Salvador Illa: «Potser vam pecar d'arrogància amb el virus. Tots vam arribar tard»

A Espanya el flagell del virus sembla sota control. ¿Quin perill hi ha que a la tardor hi hagi una altra onada?

Al món la pandèmia està anant malament. Hi ha més de 10 milions de casos diagnosticats i més de mig milió de morts. A Europa l’hem controlat gràcies al confinament. És l’únic que serveix per controlar el virus. A tot el món, on hi ha hagut confinament s’ha controlat el virus; on no, no. El virus segueix entre nosaltres i hi ha rebrots. No podem descartar una segona onada a la tardor. Ens hi estem preparant.

L’1 de juliol, la UE va obrir les fronteres

No. Precisament vaig parlar el mateix dia amb el ministre de sanitat italià. Nosaltres insistim en un acord europeu sobre fronteres. L’acord existeix: es permet l’entrada des dels països amb una incidència acumulada en els últims 14 dies igual o inferior a la mitjana europea, que és de 16 casos per 100.000 habitants. Disposem dels controls que recomana la UE.

¿No el convencen els arguments del seu col·lega italià en favor de la quarantena?

No valoraré la decisió d’altres socis europeus.

¿El sistema sanitari a Espanya està vacunat contra un altre col·lapse si a la tardor hi ha una nova onada?

La primera lliçó que hem d’aprendre és d’humilitat...

¿Es va pecar d’arrogància en vista del virus?

Potser sí, pensàvem que no passaria que no arribaria a Europa ni als EUA, i va arribar, i ens ha fet molt de mal. Pensàvem que podíem amb tot i no és així. Tenim moltes limitacions, no som immunes. Hi ha moltes coses del virus que desconeixem, si mutarà o no, com es comportarà. Hem après i ens esforcem per estar preparats.

¿Quins són aquests esforços?

Plans de contingència hospitalària. Les autonomies ara són capaces d’incrementar les places d’hospitalització i de cures intensives en cinc dies. També tenim reserves estratègiques de material sanitari.

¿Està llesta ja la reserva que va anunciar el president

Una de les condicions de la desescalada era que les autonomies acreditessin prou estoc de material sanitari per a diverses setmanes. El Govern també n’ha fet provisió. Ha augmentat la capacitat de producció nacional de mascaretes i tests... Estem treballant per construir aquesta reserva estratègica. A més, la capacitat de detecció precoç ha millorat moltíssim. Al principi, passaven de 10 a 12 dies abans de la notificació del cas, ara entre un i tres dies.

¿Aquest aprenentatge ha servit per identificar els errors en la gestió de la crisi?

Tothom hi va arribar tard, no només Espanya. Ha sigut una cura d’humilitat per a tothom.

Però s’hauria d’haver actuat amb més anticipació.

Amb el que sabem avui, sí, però jo sempre he descartat els exercicis d’endevinació del passat. Tots hem arribat tard.

¿Tots? El Mobile va cancel·lar la seva fira a Barcelona a mitjans de febrer. No tots van arribar tan tard...

Es van fer altres fires, a Madrid, a Alemanya, a França. Amb el que sabem avui, és clar que hauria sigut molt fàcil prendre decisions diferents. Però crec que és just demanar que es valorin les decisions preses llavors en relació amb les dades que coneixíem llavors. I no entrar en exercicis de predicció del passat.

Amb més de 28.000 morts al país, la ciutadania té dret a una revisió autocrítica del passat.

Per descomptat. Tenim una actitud permanent d’autoexigència i aprendre del que ha passat. El que dic és que tothom ha arribat tard. ¿Hauríem d’haver actuat una setmana abans o dues? Amb el que sé ara, sí; amb el que sabia llavors, no.

La falta de material sanitari va ser un altre punt feble. Catalunya i altres autonomies van acusar el Govern d’apoderar-se del seu material sanitari.

No és cert que ens apoderéssim de material sanitari. Això no va passar. Jo tinc una magnífica relació amb els responsables sanitaris autonòmics, en particular amb els de Catalunya. Hi va haver una demanda de material molt superior a l’oferta. Equips de protecció, respiradors i tests de diagnòstic... Són productes de molt poca fabricació a Espanya i a Europa. El mercat va deixar de ser un mercat i es va convertir en un basar. En aquest context, vam identificar tot el material disponible a Espanya i en alguns casos el vam redirigir als llocs on feia més falta. Això mai va afectar Catalunya, per cert.

¿Tem que es reobri aquest basar quan hi hagi una vacuna?

A la UE hem apostat per negociar conjuntament l’adquisició de la futura vacuna, garantint una distribució equitativa i que eviti les carreres d’egoisme. Aquest ha de ser el camí.

La Generalitat ha suggerit que si hagués tingut mans lliures hi hauria hagut menys morts a Catalunya. Sort que la seva relació és extraordinària com diu, si no fos així...

Insisteixo que la relació és molt bona. Hi ha hagut moments de tensió naturals, però la feina és satisfactòria. No opinaré res més sobre la pugna política. Prefereixo centrar-me en el combat contra la pandèmia. És el que demanda la ciutadania.

¿Com evolucionarà la sanitat pública a partir d’aquesta crisi?

Ara hi ha més consciència de la necessitat un sistema nacional de salut ben dotat. I la descentralització sanitària funciona, és una fortalesa del sistema.

El de Sanitat és un ministeri buidat de competències. ¿Tindrà d’ara endavant més contingut i recursos?

Per ser un ministeri buidat, déu n’hi do el que ha fet, ¿no? És evident la necessitat d’un Ministeri de Sanitat amb competències i recursos adequats.

¿Amb més poder?

Bé, el ministeri ja té unes competències rellevants. Ja s’ha vist. Reflexionarem amb calma sobre el que podem fer. El ministeri ha exercit un paper de coordinació molt rellevant i s’ha de veure com el reforcem perquè l’actuació està a la vista, ¿no?

¿La reconstrucció oferirà alguna estructura sanitària supraautonòmica?

La descentralització ha funcionat correctament, insisteixo. La sanitària ha sigut una de les polítiques públiques de més èxit de la democràcia. Una clau ha sigut el consens, que s’ha de mantenir.

¿La pandèmia serà al seu torn una vacuna contra futures temptacions d’aprimament de la sanitat pública?

Una lliçó és que cal dotar el sistema nacional de salut dels recursos necessaris i de manera sostinguda.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «Si algú vol utilitzar la taula de diàleg com una arma electoral, comet un error molt greu»

Salvador Illa: «Jo toco de peus a terra»

L’escenari més dramàtic de la crisi han sigut els geriàtrics, convertits en pavellons de la mort. Això defineix el tracte que la societat dispensa a les generacions que han deixat de ser productives.

Cada comunitat ha d’avaluar com han funcionat les coses i corregir el que és clarament millorable. La nostra comissió de bioètica va publicar un informe a principis d’abril indicant que no hi pot haver discriminació per raó d’edat a l’hora d’administrar el tractament clínic que correspongui a cada pacient. Insisteixo, les autonomies tenen competència plena en aquesta matèria i han de fer el seu examen. Les condicions en què van morir moltes persones, aïllades de les seves famílies, van ser molt doloroses. Vam haver de limitar l’assistència als funerals per preservar la salut púbica. Va ser un dels moments més complicats per a nosaltres. Van ser dies molt difícils.