Les lliçons i deures que ens deixa la Covid-19

1. ELS SISTEMES D’ALARMA 

1. ELS SISTEMES D’ALARMA Les alarmes que havien d’anunciar l’arribada d’una pandèmia no van sonar. O almenys no prou aviat o prou fort perquè es prenguessin mesures immediatament. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) nega que la declaració de pandèmia, anunciada l’11 de març, arribés tard. María Neira, directora de Salut Pública de l’entitat, ha defensat en més d’una ocasió que, en aquell temps, els països europeus van prendre mesures conformes al risc moderat que hi havia. Tot i que sí que ha reconegut que és possible que les nacions «van subestimar la capacitat del brot del virus». Vist en perspectiva, tot apunta que cap país estava prou preparat per enfrontar-se a una crisi de salut pública d’aquesta magnitud. Així que ara, mentre la primera onada de la pandèmia continua minvant a Europa, la gran pregunta és si les xarxes de vigilància epidemiològiques aconseguiran alertar de la següent onada de contagis.

Juan de Mata Donado, un expert en models dinàmics en Salut Pública del Departament de Medicina Preventiva, Salut Pública i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), explica que la vigilància epidemiològicase sosté sobre tres potes. Els registres oficials de les comunitats sanitàries, que a Espanya es construeixen a partir de les dades de les comunitats autònomes. La vigilància d’esdeveniments, en què s’observa el comportament d’indicadors no governamentals com el consum de medicaments i la informació que circula en mitjans de comunicació i xarxes socials. I, finalment, la «intel·ligència epidèmica». És a dir, la capacitat de recopilar, analitzar i comunicar tota la informació obtinguda a partir de les dues fonts anteriors, eliminant les dades enganyoses i buscant indicis de possibles rebrots sobre el terreny.

Segons argumenta Donado, «a Espanya, aquesta tercera pota no existeix» de manera que «la vigilància epidemiològica se sosté només sobre les dades oficials, cosa que provoca una gran inestabilitat en el sistema». «La pròxima onada arribarà, i tot i que s’hagin après algunes lliçons i s’hagin instaurat mesures de control en la població, si els casos augmenten molt el sistema sanitari es podria tornar a col·lapsar, sobretot si coincideix amb l’estació de la grip», afirma.

En aquest sentit, l’expert fa una crida a reforçar el treball dels epidemiòlegs de camp perquè, en un futur, les alarmes que anunciïn l’arribada d’una nova onada sonin abans que sigui massa tard.

2. EL CAOS EN ELS NÚMEROS

2. EL CAOS EN ELS NÚMEROSEls primers registres sobre l’impacte de la pandèmia al món van començar construint-se sobre un mar de dubtes. El desconeixement sobre les dinàmiques d’infecció del virus, la falta de tests diagnòstics i les limitacions dels sistemes sanitaris van esbiaixar els primers recomptes d’afectats. Al llarg d’aquesta crisi,cada país ha recopilat les seves dades de manera diferent, fins i tot amb discrepàncies entre regions. A França, per exemple, durant gran part de la crisi només es van comptar com a positius els casos hospitalitzats. A Alemanya, les persones infectades que morien només es registraven com a mort per Covid-19 si no tenien cap patologia prèvia. A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha reconegut alguns errors en les notificacions de les comunitats autònomes i, ara com ara, continua ajustant la seva sèrie històrica de dades. Ara mateix, els registres comptabilitzen 28.315 morts per Covid-19 a Espanya; però aquesta xifra podria canviar així que es depurin les dades. 

De cara al futur, posar ordre a aquests números es converteix en una de les prioritats per entendre la magnitud d’aquesta crisi. I de les onades que segurament vindran. «Lagestió d’aquestes dadesha sigut un dels principals problemes perquè, al no haver-hi un criteri comú sobre la definició de casos i morts per Covid-19, cada regió o país ho notificava d’una manera. Però ara s’està intentant posar una mica d’ordre i esperem que, en un futur, aquest sistema de notificacions sigui més robust», diu Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un dels equips que actualment treballa per estudiar l’evolució de la malaltia a Europa.

«També és important recordar que els números per si sols no ens donen tota la informació. No és el mateix detectar cent casos en un territori amb molta densitat demogràfica que en un altre més aïllat. Cal tenir en compte molts factors per avaluar el risc d’un repunt, com la capacitat del sistema sanitari, entre d’altres», afirma l’experta.

«La gestió de les dades ha sigut un dels problemes principals perquè cada país i regió els notificava d’una manera. Ara s’està intentant posar una mica d’ordre» (Clara Prats. Investigadora de Biologia Computacional i Sistemes Complexos)

3. L’ESTRATÈGIA DE CONTENCIÓ

3. L’ESTRATÈGIA DE CONTENCIÓMentre el número de contagiats, hospitalitzats i morts va començar a marcar l’inici de la corba de la pandèmia, les autoritats polítiques i sanitàries van començar a dictar mesures per frenar l’expansió del virus. Primer es van anul·lar esdeveniments multitudinaris. Després es van tancar escoles, restaurants i espais públics. Finalment, amb el decret de l’estat d’alarma, es va decretar confinament per a tota la població. A Espanya, el tancament total es va mantenir des de mitjans de març fins a principis de maig. I, des d’aleshores, el desconfinament ha anat avançant així que millorava la situació epidemiològica de cada territori. Sempre sota l’empara de precaucions com la distància social, el rentat de mans il’ús de mascareta. Ara, la gran pregunta que es planteja de cara al futur d’aquesta crisi és si podríem tornar al confinament més dràstic.

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, considera que «tornar a la casella de sortida seria un fracàs col·lectiu». «Aquesta crisi ens ha fet patir molt i crec que, passi el que passi, si en un futur haguéssim de tornar a prendre mesures, la gent ho entendria», explica. Ara per ara, l’estratègia de les autoritats sanitàries per contenir els contagis és fer un seguiment al més exhaustiu possible dels nous casos detectats. D’aquesta manera, es podranaïllar només aquells grupsque han estat en contacte amb el virus, i així evitar un tancament complet. «Fins que no hi hagi una vacuna o un tractament efectiu, haurem d’aprendre a conviure amb el virus», diu Trilla, que apel·la a la responsabilitat de la ciutadania per evitar nous rebrots.

4. LA FEINA DELS PROFESSIONALS SANITARIS

4. LA FEINA DELS PROFESSIONALS SANITARISFeia anys que la sanitat pública, tant a Espanya com a Catalunya, rendia al 100%. Per tant, quan va esclatar una crisi sanitària de la magnitud de la viscuda amb la Covid-19, hi va haverpoc marge de maniobra. Es va fer visible una realitat: les conseqüències d’anys en retallades en la sanitat pública, que la van deixar nua a l’hora d’afrontar una pandèmia descomunal, de la qual no hi havia precedents en la societat.

«Als metges, des del 2010,se’ns va retallar entorn d’un 5% del salari. Des del punt de vista professional, tenimmolt pocs metges de primària, la porta d’entrada del sistema. També hi hapocs especialistes, unescàrregues de treball bestialsimales condicions laborals», afirma Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Segons MC, a primària falten uns 800 metges. «La gent, fruit del maltractament continuat de l’Administració, se n’ha anat de Catalunya. L’any passat, més de la meitat dels metges de família formats aquí se’n van anar» assegura Puig. Salut complementarà el sou d’agost dels sanitaris amb una paga extra d’entre 350 i 1.350 euros.

No obstant, el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, fa uns dies va advertir d’una «rebel·lió de bates blanques» en elsector sanitaria fi que s’atenguin les propostes dels professionals catalans.

5. PROVISIÓ DE MATERIAL DE PROTECCIÓ

5. PROVISIÓ DE MATERIAL DE PROTECCIÓLa pandèmia va enxampar tan poc preparat el sistema i la societat que, durant les primeres setmanes de crisi, sanitaris de tot el món van haver de treballar sense equips de protecció individual, també coneguts com a epis. La guerra dels primers dies per aconseguir el poc material que venia de la Xina va deixar molts països sense protecció. Ara la pregunta és com s’està gestionant el repartiment d’aquests béns de cara al futur. 

«La sensació és que s’estan fent compres de material per tenir estoc si hi ha un rebrot, i tampoc necessitarem tanta quantitat en tan poc temps, perquè podrem retallar la intensitat del rebrot», diu Puig, que assegura que «els professionals van caure perquè els van deixar desprotegits contra el virus».

Preocupa que la falta d’aquests productes per als sanitaris es torni a repetir. En aquesta primera onada de la pandèmia, només a Espanya (país que va liderar el rànquing de sanitaris contagiats per Covid-19) van morir un total de 27 professionals, la majoria d’atenció primària. Per això, durant els moments més durs de la crisi, sindicats i associacions de metges id’infermeres van portar als jutjats la falta d’epis i la dificultat d’aconseguir tests de coronavirus, una eina indispensable per poder diagnosticar a temps i aïllar. Els hospitals van recórrer a respiradors que ja tenien en els quiròfans i que s’utilitzaven per a un altre tipus de pacients. Algunes empreses nacionals es van reinventar per fabricar aquests productes i, ara per ara, en segueixen fabricant. 

Aquesta lluita prepara el camí perquè, en un futur, aquestes carències no ens tornin a perjudicar. L’Hospital de Sant Pau compta, en aquests moments, amb 10 respiradors més dels que tenia abans. La Unió Europea ha anunciat una compra massiva d’equips sanitaris per si, en un futur, els estats ho poguessin necessitar. Així mateix, a Espanya, comunitats com la valenciana han creat una espècie debúnquers per tenir a disposició els romanentsde material.

6. HOSPITALS, PREPARATS EN CAS D’UN POSSIBLE REBROT

6. HOSPITALS, PREPARATS EN CAS D’UN POSSIBLE REBROTEls hospitals van haver d’adaptar-se a contrarellotge,obrir espaisnous per atendre l’allau de malalts que anaven arribant i, fins i tot,muntar hospitals de campanyacom a satèl·lits. A Barcelona, Sant Pau, Vall d’Hebron, Clínic i el Mar van tenir cada un el seu hospital de campanya, ja desmuntats. «Sant Pau va triplicar les seves ucis, i va arribar a més de 90. I, quan no n’hi va haver prou, vam anar expandint-nos a altres serveis, com a pediatria. A l'uci de nounats, vam muntar sis llits més per a adults», assenyala Mar Vega, supervisora d’Infermeria de l'uci de Sant Pau.

La gerent de Sant Pau, Gemma Craywinckel, creu que els hospitals i la comunitat en general estan preparats per detectar casos. «Els hospitals mantenim una reserva estratègica. No teníem un pla de múltiples víctimes d’aguts sostingut en el temps. Ara ja sabem com podríem créixer en hospitalitzacions, en llits i equipaments de crítics», diu.

L’Hospital Clínic de València, per exemple, comptarà amb circuits per a sospitosos de Covid-19, sales Gran Germà, ucis més grans i anestesistes com a comodins.

Al començament, en vista de la falta de tests PCR de detecció del virus, els metges de primària van assumir la tasca de diagnosticar a distància, a través del telèfon. Després, una vegada van arribar els PCRs, van començar a fer-ho físicament. La primària ha jugat un paper clau en aquesta pandèmia, i continuarà jugant-lo perquè hi continuarà recaient el pes de la detecció precoç i la coordinació amb els sistemes de vigilància epidemiològica. «Si hi ha rebrots, l’atenció primària estaria més ben preparada, rotundament sí. Per una raó: la majoria dels CAP tenen ecògrafs, que fan el diagnòstic precoç de la pneumònia de la Covid-19», assenyala Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). «I també és important el fet que ara tenim PCR».

L’atenció primària reclama, a més, que sigui aquesta que faci la identificació i seguiment de casos de coronavirus, una tasca que la Conselleria de Salut ha encomanat a Ferrovial. Les crítiques van empènyer el departament a recular. «Correspon a la primàriafer el seguiment dels contactes, perquè ja ho està fent. Aquests 18 milions de Ferrovial s’haurien de destinar a contractar personal en la primària. Si Salut ens dona l’autonomia organitzativa, tenim capacitat per atendre i seguir els contactes», afirma Sisó, que reclama fons a Salut. I, finalment, demana que sigui aquest departament (amb l’atenció primària com a barco insígnia) el que continuï gestionant les residències de gent gran.

Tot i així, alguns CAPs s’han mostrat preocupats per què hi recaigui tota la pressió assistencial de la Covid-19. 

9. L’IMPACTE DEL VIRUS SOBRE EL COS HUMÀ

9. L’IMPACTE DEL VIRUS SOBRE EL COS HUMÀLes primeres vegades que es va sentir parlar de Covid-19, es pensava que aquesta malaltia era una nova forma de pneumònia. Però després de mesos de recorregut i milers casos tractats a tot el món, tot apunta que es tracta d’alguna cosa més complexa. Ara els pulmons s’estudien com la ‘zona zero’ de la malaltia, on es detecten els efectes més greus d’aquest virus respiratori. Però, més enllà d’aquests, en els casos més greus s’han observat afectacions des del cor fins al cervell, passant pel fetge, els ronyons i el sistema circulatori. Així mateix, mentre els pacients van superant la infecció, també s’estan començant a observar algunes seqüeles de la malaltia.

Quant alsefectes a llarg termini, preocupa especialment el deteriorament de la capacitat pulmonar. I leslesions en músculs, ossos i articulacionsdesprés de setmanes postrats en un llit. Els mateixos especialistes que al seu dia es van dedicar en cos i ànima a atendre els pacients malalts ara es preparen per estudiar els historials a la recerca de respostes. Només el temps (i la recerca) diran quin ésl’efecte de la Covid-19 sobre el cos humà. I, en cas de detectar-se danys fins ara poc visibles, quedarà per saber com enfrontar-s’hi per pal·liar-ne l’efecte.

10. A LA RECERCA D’UNA CURA

10. A LA RECERCA D’UNA CURAEl brot d’una malaltia emergent, ràpidament convertida en una pandèmia a escala global, va posar sobre la taula la necessitat de trobar una cura de manera urgent. La recerca d’un tractament per als pacients infectats és, des del minut zero, una de les prioritats de la comunitat científica i mèdica. Fins ara, els casos greus s’han tractat aturant cada un dels símptomes que s’anaven detectant. Però no hi ha cap fàrmac que per si sol hagi demostrat una efectivitat contra el virus. L’Organització Mundial de la Salut estima que actualment hi ha més de 1.500 estudis en marxa sobre la qüestió. Entre els més famosos, destaquen els assajos clínicsamb hidroxicloroquina, remdesivir i dexametasona.

La majoria d’aquests treballs segueixen en marxa. Però, ara com ara, ja es comencen a entreveure alguns resultats. Els assajos amb hidroxicloroquina, per exemple, estan mostrant queel medicament no és eficaç per al tractament de les persones malaltes. Així mateix, alguns estudis apunten que aquest fàrmac potaugmentar el risc d’arrítmiesi problemes cardíacs.L’ús de dexametasona, en canvi, ara per ara suggereix que podria ajudar la recuperació dels pacients greus. L’efectivitat, el benefici i els riscos d’aquests compostos continuen estudiant-se a tot el món.

11. LA CARRERA PER LA VACUNA

11. LA CARRERA PER LA VACUNAEl punt final d’aquesta pandèmia arribarà el dia que es trobi unavacuna segura i eficaç. Sota aquesta premissa, la carrera per la vacuna ha començat a un ritme sense precedents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que hi ha 13 estudis clínics en pacients en marxa. I 128 més que es continuen investigant als laboratoris. Entre aquests, destaquen els projectes liderats per laUniversitat d’Oxford, l’Institut de Biotecnologia de Pequíni lafarmacèutica Moderna. Aquestes tres investigacions mostren, ara per ara, resultats positius en la generació d’anticossos contra el virus en pacients sans. I cap efecte advers preocupant. Tot i així, caldrà esperar als resultats de les següents fases de la recerca abans de cantar victòria.

Mentre aquests compostos s’investiguen, les autoritats polítiques i sanitàries inicienel debat sobre el futur d’aquest compost. Preocupa la fabricació del compost ja que, en aquests moments, cap país té prou capacitat i infraestructures per produir les milers de dosis necessàries per immunitzar la seva població. També comencen a sorgir les primeres inquietuds sobre el preu que tindrà i la seva accessibilitat. Així mateix,l’Aliança Mundial per a la Immunització (GAVI) ha demanat que, en un futur, la vacuna contra la Covid-19 es reparteixi de manera justa. I, sobretot, que arribi a mans dels col·lectius més vulnerables. 

12. ELS REPTES DEL VIRUS

12. ELS REPTES DEL VIRUSLa recerca d’una cura per tractar els pacients malalts i d’una vacuna per evitar més infeccions demana la construcció d’un coneixement científic bàsic sobre un patogen que fa només uns mesos ni coneixíem. La comunitat científica ha treballat a contrarellotge per aconseguir-ho. Només unes setmanes després de la detecció dels primers casos de Covid-19 a la ciutat xinesa de Wuhan, els científics ja havien aconseguit identificar el virus i seqüenciar-ne el genoma. Des d’aleshores, la comunitat investigadora internacional ha iniciat una carrera a contrarellotge per desentranyar els misteris d’aquest patogen emergent. Però, ara com ara, encara hi ha molts dubtes que queden per resoldre.

La investigadora Elena Gómez Díaz, de l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN-CSIC), està estudiant què passaria si un mateix organisme s’infecta de Covid-19 i de malària. Aquest estudi, explica, cobra especial importància mentre la pandèmia s’expandeix cap als territoris on aquesta malaltia suposa una greu crisi humanitària. «Necessitem apostar pel coneixement científic bàsic per fer front alsreptes de salut global del futur», diu la científica, que, juntament amb centenars de professionals del sector, reclama una inversió sòlida i sostinguda per fer front a aquesta recerca.

13. L’ALLAU D’ESTUDIS I EL CAOS DE RESULTATS

13. L’ALLAU D’ESTUDIS I EL CAOS DE RESULTATSEl compromís de la comunitat científica per entendre el virus, trobar una cura i fer una vacuna s’ha vist reflectit enuna allau de publicacions. Al principi d’aquesta crisi, les principals revistes especialitzades van anunciar que aixecaven algunes de les seves ‘barreres’ per garantir una ràpida difusió del coneixement. En alguns casos, s’han publicat estudis sense revisió per parells, un ‘filtre de qualitat’ que implica la revisió dels resultats per un grup d’experts. En d’altres, també es van anunciar resultats de la recerca a través denotes de premsa, sense afegir els detalls tècnics que permetrien analitzar el contingut. Tot això ha creat bastant malestar en la comunitat científica, que ara exigeix més rigor.

14. RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

14. RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

Han sigut la trampa mortal del virusi, alhora, la vergonya de la gestió política de la pandèmia. Els familiars denuncien que a molts se’ls va denegar el trasllat a l’hospital i l’assistència mèdica en els moments més intensos de la crisi. «Les residències continuensense estar preparadesper fer front a un rebrot», diu María José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1. L’entitat ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en quèdemana que no es cobreixin les habitacions vacantsa causa de les recents morts perquè, en cas de necessitar-ho,es pugui fer aïllament. «En aquesta pandèmia, l’impacte no va ser igual a les habitacions individuals que les dobles», afirma.

Aquesta entitat també demana servei mèdic i infermer als centres de gent gran. «Als públics, a la nit només hi ha un gerocultor. El nostre problema és que tenim residències de perfil sociosanitari, sense ser sociosanitari», explica Carcelén, que assenyala que un dels problemes d’aquesta pandèmia és que els avis, fins i tot malalts de Covid-19, estaven «sols a la nit», sense assistència sanitària. «No hi havia qui els posés sèrum. Tampoc hi ha oxigen, ni per fer-los un electrocardiograma», diu.

A més, els familiars reclamen que sigui la Conselleria de Salut (amb l’atenció primària com a barco insígnia) la que continuï gestionant les residències de gent gran. «Des que està l’atenció primària hi ha un abans i un després», afirma.

15. LA BRETXA EDUCATIVA

15. LA BRETXA EDUCATIVA

Un dels debats més candents de les últimes setmanes és sobre si el curs escolar que ve serà presencial o virtual. «Les administracions educatives estan més preocupades per la tornada a l’escola al setembre que perquè les condicions mínimes exigibles no siguin un problema. Hi ha moltes comunitats que ho afronten com si no hagués passat res, i això genera un risc», opina Francisco García, secretari general de CCOO Ensenyament. En un principi el Ministeri d’Educació va parlar d’unmàxim de 15 alumnes per aula, cosa que suposaria més grups i més professorat. «Segons els nostres càlculs, caldria desdoblar 87.500 noves aules a tot Espanya i contractar 165.000 professionals», diu García.

Aquest membre de CCOO creu que les escoles espanyoles encara no estan preparades per al curs escolar 2020-2021 perquè «les autoritats no han tingut la determinació per preparar-lo». «Ens posen d’exemple Dinamarca, però allà hi ha 10 nens per aula. Nosaltres a infantil tenim grups de fins a 24 nens; a primària, de 27, i, a secundària, de 32», diu. Per això tem que els centres hagin de tornar a tancar després d’haver obert en «condicions poc adequades».

Juntament amb les ràtios d’alumnat, García assenyala un altre problema: la fractura digitalfractura digital. «Hi ha almenysun 14% d’alumnat que no té accés a mitjans tecnològicso connexió a xarxa. Correm el risc que se’ns despengi un 14% dels alumnes [un milió] si no es fa alguna cosa. Educació ha anunciat una inversió de 190 milions d’euros, però no n’hi ha prou», afirma.

16. CLASSES A DISTÀNCIA A LES UNIVERSITATS

16. CLASSES A DISTÀNCIA A LES UNIVERSITATS

Els experts, a més, també reivindiquen el valor de l’educació presencial, una cosa que pensen que no s’ha de substituir per les classes virtuals. «L’educació presencial és insubstituïble, sobretot en la no universitària. A les universitats, és molt important en les pràctiques i també en les classes teòriques. Convertir totes les universitats espanyoles en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) no sembla raonable», diu García. Però les universitats tampoc semblen estar gaire preparades per al curs que ve. «No és fàcil. Hem fet unensenyament a distància a marxes forçades. Les universitats estan comprant diversos programes o potenciant programes que ja tenen per a possibles classes a distància o programes d’avaluació», explica per la seva part Encina González, secretària d’Universitat i Recerca de CCOO. González no oculta la seva preocupació per l’edat mitjana del professorat universitari. «Temem que aquest any es jubilin moltes persones que en principi no es jubilaven, per ser grups de risc contra la Covid-19. Necessitaríem més professorat i també formació específica», diu. Però de moment, no sembla que les plantilles s'ampliïn.

Tot i que en els últims mesosles universitats s’han abocat en la docència, van topar amb un altre gran problema: l’«aturada de la recerca». «Per això, si hi ha un altre rebrot amb confinament, serà molt dur», afirma López. Ella destaca que algunes de les mesures que s’estan prenent, de cara a setembre, és que només el 50% dels estudiants facin classes presencials i vagin rotant. López creu que lapròxima selectivitat, que es farà el juliol a les universitats, serà un «assaig» del que pot passar a partir de setembre. «Ens estem preparant per a un eventual rebrot, però aquests tres mesos no estan sent com ens agradaria que fos la universitat i ens falten mesures per prendre», diu.

17. MENJADORS SOCIALS

La pandèmia de la Covid-19 ha comportatmés demanda de la cobertura de les necessitats bàsiques; entre aquestes, l’alimentació. La demanda de menjar social va créixer almenys el 40% des que la pandèmia va començar a fer-se sentir a Espanya. Una infinitat de persones que mai abans havien demanat ajuda van engrossir les cues davant de les entitats durant les setmanes més crítiques de la tancada.

«De cara a un possible rebrot, hem après moltes coses. Per exemple, estem treballant més amb les entitats i el món acadèmic», explica Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona. El consistori preveuampliar la franja horàriadels seus 15 menjadors socials a causa que la distància física impedirà que hi hagi tanta gent en aquests espais. Barcelona, a més, destinarà un milió d’euros extraordinaris a reforçar, conjuntament amb les entitats socials que treballen a la ciutat, diferents projectes d’alimentació per a persones vulnerables. 

18. CULTURA I ESPORT

18. CULTURA I ESPORTEl sector de la cultura (amb cines, museus o sales de música tancats) va ser un dels més colpejats pel virus. «Hem tornat a la pseudonormalitat, a fer rodatges amb vestits sanitaris, tests, evitant escenes de proximitat entre actors... I esperem que la reobertura dels cines tingui un impacte: una cosa és que obrin i, una altra, que atreguin la gent», opina Álvaro Longoria, president del Club de Productors Europeus. Longoria creu que som davant d’un «canvi de model» perquè «la gent no tornarà en massa a ocupar les sales» i hi ha un gran increment del «consum ‘online’». Tot i que no amaga la seva incertesa: «No sabem si es podrà rodar, si hi haurà ajuts. Ara mateix les assegurances no estan cobrint el risc de pandèmia. Decidir rodar ara és una decisió d’alt risc», afegeix.

Per al productor de cine Enrique López Lavigne la Covid-19 ens ha fet entrar de ple al segle XXI. «La tecnologia ens ha unit, ens ha permès sobreviure a la tancada. Moltes de lescoses que hem consumit estant tancatshan sigut música, literatura, audiovisual, cine, sèries de ficció», diu. És optimista: creu que les personess’adaptaran al nou escenari i que es continuaran fent pel·lícules per a sales o plataformes, per a «qualsevol element tecnològic que ho vehiculi».

I els esports també han patit una aturada. El president de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol (AEMEF), Rafael Ramos, creu que, en l’àmbit econòmic, es prendran «una sèrie de mesures» perquè, en cas d’un rebrot, la «patacada» no sigui tan gran. «Els clubs ajustaran els contractes a aquesta possibilitat, perquè els futbolistes han hagut de posar de part seva. Hi haurà una regulació econòmica», afirma.