Enjuanes: «Per descomptat que el coronavirus ve dels ratpenats»

L’investigador Luis Enjuanes, que dirigeix el laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC) i està treballant en el desenvolupament d’una vacuna contra la Covid-19, ha assenyalat que «per descomptat» el SARS-CoV-2 prové dels ratpenats, tot i que ha puntualitzat que encara no està clar l’animal intermedi pel qual va passar el virus fins a arribar als humans.

En una conferència en els Cursos d’Estiu d’El Escorial, sota el títol ‘La ciència davant el desafiament de la Covid-19’, el científic ha repassat la història dels coronavirus i la seva arribada als humans, la gran majoria des de ratpenats. Així mateix, ha explicat les dades bàsiques d’altres virus que van passar d’animals a persones en els últims anys, com el Zika o l’Ebola.

«Avui dia coneixem sis coronavirus humans. Quatre d’aquests ens produeixen una infecció molt suau, conegut com a refredat comú d’hivern, que és més fluixet que una grip, i es coneixen des dels anys 50. Tots nosaltres, amb tota probabilitat, hem sigut infectats en algun moment amb aquests coronavirus atenuats», ha apuntat Enjuanes.

De fet, segons alguns estudis, les persones que han passat un refredat provocat per altres tipus de coronavirus també podrien generar certa protecció contra la Covid-19. Una d’aquestes investigacions va apuntar fins i tot que dos de cada deu individus sans sense exposició prèvia al virus allotgen cèl·lules T reactives al SARS-CoV-2, cosa que possiblement indica que aquestes cèl·lules T poden reaccionar de manera creuada al nou coronavirus a causa d’una infecció anterior amb coronavirus relacionats.

D’altra banda, es coneixen la SARS, el MERS i el SARS-CoV-2, que són «mortals per a l’home», tal com ha recordat l’investigador. Sobre el virus de la Covid-19, l’investigador ha explicat que «encara no se sap exactament d’on ve». «Per descomptat que ve dels ratpenats, però encara no sabem l’animal intermedi entre els ratpenats i les persones. S’ha especulat que són els pangolins, però això no ha quedat demostrat. Hi ha alguna base, però no», ha exposat.

En aquest context, ha detallat les que, segons el seu parer, són les ‘pitjors’ característiques d’aquest nou virus, que el converteixen en especialment problemàtic. «El pitjor segons la meva opinió és que produeix una infecció asimptomàtica d’un a catorze dies, i fins i tot més, cosa que ha facilitat la seva disseminació», ha apuntat.

«La segona és que, a diferència de la SARS i el MERS, surt activat abans de sortir de la cèl·lula perquè han incorporat un petit pèptid. De manera que quan surt ja pot infectar qualsevol teixit, no com els altres», ha especificat.

Notícies relacionades

El CSIC inicia els assajos en animals per a la vacuna contra el coronavirus

Enjuanes, que estudia la vacuna del Covid-19, dona un positiu asimptomàtic

Així mateix, ha lamentat que la resposta immune que indueix és «limitada», tot i que ha puntualitzat que «probablement la resposta de cèl·lules T sigui més forta i de més llarga durada».

Finalment, ha assenyalat la «reemergència» del virus en pacients aparentment recuperats. Segons ha argumentat, el virus es podria quedar en zones de l’organisme amb menys circulació sanguínia, on s’‘amagaria’ fins a tornar a donar la cara. Així, ha rebutjat la idea que sigui un recontagi, sinó més aviat que el virus continuava al cos malgrat donar negatiu en PCR. «Això va passar amb l’Ebola. Hi va haver gent que el va passar aparentment, però que als sis mesos sortia la infecció. Sortia el virus a testicles o glòbuls oculars, on hi ha menys circulació de sang», ha conclòs.