Pablo Martín-Aceña: «Hem combatut la pandèmia com a l'edat mitjana»

Superats els moments més tràgics de la pandèmia global del coronavirus, el rastre d’aquest malson quedarà marcat per tota la vida en els que han tingut la malaltia i en els que han perdut éssers estimats, augura a la Fundació Ramón Areces l’historiador Pablo Martín-Aceña, convençut, no obstant, que les seqüeles econòmiques del virus condicionaran l’esdevenir de tothom durant almenys els pròxims tres anys.

Això és el que ha passat amb altres pandèmies anteriors i fins i tot el que va passar durant les pestes de l’edat mitjana i dels segles XVI i XVII, quan, igual com ara, es va combatre el patogen amb el confinament, afegeix aquest catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat d’Alcalá que critica sense miraments l’estratègia comunicativa del Govern de Pedro Sánchez durant la crisi sanitària, «molt menys nociva» que la que s’acosta si no posem setge als efectes del canvi climàtic, avisa.

¿Quant creu que durarà aquest parèntesi en el desenvolupament del món imposat pel coronavirus?

El parèntesi en anteriors pandèmies com les de Hong-Kong, Singapur i Taiwan va durar uns tres anys. Una mica més es va prolongar, entre quatre i cinc anys, durant les pestes modernes dels segles XVI i XVII i fins i tot les de l’edat mitjana.

I després del parèntesi, ¿com és el futur que ens espera?

L’empremta quedarà en les persones que han tingut la malaltia o han perdut éssers estimats però les generacions més joves que no han hagut de plorar un familiar, en 10 anys ho recordaran com a una cosa que va passar sense més ni més. Una pandèmia no en marca tant com una guerra.

¿Què serà més dolorosa: la crisi sanitària o l’econòmica que s’entreveu?

Les crisis sanitàries a penes afecten els que no pateixen la malaltia.  L’econòmica afectarà tothom. Ningú es deslliurarà de les conseqüències de la crisi econòmica.

¿A quin estrat del procés de globalització colpejarà més el coronavirus?

La globalització no retrocedirà, potser sí temporalment pels tancaments de fronteres, però no quan tot això acabi.

¿Ha tirat aquest virus definitivament per terra el somni que vivim en un progrés que ens condueix a un món cada vegada millor?

Les pandèmies i les grans catàstrofes suposen sempre una aturada, però la societat segueix endavant a igual o major ritme una vegada passat l’ensurt. Durant la pesta negra del s. XIV va morir gairebé la meitat de la població, però gràcies a això es van poder apujar els salaris i va ser el primer pas per al desmantellament del règim feudal. Amb la segona guerra mundial es van posar els pilars de la comptabilitat nacional moderna. Els fets dramàtics tenen alguns efectes que acceleren el coneixement i el progrés

¿Depèn exclusivament de nosaltres el guió de la història?

El curs de la història el definim nosaltres. No és el mateix tenir un ignorant com Donald Trump que Clinton, Obama i fins i tot Bush pare. No és el mateix tenir Conte a Itàlia que Salvini. I és una fortuna tenir a Alemanya Angela Merkel pels seus coneixements científics i la seva consciència sobre el paper del seu país a Europa i el món.

¿Què opina del Govern d’Espanya en aquest capítol de la història?

Ha comès errors tàcits, però perquè tot s’ha basat en una estratègia de prova i error. La política d’informació ha sigut lamentable i encara no ha assumit la responsabilitat d’explicar per què som relativament el país amb més morts per Covid-19 del món.

¿Com s’explica aquest fatídic rècord?

Potser perquè som el país més envellit del món i aquesta malaltia ha afectat, sobretot, la gent gran. O també perquè no tenim un sistema sanitari tan bo com crèiem.

¿Com és possible que en un món tan tecnologitzat en el qual l’home semblava tenir-ho tot sota control hàgim quedat tan indefensos davant d’una pandèmia que ha tingut diversos precedents similars al llarg de la història?

No vam voler acceptar una cosa que estava passant a la Xina des del novembre i a Espanya ha fallat l’ús de les tecnologies. Sanitat no ha sabut crear una base de dades imprescindible per a la presa de decisions. Tampoc hi ha hagut coordinació amb les comunitats autònomes. No entenc per què Pedro Sánchez va entregar el comandament a un ministeri sense competències.

I sembla que les mesures adoptades per frenar la pandèmia no han variat al llarg dels segles.

Exacte, ja a l’edat mitjana el que es feia era tancar les muralles de les ciutats. El confinament és l’única manera d’evitar el contagi d’un virus. Es va fer el 1348 durant la primera gran pesta negra, en les pestes del XVI i XVII i a Venècia.

¿Quina carta li queda per jugar a Europa després del ‘brexit’, l’allunyament nord-americà i la desunió interna?

El ‘brexit’ suposa a Europa l’amputació d’un dels seus membres més importants. Esperem que les relacions amb els Estats Units millorin quan Trump surti de la Casa Blanca, tot i que és cert que Europa ja no és una prioritat per a ells. La pandèmia ha reforçat i unit a Europa. Mai abans s’havien adoptat mitjanes econòmiques com les d’ara. El món no té en l’actualitat problemes de liquiditat perquè diners no en falten i Espanya serà un dels països més beneficiats per aquests ajuts.

¿Fins a quin punt ha de ser condicionada l’ajuda europea que rebi Espanya per a la reconstrucció?

Totalment condicionada. La condicionalitat ben entesa és saber que els diners són de tots i que caldrà tornar-los perquè la UE no en té, sinó que en demanarà als mercats internacionals. No es poden donar diners a la lleugera perquè si no es malgasten.

¿Quins efectes produirà el fet de ser la primera pandèmia transmesa en directe al món sencer?

Conèixer tot el que passa a l’instant condiciona les nostres decisions.

Però hi ha molta desinformació en aquesta allau de notícies.

Està a les nostres mans reflexionar sobre algunes notícies que ens arriben. És la nostra responsabilitat.

¿No estarem magnificant el teletreball o l’ensenyament ‘online’ quan la relació i la convivència física semblen fonamentals per desenvolupar l’experiència personal i la creativitat?

El teletreball i l’educació ‘online’ han arribat per quedar-se, però òbviament és imprescindible no oblidar que el contacte entre persones és vital per al nostre desenvolupament.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

¿Serà repensat l’actual model de ciutats per portar la gent al camp, on hi ha més distanciament i condicions de vida més saludables?

No. Durant les pestes negres i les grips modernes la gent se n’anava al camp, però al final tornava. La ciutat continuarà sent el centre de la civilització i la cultura. Una altra cosa és que es repensi el model per fer front al canvi climàtic. El coronavirus és un parèntesi, el canvi climàtic és tan greu com la pitjor de les guerres.