La Generalitat descarta el confinament domiciliari del Segrià malgrat el fort augment de positius

Amb una motxilla trencada i atrotinada, i la il·lusió brillant als ulls, l’Andala i el Mali van abandonar dijous el Segrià amb autobús, per arribar aquest divendres a Bilbao. Feia tres mesos que estaven a Lleida, sense trobaven feina de temporers, vivint al carrer i menjant de la beneficència. Van aconseguir comprar el bitllet fins al País Basc per 36 euros revenent productes al carrer. «No ens van demanar les proves PCR, només demostrar que estàvem empadronats a Bilbao», explicaven al pujar a l’autobús. A més, aquest diari va poder comprovar en repetides ocasions com es podia entrar i sortir de la comarca sense trobar-se amb cap control policial. Són dos exemples que demostren com el confinament perimetral de la comarca per evitar l’expansió del coronavirus està lluny de reduir tots els fluxos d’entrada i sortida de la zona. I aquesta és, de moment, l’única mesura que mantindrà la Generalitat per governar el rebrot.

No hi ha prou policies

«Tancar la comarca sencera és impossible, no tenim prou efectius», sentencien a l’uníson Josep Milagros i Toni Castejón, portaveus de dos dels principals sindicats dels Mossos d’Esquadra. Com que a Ponent faltaven agents per tancar tota la comarca, van haver d’enviar-s’hi policies de la resta de regions policials.

«Es passen sis hores viatjant i dos fent el control, és totalment inútil i desgastador», es queixa Castejón, del sindicat Sap-Fepol. Milagros, a més, afegeix que no tan sols és impossible tancar la mobilitat no essencial a la comarca, també ho és tancar les persones que han donat positiu en coronavirus. El mateix conseller d’Interior, Miquel Buch, ha admès «algunes dificultats» en el confinament del Segrià en comparació amb la conca d’Òdena.

Empreses agrícoles

La realitat és que el nombre de contagis, i de brots, no ha fet més que créixer, especialment entre els joves. Ja es compten 280 positius (dijous n’eren 41) i 81 persones hospitalitzades, 11 d’elles a l’uci. Hi ha uns 20 brots actius a tota la província. La meitat afecten empreses agrícoles i tres són en residències (una fora del Segrià). Els malalts que són a l’hospital tenen, majoritàriament, entre 65 i 40 anys. Però el problema rau en la transmissió que fan els positius, molts de menys de 30 anys. «L’augment dels casos és insostenible», va dir ahir el delegat del Govern a Lleida, Ramón Farré. Com a mesures a adoptar va proposar la responsabilitat col·lectiva. «Prenguin el cafè amb mascareta, facin-se petons amb mascareta», va recomanar.

I part del rebrot, i de la transmissió comunitària, segons va explicar el doctor Pere Godoy, cap de vigilància epidemiològica a Lleida, es deu que a partir del mes de maig van arribar a la comarca més de 30.000 persones sense diners a les seves butxaques i moltes ganes de treballar al camp, sigui on sigui. Molts viuen en condicions insalubres i es mouen d’un poble a l’altre. «Han activat la transmissió del virus i esperem que d’aquí a 10 dies la situació es compliqui encara mes», va admetre Godoy. A la seva explicació hi va afegir un detall imprescindible: «No és fàcil que aquestes persones puguin complir amb l’aïllament». 

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Precisament, per mitigar l’efecte del coronavirus entre aquesta població tan vulnerable, Salut ha reforçat un equip de mediadors interculturals a tota la regió. «Estem treballant amb uns 250 homes que han donat positiu de coronavirus», explica la treballadora social Júlia Ferrer, la coordinadora d’aquest equip. Són els professionals sanitaris els que adverteixen als socials que han d’acudir a les seves ‘vivendes’. L’equip de mediadors, que domina llengües com l’àrab o el francès, els explica que s’han de fer les proves i els convenç, en cas que siguin positius, que s’han de confinar, si no a casa seva, als espais habilitats pels ajuntaments. «El problema que tenim és que n’hi ha molts que, al no tenir símptomes, s’escapen d’aquest servei i és complicat, de vegades, que ens diguin els contactes», reconeix Ferrer. «És claríssim. Ells necessiten treballar, no poden quedar-se tancats», assenyala la mediadora, sense tampoc eines legals per obligar ningú a confinar-se. 

Temporers sense llar

Les fugues també les confirmen a aquest diari treballadors del pavelló que ha habilitat l’ajuntament on cada nit dormen 300 temporers sense llar. «Hi ha una por real a perdre la feina, que és l’únic que tenen», expliquen. Ells veuen de nou com desenes d’homes miren d’entrar al pavelló, al cap de pocs dies d’haver-se infectat del virus. D’altres, ni es passen per allà. Mentrestant, els que no aconsegueixen feina s’amunteguen davant els llocs de recollida d’aliments, com el que munta Arrels Sant Ignasi al centre de Lleida. «Estem a nivells rècord, hi ha 90 temporers cada dia, haurem de canviar d’espai per evitar aglomeracions», explica Roger Torrent, rector i director de l’entitat. «Volem treballar», imploren els nois a la cua, mentre miren de vèncer la fam.