Protestes a l'Ertzaintza per haver de vigilar fraus en la renda mínima basca

El Govern basc fa servir l’Ertzaintza en tasques de control del frau contra la Renda de Garantia d’Ingressos (RGI), l’ingrés mínim vital basc. Ho fa per verificar el compliment dels requisits pels seus beneficiaris, però aquesta missió provoca no poques incomoditats entre els policies autonòmics, que no consideren propi de la seva feina anar a les cases a comprovar si hi viu un perceptor d’ajuts.

El Departament de Seguretat del Govern basc, que dirigeix la consellera Estefanía Beltrán de Heredia, ha rebut aquest divendres un escrit de protesta del sindicat de l’Ertzainta SIPE-Fepol en el qual els policies exigeixen que se’ls aclareixi partint de quin acord amb el Departament d’Ocupació i Polítiques Socials els ‘ertzaines’ han d’anar casa per casa a vigilar persones en risc d’exclusió.

«La utilització de l’Ertzaintza en aquest assumpte de control de si viu o no a cert domicili la persona que ha sol·licitat o està beneficiant-se de la RGI és utilitzar recursos policials minvant la seguretat dels ciutadans», diu la carta.

Llista de domicilis

Des de fa un any, segons fonts policials basques, cada matí en els ‘briefings’ de les patrulles de seguretat ciutadana de la Ertzaintza, els agents reben l’encàrrec de revisar una mitjana de deu adreces postals per comprovar si hi viu el que es va registrar com a veí.

El frau més comú contra la RGI és el del perceptor que s’empadrona en una localitat basca, es fa beneficiari per la seva situació i després viurà fora d’Euskadi i continua cobrant al seu compte corrent. Els complements als ingressos familiars previstos per la RGI poden ascendir fins als 1.074 euros mensuals.

Segons les dades del Govern de Vitòria, el Servei Basc d’Ocupació (Lanbide) va detectar el 2017 un total de 442 casos de frau entre perceptors de la RGI. No s’han publicat dades referides al 2018. Aquesta bossa de frau no arriba a l’1%, segons van reiterar al seu dia diversos portaveus de l’executiu autonòmic, malgrat un cas de suposada falsedat documental de 662 pakistanesos a Guipúscoa que va provocar soroll polític a Euskadi, però que no es va acreditar en la seva totalitat. L’última xifra de perceptors de la RGI publicada pel Govern basc és del gener passat, i suma 52.455 persones.

Hi ha inspectors

«Anar a verificar una casa no és una tasca policial, no és feina per a l’Ertzaintza. Si hi ha un frau allà, es decidirà per la via administrativa, no hi ha un il·lícit penal», es queixa el secretari d’organització del SIPE, Juan Carlos Sáenz. «Això entra en les competències de qui porti el padró a cada ajuntament. Dedicar policies a això minva la dedicació a la seguretat ciutadana».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Segons Sáenz, els seus companys veuen amb mals ulls aquest tipus d’encàrrecs perquè, entre altres raons, «s’estan passant dades de persones beneficiàries de prestacions socials a un segon estament administratiu, l’Ertzaintza, que no és competent en això. Són persones que han donat les seves dades a un departament de polítiques socials perquè se’ls doni una ajuda, no per enviar-los la policia. Es pot estar vulnerant la Llei de Protecció de Dades», adverteix.

L’escrit de queixa recorda que «l’any 2014 Lanbide va crear una unitat amb 18 inspectors per millorar la lluita contra el frau en la RGI» i afirma que «no és comprensible que a les unitats de la Ertzaintza se’ls hagi assignat la tasca d’inspectors de Lanbide».