El Dia de l'Orgull LGTBI arriba marcat per una guerra de banderes

No faltaven en el col·lectiu LGTBI els convençuts que el dia de l’Orgull del 2020 se celebraria assenyalat per la influència del coronavirus i la necessitat de distàncies i limitacions, però l’esdeveniment arriba al calendari marcat per una altra qüestió més inesperada: una guerra de banderes.

Des que el Tribunal Suprem, en una recent sentència, hagi rebutjat la col·locació d’ensenyes amb l’arc de Sant Martí als balcons públics, el dia de l’Orgull ha anat adquirint una temperatura reivindicativa, de la mateixa manera que els enemics de la festa fan servir la sentència per atacar-la, almenys icònicament. 

A Barcelona, la bandera multicolor és des de divendres a l’edifici del Parlament, i flanquejarà aquest diumenge la plaça de Sant Jaume, ja que tant el Govern de la Generalitat com l’ajuntament han anunciat que la penjaran als seus palaus. «És un símbol que no exclou ningú», ha explicat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. Per al ple consistorial, col·locar-la en un lloc visible és «un gest de reconeixement», diu en una declaració institucional.

La mateixa decisió ha pres l’Ajuntament de Palma de Mallorca, que aquest dissabte ha informat que el castell de Bellver lluirà fins dilluns, i de deu de la nit a dues de la matinada, els colors de l’Orgull.

A Madrid, l’ajuntament no penjarà aquest any la bandera al seu principal edifici, però sí que il·luminarà amb els seus colors la seu del govern municipal, el palau de Cibeles, així com carrers i marquesines.

Campanya ultra

Mentrestant, Vox i l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians s’han mobilitzat a Guadalajara, Aragó, La Rioja i Cadis contra els polítics municipals o autonòmics que aproven que la bandera gai onegi aquest diumenge a les astes públiques.

A Saragossa passa el contrari que a Cadis. Mentre que a la ciutat andalusa l’alcalde, José María González ‘Kichi’ (Podem), ha rebut el mandat de la jutge titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de la ciutat de retirar l’ensenya, a la capital aragonesa el magistrat del Jutjat Contenciós número 3 ha rebutjat la mesura per defectes processals.

En els dos casos hi havia darrere els Advocats Cristians, una associació ultraconservadora de cens molt més reduït que el seu soroll mediàtic, que havia demanat mesures cautelaríssimes contra l’exhibició dels sis colors amb l’argument que «no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent».

A Guadalajara, de fet, l’associació es querellarà per prevaricació contra l’alcalde, Alberto Rojo (PSOE), que prova d’eludir una interpretació tancada de la sentència del Suprem penjant els colors en forma de pancarta, en comptes d’una bandera onejant.

Vox, per la seva banda, ha dut a terme una campanya similar a Valladolid, La Rioja i la Regió de Múrcia, on ha instat els polítics municipals i autonòmics a treure «la bandera del ‘lobby’ gai».

Reacció als balcons

Notícies relacionades

Querella per les banderes LGTBI als ajuntaments de Cadis i Guadalajara

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

L’àmbit a què no poden accedir les dues entitats d’extrema dreta és el dels balcons privats. Quatre-cents s’han omplert amb banderes amb l’arc de Sant Martí a la localitat malaguenya de Villanueva de Algaidas, on el veïnat ha reaccionat així després que l’alcalde, José Antonio Cívico, del PSOE, decidís treure-la davant la denúncia que tres veïns havien posat a la caserna de la Guàrdia Civil. 

Antonio Carlos Alcántara, el veí que ha promogut la reacció de les banderoles, ha declarat a Europa Press que vol que cada any es repeteixi el gest. El 2020 la celebració de l’Orgull és «més necessària que mai», diuen els promotors d’una marxa que aquest any ha de ser telemàtica a Madrid.