Patrulles justicieres i joves del carrer: còctel inflamable

Els alcaldes d’aquests municipis defensen els seus ciutadans i asseguren que es tracta d’un problema de seguretat, no de xenofòbia. Els Mossos no descarten que també existís una motivació racista en el cas de Premià –que va acabar amb dues detencions, de moment. Quatre episodis alarmants en nou dies protagonitzats per ciutadans que han decidit prendre’s la justícia per la seva mà davant d’un fenomen social de què incomoda parlar perquè alimenta l’extrema dreta i perquè connecta amb un fracàs doble: joves extutelats per la DGAIA d’origen estranger que la Generalitat no ha pogut integrar i un sistema judicial incapaç, ara que aquests nois són majors d’edat, de ser eficient contra les ocupacions il·legals o la reincidència.

Entre els veïns mobilitzats –de vegades presa d’informacions no contrastades que circulen per xarxes socials i grups de missatgeria electrònica– ha calat la percepció que aquests joves delinqüents actuen amb impunitat.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, adverteix els ciutadans que «qui vetlla per la seguretat és la policia» i que seran denunciats si «fan ús de la força pel seu compte». Des dels Mossos d'Esquadra parlen clar: «Les experiències passades demostren que [les patrulles ciutadanes] no ajuden la policia i que poden provocar situacions tenses i derivar fins i tot en incidents greus. Ajudar la policia, sí. Fer de policia, no».

Els menors que no es van integrar 

Durant el 2017 i el 2018 van arribar a Catalunya en situació de desemparament 1.500 i 3.700 de menors, respectivament, procedents gairebé tots del Marroc. Van ser acollits per la Generalitat. Més de la meitat d’ells ja han complert els 18 anys. La majoria són casos d’integració social exitosa. D’altres, formen part del problema de seguretat a què al·ludeixen els alcaldes.

Des de la Regió Policial Metropolitana Nord, demarcació que atén comarques com la del Maresme o el Barcelonès, molt afectades per la difícil convivència amb els del segon grup, s’insisteix que és un error responsabilitzar-los de tots els delictes de la zona: «Seria fals». En sentit contrari, no s’oculta que el perfil dels lladres que actuen a la via pública amb violència i intimidació, per arrencar cadenes d’or o telèfons, sí que es correspon sovint amb el de «joves migrants que estan sols, que van ser nois amb qui el projecte d’integració social no va funcionar i han anat caient en un procés d’exclusió. Es tracta d’un problema de caràcter transversal, molt vinculat a les ocupacions il·legals de pisos i locals. No només es pot afrontar policialment».

La secretària d’Infància de Afers Socials, Georgina Oliva, nega que el Govern els hagi enviat al carrer al complir els 18 anys –edat a què abandonen el sistema de protecció–, a viure de la delinqüència. De fet, la meitat dels 325 nois acollits en centres del Maresme, epicentre del fenomen, superen aquesta edat. Sí que admet que «alguns» han desaparegut del seu radar a l’arribar a aquesta edat: perquè van migrar a França i ara han tornat pel seu compte o perquè no van tenir paciència «per esperar un pis d’inserció».

Educadors a càrrec d’aquests nois asseguren que, amb els 18 anys, molts s’han quedat a la intempèrie, sense papers, sense feina ni capacitat per llogar un sostre, sense més alternativa per subsistir que traficar amb marihuana o robar. «El problema és que no poden accedir a un permís de treball i acabaran perdent el de residència perquè hauran de demostrar ingressos de 2.100 euros al mes per renovar-lo», recalca el secretari de migracions de la Generalitat, Oriol Amorós, que ja ha demanat un canvi legislatiu al Govern central. «¿Què més podem fer?», es pregunta.

«Els estem donant una resposta cas per cas», afirma Oliva. El Govern accepta la seva responsabilitat amb els extutelats, però assenyala que els que no han passat per les seves mans –alguns dels sospitosos del pis assaltat a Premià mai han sigut tutelats, per exemple– haurien de ser afavorits pels municipis, que no estan d’acord. 

La sensació d’impunitat 

Llançà (Alt Empordà) és un poble habitat per 4.800 persones que es coneixen bé i que no dubten a l’assenyalar qui està robant al municipi. L’alcalde, Francesc Guisset (PSC), explica, com els Mossos, que «són majors d’edat que no han aconseguit integrar-se en la societat». Alguns fins i tot s’han colat per les nits en cases habitades, un ressort definitiu de la crispació de la localitat. «Aquí viuen famílies amb fills petits o amb gent gran», remarca. «És un poble acollidor i pacífic però que si veu amenaçada la seva seguretat, reacciona», avisa.

Als veïns els demana que denunciïn els delictes que pateixin i als Mossos, una actuació més contundent. Tot i que, en el mateix sentit que David Bote (PSC), alcalde de Mataró, apunta a les limitacions que imposa el marc legal de l’Estat que blinda per igual famílies que ocupen per procurar-se un sostre que persones que destrossen la convivència de les comunitats i que fan de la delinqüència el seu mode de vida. Tampoc el Codi Penal s’ha demostrat eficient per combatre la reincidència. A Mataró, en els últims mesos –sota l’estricte confinament decretat pel coronavirus–, un reduït nombre de lladres han acumulat 70 detencions sense ingressar a la presó preventivament.  

«El problema de la delinqüència no es deu únicament a aquests joves ni té relació amb la immigració. A Mataró conviuen pacíficament 15.000 persones d’origen africà», matisa Bote, preocupat per com aquest fenomen pot acabar «estigmatitzant» a determinades nacionalitats també perquè les patrulles ciutadanes, amb qui es manté en contacte, podrien acabar adoptant un camí que «no és el correcte»: «No poden erigir-se en jutge precipitadament ni tampoc posar en risc la seva pròpia integritat», raona.

«A Mataró hem sigut durs amb aquestes ocupacions il·legals de persones que delinquien a la població, perquè calia ser-ho [una operació conjunta entre els Mossos, el CNP i la PL va irrompre en tres domicilis ocupats fa dues setmanes], però les institucions [en al·lusió al Govern] han de donar una sortida a aquests joves».

El precedent 

L’Ajuntament del Masnou va publicar un comunicat el 9 de juny per tractar «l’existència de grups de joves, en alguns casos extutelats per la DGAIA, que acumulen diverses causes per delictes de diferents categories com temptatives d’ocupacions il·legals d’immobles, petits furts, robatoris amb violència i intimidació o aldarulls amb agressions. En poc més de tres mesos, persones vinculades a aquests grups sumarien 70 delictes en el municipi». L’alcalde, Jaume Oliveras (ERC), com Bote o Guisset, aclareix que es tracta d’un problema que «sobrepassa la capacitat del municipi».

Notícies relacionades

«No estic orgullós de ser un lladre, però és l'única cosa que tinc»

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

A l’estiu del 2019 diversos veïns van atacar el centre de menors del municipi –que ara l’ajuntament estudia clausurar– i van agredir un dels educadors; el consistori s’ha personat com a acusació en aquesta causa. Va ser després d’«un incident» durant la festa major, «un intent d’agressió [sexual] per part de menors a una dona». Aquell episodi va ser un dels primers antecedents del que ara ha ocorregut en diferents localitats catalanes, i que la ultradreta sembla disposada a capitalitzar.

La setmana passada VOX va convocar una manifestació per Mataró i els Mossos sospiten que en l’origen de l’acció de Premià de Mar també hi podria haver un grupuscle d’ultradreta i no només veïns enfadats. Guisset avisa des de Llançà que aquesta formació és «una bèstia que es nodreix d’aquestes coses». Una cosa que hauria d’apressar a la resta de forces a «abordar el problema».