El confinament de Lleida, ¿es podria haver evitat?

Mentre molts lleidatans es tornaven a col·locar aquest dilluns la mascareta (en un gest gairebé heroic, tenint en compte les altes temperatures registrades en alguns punts del Segrià), començaven a sorgir les primeres veus crítiques amb la gestió que en aquest territori ha fet la Conselleria de Salut de la Generalitat, una vegada es va decretar el final de l’estat d’alarma el 21 de juny i el govern autonòmic va assumir les competències plenes en la gestió del coronavirus. 

Alguns alcaldes, entre ells el de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), ja van lamentar diumenge la manera com es va aplicar el confinament a la comarca del Segrià, una disposició que limita la mobilitat de més de 200.000 persones. i que, de moment, no té una data de caducitat coneguda.

Però més enllà de la dràstica mesura –que havia sigut descartada 24 hores abans per la consellera Alba Vergés–, el que denuncien els ciutadans de Lleida, els polítics i una part del col·lectiu sanitari són les imprecisions, la falta de previsió i la nul·la presa de decisions que van precedir el confinament.

Fernando Simón creu que es va reaccionar tard

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, ha dit aquest dilluns que la Generalitat hauria d’haver «pres abans» la decisió de confinar Lleida i ha advertit que si les comunitats autònomes no apliquen les mesures que ara són la seva responsabilitat, o arriba un punt en què no se sap el que està passant, s’hauran d’adoptar «mesures supracomunitàries» o «mesures d’Estat».

El Govern d’Aragó ja va donar l’avís 13 dies abans

El Govern d’Aragó ja va decretar el 22 de juny passat que les comarques d’Osca del Cinca Mitjà, Baix Cinca i la Llitera i Casp retrocedissin a la fase 2 de la desescalada després de registrar diversos brots de Covid-19 a municipis com Binèfar, Saidí, Fraga i Montsó. La Generalitat de Catalunya, en canvi, va tardar 13 dies a adoptar mesures semblants per al Segrià, situat a 40 quilòmetres dels focus de contagi aragonesos, malgrat que la mobilitat entre els dos territoris és intensa i permanent.

Els rastrejos dels contactes es van iniciar a mig gas

La setmana passada Catalunya comptava amb només 120 rastrejadors o exploradors –la consellera de Salut va prometre en el seu moment que se’n contractien 200– per fer el seguiment dels contactes dels contagis en els nou focus del coronavirus que estaven actius (set dels quals, al Segrià). La tasca la duien a terme, a més, estudiants de Ciències de la Salut, després que quedés en suspens el contracte de 17 milions d’euros pel qual la Generalitat havia d’adjudicar aquest servei a l’empresa Ferrovial.

Unes plantilles de professionals precaritzades i exhaustes

Després de més de tres mesos treballant sense horari i amb la tensió i la incertesa que ha generat el coronavirus, l’aparició de nous brots arriba ara amb una plantilla sanitària exhausta. A això, se suma la falta d’efectius que el col·lectiu ve arrossegant des de les retallades del 2010. Segons el sindicat Metges de Catalunya, a l’atenció primària catalana falten 800 metges, i Infermeres de Catalunya calcula que fan falta entre 18.000 i 23.000 infermeres entre la primària i els hospitals.

Una crisi social que aquest any agreuja encara més la situació dels temporers

Notícies relacionades

Lleida improvisa mesures per provar de doblegar el rebrot de Covid-19

Lleida es prepara per blindar els seus 40.000 pacients vulnerables al coronavirus

La situació dels temporers que arriben a Lleida sense contracte de treball previ amb l’esperança de treballar en la recollida de la fruita (centenars malviuen en condicions de misèria extrema) ha topat aquest any amb una conjuntura extraordinària: treballadors socials i entitats d’ajuda a col·lectius vulnerables ja estaven desbordats pels efectes que la Covid ha causat en la població local permanent. Els afectats denuncien que el Govern, en concret la Conselleria d’Afers Socials, no els ha enviat reforços.