Els Mossos temen que les màfies de la marihuana corrompin els poders públics

Els Mossos d’Esquadra van activar el 2018 el Pla d’Acció Marihuana per lluitar contra el ‘boom’ d’aquesta droga a Catalunya. Dins d’aquest pla, la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) va encarregar a l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat (ACAC) l’informe El mercat de la marihuana a Catalunya, que analitza les causes i els riscos d’aquest fenomen i que aquest mes de juliol ha sigut entregat a la Fiscalia de Catalunya. Les conclusions de l’estudi, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, avancen un escenari preocupant per a la pau social: la dimensió d’algunes estructures criminals –la majoria d’origen estranger– establertes a Catalunya i dedicades a la producció i exportació de marihuana fa témer la policia catalana que en un futur pròxim aquestes puguin mirar de corrompre els poders públics per continuar creixent. En paraules del comissari en cap del cos, Eduard Sallent, la marihuana s’ha convertit en l’amenaça més gran per a l’estabilitat de Catalunya. 

L’anàlisi de l’ACAC divideix el procés d’assentament de les organitzacions criminals estrangeres en dues fases diferents. La primera és la «depredadora» i detalla com aquests grups procedents –sobretot– del centre del continent o dels països de l’Est s’han fet un lloc al mercat criminal. «Com que el pastís és el que és i cada vegada hi ha més delinqüents que se’l disputen, el risc de conflictes entre bandes creix. Entre el 2018 i el 2019 hi ha hagut sis morts violentes connectades amb aquest problema».

La segona fase és la «parasitària». És la que, si es compleixen els pitjors pronòstics, pot acabar atemptant seriosament contra els pilars fonamentals de la societat. L’informe augura que les organitzacions miraran d’infiltrar-se als mecanismes de poder, és a dir, de corrompre institucions com les polítiques o les policials per protegir i expandir els seus negocis. Un pas en una direcció perillosa i amb una tornada enrere complicada davant el qual convé actuar abans que es materialitzi. «No vindria malament més ajuda de la resta de poders públics perquè la gent prengui consciència del que hi ha en joc», demanen fonts policials.

Un terç del centenar de màfies que els Mossos han desarticulat el 2019 es dedicaven a la marihuana. I una altra dada rellevant: el 41% de les persones arrestades en investigacions vinculades al cànnabis no té antecedents, la qual cosa significa que la capacitat de reclutament i, en conseqüència, de regeneració d’aquestes estructures és molt elevada. Les mateixes fonts de la CGIC remarquen que ara la prioritat de la policia catalana són aquestes xarxes: si han sigut capaços d’instal·lar-se a Catalunya demostren un poder intimidador i també que, al tenir un peu fora de l’Estat, poden escapolir-se amb més facilitat de les autoritats espanyoles. El 2019, els Mossos van eliminar 221.291 plantes, van desmuntar 368 plantacions, van arrestar 2.729 persones i van desarticular 34 màfies. És una xifra superior a la d’anys anteriors i que confirma la tendència a l’alça d’aquest fenomen. 

El ‘boom’ de la marihuana

Espanya és el primer país productor i exportador de cànnabis d’Europa. La demanda de la resta del continent ha convertit la costa del llevant de la península en un terreny infestat de plantacions clandestines ‘indoor’ i, donada la seva proximitat amb la frontera francesa i la capitalitat de Barcelona –que atrau inversions estrangeres–, Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més produeix i que més exporta

Fins fa pocs anys, les plantacions catalanes eren exteriors, pertanyien a cultivadors autòctons que utilitzaven llavors poc adulterades genèticament i proveïen a un cercle conegut. Però aquest negoci va començar a donar massa diners per continuar passant desapercebut. Assumint un risc acceptable –per produir i vendre cànnabis les condemnes no acostumen a arribar als dos anys–, els traficants obtenen beneficis enormes: la inversió inicial es multiplica per cinc.

A partir del 2014 i el 2015, grups de delinqüents que es dedicaven a altres activitats –robatoris a domicilis o trànsit d’altres substàncies estupefaents– van començar a simultaniejar-les amb la marihuana. Després, van passar a dedicar-se exclusivament a aquesta droga i, en molts casos, van contactar amb organitzacions estrangeres per col·laborar en l’exportació, que dispara el marge de benefici: un quilo val a Barcelona 1.500 euros i a Alemanya 6.000 euros. El ‘boom’ va provocar finalment que organitzacions estrangeres optessin per instal·lar-se a Catalunya per produir directament la seva marihuana aquí i encarregar-se de tot el procés: des de la plantació fins a l’exportació.

A Espanya regeix un Codi Penal més lax que en el de la resta de països europeus, preval una percepció social condescendent amb el consum de la marihuana –la cultura del ‘grow shop’ comercialitza legalment amb tots els instruments i coneixements necessaris per plantar-la–, existeix un mercat local poderós –Espanya és el tercer país europeu amb més prevalença en el consum entre adults de 16 a 64 anys, segons l’Informe Europeu sobre Drogues 2019– i a causa de la seva ubicació geogràfica –idònia per exportar la mercaderia a la resta del continent en el qual hi ha 24,7 milions de clients a la UE, segons l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies– sobre Catalunya actua una forta demanda. Aquests són alguns dels factors que s’han conjugat per atraure el crim organitzat fins a Catalunya amb l’objectiu de cultivar marihuana. 

Llavors perilloses

Els traficants utilitzen cada vegada llavors híbrides més potents –de mitjana abans les mostres analitzades al laboratori presentaven un 5% de THC, el principi actiu que ‘col·loca’, i actualment no baixen del 12%– de les quals creixen plantes que consumeixen menys recursos i floreixen abans. Més THC és interessant en un mercat desregulat i de lògica capitalista com el del narcotràfic però dolent per a la salut dels consumidors. Les urgències per brots psicòtics derivats del consum de cànnabis han crescut en els últims anys en hospitals com la Vall d’Hebron.

La ciència també ha proporcionat als traficants aparells per dissimular l’olor –ambientadors i extractors silenciosos– o per controlar a distància les instal·lacions –temperatura, reg, llum– amb aplicacions de mòbil. Existeixen actualment cultius de cànnabis hidropònics en els quals les plantes creixen amb poca terra o amb menys aigua. Però continuen necessitant molta llum artificial i, per tant, un gran consum d’energia. El 40% de les plantacions es connecten il·legalment a la xarxa de servei. Segons fonts d’Endesa, a Catalunya es defrauda anulament la mateixa quantitat d’electricitat que consumeix una ciutat de 100.000 habitants com Girona.

El diner negre

Les operacions més recents dels Mossos han sigut contra grups originaris de Sèrbia i s’han focalitzat en l’aparell de blanqueig dels ingressos generats amb el tràfic. «Estem parlant de comprar propietats immobiliàries, cotxes d’alta gamma o iniciar negocis de restauració», aclareixen des de la CGIC. La quantitat de diner negre que ha comprat coses legals a Catalunya es desconeix però, segons intueix l’ACAC, ja suposa un cop dur a la igualtat d’oportunitats entre ciutadans que compren coses amb treball honrat i ciutadans que les adquireixen amb fons de procedència il·lícita.

«De facto, la marihuana és legal a Catalunya. Fins i tot la fira més gran del cànnabis se celebra anualment a Cornellà (Barcelona) -Spannabis. Existeixen un miler de clubs cannàbics –uns 400 continuen operatius i en alguns casos són un tentacle d’organitzacions estrangeres– atesa la discrepància jurisprudencial que els acompanyen. Està passant una mica com va passar als Estats Units de començaments del segle passat amb la ‘llei seca’ que va prohibir l’alcohol i va disparar la producció domèstica i la corrupció», avisen des de la CGIC.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

El paral·lelisme requereix un matís fonamental ja que legalitzar la marihuana a Espanya seria una solució únicament si es fes a tot Europa perquè de fer-ho sol en l’Estat la mesura només agreujaria la situació, segons els Mossos. Fet aquest matís, el paral·lelisme dels investigadors catalans amb la llei americana també és oportú perquè com va passar amb el gàngster més famós d’aquella època, Al Capone, els Mossos també s’esforcen a caçar els traficants per evadir impostos. Des de l’aprovació del Pla d’Acció Marihuana, cada cas rellevant ha d’anar acompanyat d’una investigació econòmica de blanqueig de capitals. 

El pla dels Mossos consisteix a treballar conjuntament amb Endesa –en una de les últimes operacions es van desplegar 60 tècnics de la companyia elèctrica–, fer una anàlisi exhaustiva del grau de coordinació i especialització –repartiment de funcions– de les màfies i atacar els aparells de blanqueig de diner negre. Són camins diferents per arribar al mateix objectiu: aconseguir que els qui trafiquen amb marihuana a Catalunya rebin penes més dures per pertànyer a grups o organitzacions criminals o per blanquejar capitals.