L'Hospitalet té 21.000 persones per km quadrat, cosa que podria haver afavorit el brot

L’Hospitalet, on han sorgit diversos brots de coronavirus, és la segona ciutat de Catalunya amb gairebé 265.000 habitants i una densitat de 21.053 persones per quilòmetre quadrat, una de les més altes d’Espanya. Limita, a més, amb Barcelona i tres municipis més del cor de l’àrea metropolitana. Els barris on s’han produït més contagis, la Torrassa, Florida, Publilla Casas i Collblanc, concentren gairebé la meitat de població (el 46%). Aquestes circumstàncies podrien haver afavorit el rebrot, segons alguns estudis i investigadors, si bé, com tot el relacionat amb la Covid, encara no hi ha res concloent.

Per exemple, Clara Prats, biofísica de la Universitat Politècnica de Catalunya, considera que «quan la densitat de població és alta, un major nombre de casos pot resultar més preocupant perquè el potencial de contactes i contagis és més alt que a les zones més despoblades». En una entrevista a TV-3, Prats ha comparat la situació amb un incendi: «Si tenim un incendi en una zona amb gran massa forestal per cremar, el risc serà molt més alt que si té lloc en una zona sense vegetació, aquí seria el mateix en termes epidemiològics».

En termes similars, una recent investigació del Clínic-IDIBAPS que ha analitzat els factors climatològics i  demogràfics associats a la propagació del SARS-CoV-2 en diferents regions del món acaba que com més densitat, més incidència.  

Les múltiples variables

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Tot i això, el Banc Mundial ha negat que hi hagi una relació directa entre les dues circumstàncies. En un informe en el qual ha analitzat dades de 284 ciutats xineses assenyala que no existeix una correlació real entre densitat poblacional i nombre de contagis. De fet, a Espanya, en regions com Sòria, Segòvia, La Rioja i Albacete el volum de casos per cada 100.000 habitants és superior al de zones amb més població com Madrid i València.

I és que, com assenyala un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Carles III de Madrid, en col·laboració amb TAPTAP Digital, «l’anàlisi d’indicadors que afecten l’evolució del virus o del risc en una àrea geogràfica determinada de manera aïllada podria donar lloc a conclusions incorrectes o evolucions esbiaixades. Els índexs multivariables produeixen una anàlisi més completa». Per això, aquesta investigació té en compte també la mobilitat, la cobertura hospitalària, el volum de població vulnerable, entre altres factors.