El Govern destinarà 1.056 milions en ajuts directes per 'rescatar' la ciència

La ciència és «l’arma fonamental d’una societat que lluita contra l’adversitat, l’eina amb què es construeix el futur». Envoltat d’un nombrós grup d’investigadors i representants d’empreses d’innovació, Pedro Sánchez acaba de presentar a la Moncloa l’anunciat pla de xoc per a la ciència i la innovació, un dossier que no només conté bons propòsits sinó el que més fa falta: diners. El Govern destinarà 1.056 milions d’euros en ajuts directes (396 milions fins a finals d’aquest any, i la resta, el 2021) i 508 més en forma de préstecs amb condicions avantatjoses a empreses del sector. La pandèmia ha demostrat a tota la societat –en paraules de Sánchez– que la ciència importa, que sense ciència no hi ha futur, lema que va escollir la comunitat investigadora fa setmanes per a una manifestació virtual en què van protestar per la falta de recursos econòmics. Va ser tota una crida de socors enmig de la pandèmia. 

«Vindran altres reptes sanitaris», ha pronosticat el president del Govern després d’esmentar el coronavirus, així que Espanya «no pot continuar donant l’esquena a la ciència» –com va fer en l’anterior crisi econòmica– si vol continuar garantint la salut de les persones.

El pla de xoc inclou un impuls econòmic a l’Institut de Salut Carles III –referent en el sector– i una reforma de la llei de la recerca biosanitària. No serà l’única norma que caldrà canviar. També ho farà la llei de la ciència, per donar estabilitat a la carrera professional dels investigadors. L’objectiu és que aquests no hagin de fugir de les fronteres espanyoles i trobin possibilitat de feina estable. El tercer pilar del pla –el reforç del teixit productiu– mira directament a les empreses que es dediquen a la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I). Recordant que ara mateix als laboratoris espanyols hi ha 12 projectes per trobar una vacuna que combati definitivament el coronavirus, Sánchez ha acabat l’acte esperant que el pla sigui recolzat per totes les forces polítiques.

Ciència sense ideologia política

El discurs del cap de l’Executiu ha estat precedit d’un torn de paraula per als científics, els joves investigadors i el món empresarial. Helena Herrero, presidenta d’HP per a Espanya i Portugal i membre de la fundació Innovació Espanya, ha destacat que la innovació i la ciència no entenen ni d’ideologies ni de política i que cada euro que s’inverteix en el sector és una font d’ingressos. Nerea Luis, jove investigadora de la Universitat Carles III de Madrid i divulgadora especialitzada en la intel·ligència artificial, ha expressat el seu desig que Espanya es converteixi en un país de ciència i no només de turisme.

Ahir, el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, va avançar en una entrevista a Antena 3 les línies generals del pla. A més, va explicar que de tots els projectes de vacuna contra el coronavirus que hi ha ara mateix a Espanya, 5 tenen ja el prototip i estan començant els assajos. Un ja s’ha realitzat en animals i de moment «està funcionant». D’altra banda, ha indicat que des del Govern ja s’estan preparant per a la fabricació d’una possible vacuna: «A final d’any, si tot va bé, podem tenir dosis d’aquesta vacuna per iniciar assajos clínics en humans, estem molt esperançats, no s’ha de deixar cap opció per provar».

Així mateix, estarà al mercat en qüestió de «poques setmanes» el test d’anticossos desenvolupat pel CSIC que detecta la immunitat contra la Covid-19 amb una fiabilitat de més del 98%. «És un test d’àmplia fiabilitat, estem molt contents que aquests resultats s’hagin donat», va celebrar Duque, que a més va avançar que seran «econòmicament viables».

Respecte als tractaments contra la malaltia que causa el SARS-CoV-2, Duque va recordar que actualment només a Espanya hi ha uns 100 assajos clínics en diverses fases. «Hi ha esperança que alguns d’aquests assajos ens donin la pista d’un tractament molt millor encara (que el remdesivir); fins ara només tenim aquests tractaments que milloren els símptomes, però el tractament bo encara ha d’arribar», va augurar.

En aquest sentit, el ministre va apuntar que tot i que el remdesivir ha demostrat una «efectivitat bona», tampoc és la «panacea», per això va assegurar que no cal preocupar-se si els Estats Units han comprat gairebé tot l’estoc d’aquest medicament. «D’aquí dos mesos hi haurà una altra perspectiva, tindrem una altra informació i probablement hi hagi altres medicaments al mercat als quals acudirem», va advertir.

Sense retrets a les comunitats autònomes

Preguntat sobre els nous brots que estan tenint lloc en diferents punts d’Espanya, Duque va assenyalar que «això era d’esperar», ja que la denominada nova normalitat és tenir «un nivell prou baix de nous casos com perquè es pugui controlar». «Estem en una situació estable», va afegir.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

També va parlar sobre les crítiques de determinades comunitats autònomes cap al Govern quan aquest va ostentar el comandament únic. «En aquesta època, hi ha hagut gent molt tensa que ha estat fent declaracions de les quals segurament s’ha penedit, tots hem treballat el millor que hem pogut, (el Govern) sempre ha actuat de forma diligent amb les dades que estaven disponibles i ara s’estarà fent el mateix per part de les autoritats sanitàries de, per exemple, Galícia o Catalunya».

El ministre va assegurar que no criticarà aquelles comunitats que es van queixar al seu dia de la gestió del Govern i va evitar entrar en polèmiques: «El Govern central sempre estarà al seu costat en cas que necessitin recolzament o més informació o mitjans, i aquí estem tots treballant en contra del virus, en absolut hem d’estar retraient coses els uns als altres».