Resultats prometedors en humans de la vacuna contra el coronavirus de Pfizer i BioNTech

La farmacèutica nord-americana Pfizer i la firma alemanya BioNTech han anunciat aquest dimecres resultats positius en els seus assajos inicials en humans amb la vacuna per al coronavirus en què estan treballant.

L’estudi s’ha fet en 45 adults d’entre 18 i 55 anys i s’han provat diferents dosis de la vacuna. El resultat, segons les empreses, és que els participants en l’assaig han produït anticossos superiors als de pacients que s’han recuperat de la Covid-19.

A més, segons han difós en un comunicat, la vacuna no ha produït reaccions adverses greus i, en els pocs casos en què ha provocat efectes secundaris, han sigut febre i dolors localitzats al lloc en què s’ha injectat.

Pfizer i BioNTech, que han presentat les dades del seu primer estudi perquè siguin revisades per altres investigadors, preveuen utilitzar la informació recollida per dur a terme una prova molt més àmplia, amb fins a 30.000 participants, i que esperen començar a finals d’aquest mes si reben el vistiplau dels reguladors. Si tot va com pronostiquen, pretenen fabricar fins a 100 milions de dosis fins a finals del 2020 i més de 1.200 milions durant el 2021.

Avenços també amb la vacuna d’Oxford

Aquesta vacuna se suma a unes quantes més en què estan treballant altres farmacèutiques de diferents països i que també han obtingut resultats prometedors en les primeres proves amb humans, com és el cas de la desenvolupada per investigadors de la Universitat d’Oxford (Regne Unit), que a finals de l’abril passat van començar les proves en humans. Els càlculs de l’equip investigador d’Oxford són tenir almenys un milió de dosis de la vacuna, que preveuen trobar aquest setembre.

Aquesta vacuna, l’equip de la qual ha rebut una subvenció de 20 milions de lliures (més de 22 milions d’euros) per part del Govern britànic, ha començat a ser provada al Brasil, el segon país amb més casos i morts per Covid-19 del món, a finals del mes passat.

El projecte pretén provar la vacuna en un grup de 2.000 persones al país sud-americà, que es converteix així en el primer país a iniciar les proves en humans fora del Regne Unit.

El projecte de vacuna de la universitat britànica, en què treballa en col·laboració amb el laboratori AstraZeneca, està tenint el tipus de resposta immune esperada en els assajos clínics. I tot i que els investigadors que desenvolupen la futura vacuna no es volen pronunciar sobre quan podria estar a punt per a la seva comercialització, la directora mèdica del laboratori AstraZeneca del Brasil, Maria Augusta Bernardini, sí que ha augurat que es podria començar a produir a l’octubre i començaria a ser distribuïda massivament a finals d’aquest any.

La carrera per trobar una vacuna

El procés per trobar una vacuna es divideix en diverses fases, durant les quals els investigadors van ampliant el nombre de participants amb qui la proven. Abans de començar els assajos en humans, les vacunes s’injecten en animals per veure si produeixen una resposta immune. Després d’aquesta comprovació, s’inicien els assajos clínics en tres fases. En la primera, es prova la vacuna en un grup reduït de persones que no són potencialment gaire vulnerables a la malaltia. En una segona etapa, s’aplica a grups més amplis, i que inclouen nens i gent gran. En la tercera i última fase, les proves s’estenen a milers de persones. Alguns assajos combinen fases per poder accelerar el desenvolupament de la vacuna.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

El que sí que tenen en comú tots els assajos i estudis és que és necessari que els reguladors de cada país revisin els resultats i autoritzin les proves.

Ara mateix, només la vacuna que desenvolupen a Oxford està en la fase 3, segons les dades de les quals disposa l’OMS. I hi ha almenys cinc vacunes més que estan en fase 2, entre les quals hi ha la desenvolupada per la nord-americana Pfizer i l’alemanya BioNTech.