanya i els seus membres eren bàsicament subsaharians que vivien a la província de Lleida, on tenien un pis a càrrec del cap de la banda a la localitat de Rosselló (Segrià). El grup tenia un segon pis a Mataró, on vivien la resta dels membres de la trama.

Una organització especialitzada i jerarquitzada

Segons han explicat els Mossos, cada integrant de la xarxa tenia un paper diferenciat i obeïa a una jerarquia clara. El líder a nivell internacional, conegut com ‘el cap’, era un home d’origen centreafricà que vivia entre Portugal i Alemanya. Tenia antecedents en altres països europeus per afavorir la immigració irregular i presumia de dedicar-se a aquesta activitat des de feia 25 anys..

Per incrementar els beneficis de la xarxa, ‘el cap’ havia posat en marxa una estructura societària i immobiliària que li havia permès captar també persones d’origen asiàtic (generalment nepalesos, hindús i pakistanesos) que traslladava des d’Alemanya a la península Ibèrica, majoritàriament a Portugal.

Amb aquesta infraestructura, la xarxa realitzava la ruta Espanya-Alemanya-Espanya-Portugal. Per fer-ho, utilitzaven furgonetes de lloguer o algun dels 12 vehicles que tenien a nom d’altres persones. Els vehicles viatjaven sobrecarregats de persones i de bidons de combustible per maximitzar els beneficis de cada trajecte. La policia ha comptabilitzat 90 viatges amb més de 1.000 víctimes.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

La banda tenia unes normes molt estrictes per als desplaçaments i per als pagaments: no s’havia de parlar amb les autoritats si els identificaven, havien d’utilitzar una destinació fictícia, no utilitzaven cinturons de seguretat per poder sortir ràpid dels vehicles i fugir en cas de presència policial, els menors de set anys anaven asseguts sobre un altre passatger –generalment una dona– tot i que pagaven el mateix import que els adults. Tot això, recalquen els investigadors, comprometia seriosament la integritat i seguretat dels migrants.

Investigació molt complexa

L’operació ha sigut de gran complexitat per l’extensió geogràfica de la trama i per la seva activitat al llarg del temps. L’ha dirigit el Jutjat de Primera Instància de Tremp i ha sigut impulsada per la Fiscalia de Lleida. La coordinació internacional s’ha realitzat a través d’Eurojust, amb la participació de policies i organismes judicials d’Espanya, Portugal, França, Bèlgica, Holanda i Alemanya.