Alleujament pel final de l'estat d'alarma: «Esperava que s'acabés per anar a veure la meva família»

La distància entre la ja vella anormalitat pandèmica i la ‘nova normalitat’ postcoronavirus es mesura per la diferència de paisatges que descriu Eli García (28 anys), treballadora social en una residència de gent gran de Barcelona que ha viscut en primera persona el drama dels geriàtrics.

Durant els mesos en què les famílies han tingut restringit l’accés als avis, explica, la planta baixa del seu centre ha estat desèrtica, «una cosa excepcional en un lloc on es conviu». Ara, quan ja s’han començat a permetre visites, aquesta planta baixa comença a ser testimoni de la presència de parents. «Els residents poden veure un familiar amb una mampara de dos metres que els separa», remarca García, que es va encarregar personalment de trucar a les famílies per informar-les el març de la clausura.

La vigència de l’estat d’alarma a causa de la Covid-19 ha arribat a la seva fi a Espanya. I amb això també han conclòs les restriccions de mobilitat al territori nacional, una cosa que milions de ciutadans feia temps que esperaven. Ho corrobora Paloma Gallardo (43 anys), arquitecta sevillana i veïna de Badalona (Barcelonès) que està «atrapada» a Catalunya des que es va decretar l’alarma.

Gallardo volia haver tornat a la seva Sevilla natal, una cosa que fa freqüentment, per a la Feria i sobretot per anar a veure la seva mare, de 75 anys, el dia del seu aniversari, el passat 23 d’abril. Li va ser impossible. És per això que, tot just sortir a la venda a Renfe, es va comprar un bitllet per al pròxim 3 de juliol. Serà la primera vegada des de Nadal que tota la seva família es retrobi. «Estava esperant que s’acabés l’estat d’alarma per comprar-me els bitllets de l’AVE», remarca Gallardo, preocupada des de març per què els seus pares, ja majors, es podrien encomanar. «La meva mare diu que això no acabarà fins que ens vegi».

La caiguda de les restriccions es tradueix així mateix en la reobertura de fronteres, mesura que Roger Bouiller (67 anys) anhelava des de feia mesos. Aquest jubilat francès va haver d’abandonar Castelló de la Plana (País Valencià), ciutat natal de la seva dona on viu la seva filla, «de mala manera i amb massa pressa» el mateix 14 de març que es va activar l’estat d’alarma. Des d’aleshores, ell i la seva dona, residents a Lió (França), desitgen tornar.

«L’obertura de fronteres ha sigut un maldecap», assevera Bouiller sobre la seva replanificació de viatges pels vaivens del Govern sobre la reobertura. Tal és el seu desig de tornar que ja ha programat un viatge per al pròxim 2 de juliol: Andorra, Roses i finalment Castelló de la Plana. «A l’agost o al setembre aniré a Barcelona; vaig cancel·lar un viatge pel virus i vull tornar perquè hi tinc molts amics».

Nou paradigma per a mares, curats i gent gran

El final de la desescalada suposa un canvi de paradigma per a diferents perfils de ciutadans fins ara singularment fuetejats pel virus. És el cas de les mares que van donar a llum aquests mesos, com Sara Haghgoo (42 anys), que va tenir el petit Axel el passat 25 de maig i assegura que a partir d’ara poden rebre a la fi visites familiars i reprendre les classes de ioga per a mares i nadons que es van anul·lar pel confinament, una cosa que li permetrà reunir-se amb altres mares i «tornar a connectar amb gent».

La ‘nova normalitat’ és també el temps dels curats, els pacients que han vençut la Covid. Bé ho sap M. José Márquez (67 anys), que després de 10 dies amb febre va ingressar el 29 de març i va donar positiu a l’Hospital Municipal de Badalona. Al sortir el 3 d’abril i passar uns 20 dies a casa, el seu test va ser ja negatiu.

Márquez reconeix que hi havia dies «que hauria tirat la tovallola», però hi va haver una cosa que la va empènyer a seguir: la seva neta de cinc mesos, a la qual ara ja pot veure. «Ella m’ha mantingut amb força; arran d’això he vist que la vida és per viure-la: tinc la il·lusió d’anar a estiuejar a una casa que tenim a l'Escala».

María Teresa Canela (70 anys), per la seva part, defineix aquesta nou etapa no com una nova normalitat, sinó com una fase per tornar a la normalitat prepandèmia. Ho diu en relació amb reprendre les trobades amb la seva mare, Maria Àngels Garayoa (94 anys), dona gran dependent a qui va haver de deixar de visitar per sorpresa –viu lluny d’ella– davant de l’activació de l’estat d’alarma.

Juntament amb els seus germans, ha mantingut durant el confinament el contacte amb la seva mare a través de videotrucades. «Aniré a veure-la aviat amb les precaucions pertinents; retrobar-nos serà molt important», diu Canela, que preveu una reunió familiar aquest estiu en ocasió del sant de la seva mare.

Joves: festes i esdeveniments sí, però amb precaució

L’era postpandèmia s’entreveu a més com una conjuntura d’alliberament en resposta a la clausura, especialment per als joves. Sobre això va escriure a Entre Todos l’estudiant valenciana Andrea M. Navarro (24 anys), qui parla d’una «necessitat» per part de la joventut de «buscar vies d'escapament», amb referència a festivals i discoteques, sobretot «en un lloc com Espanya, en el qual, més enllà de la festa, tenim especial necessitat de pell».

Una bona mostra d’aquesta necessitat és la posada en marxa de festivals estiuencs a l’aire lliure com el Cruïlla XXS. De fet, la productora audiovisual Cristina Madrid (29 anys) codirigirà un festival cultural de petit format a l’aire lliure aquest estiu a Mataró (Maresme). «L’acabament de l’estat d’alarma i que es puguin celebrar cicles culturals a l’aire lliure té un punt de curatiu», diu Madrid, qui emfatitza que «les joves ja fa massa temps que estem tancades».

Amb l’ànim de resurrecció dels festivals contrasta el sentir dels bars, una de les principals víctimes comercials del coronavirus. «Jo ho veig molt negre», afirma Alfonso Guijarro (63 anys), propietari del Bar Acuario de Barcelona, local de barri que ha reobert recentment després de dos mesos de tancament al 20% de facturació. Com iniciatives per a la ‘nova normalitat’, menjar per emportar i datàfon. «Patirem més que en la crisi del 2008».

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Sobre iniciatives festives post-Covid dels joves de cara als pròxims mesos es pronuncia Enrique Martí (68 anys), pediatre, al·lergòleg i cap de servei a l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Martí, que entre el març i l’abril ha estat un mes de baixa fins a superar el coronavirus, avisa del cost de «tenir poca memòria en fets tan greus com aquests».

«Et posa els pèls de punta veure imatges de multituds de joves en ‘botellons’», afirma Martí –la preocupació del qual secunda Andrea M. Navarro–, que per a aquesta nova etapa no demana «pujar de genolls cinc pisos», sinó «simplement higiene i distanciament social fins que hi hagi vacuna». Tot i que la ‘població diana’ ha sigut la d’edat avançada, «també hi ha hagut gent jove que ha caigut: que ningú pensi ‘a mi no em passarà’», adverteix el metge.