Absolts els guàrdies civils acusats de la mort de 15 immigrants al Tarajal

La justícia ha absolt els 16 guàrdies civils investigats per la mort de 15 immigrants a la frontera del Tarajal (Ceuta) el febrer del 2014 a l’entendre que la seva actuació per frenar l’intent de creuar la tanca per l’espigó va ser «adequada i proporcional» a les circumstàncies del cas. L’Audiència Provincial de Cadis amb seu a Ceuta desestima així els recursos presentats per l’Observatori de Drets Humans i altres oenagés contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 6 de la ciutat autònoma d’arxivar la causa al no apreciar indicis dels delictes d’homicidi imprudent, lesions doloses o denegació d’auxili.

En una interlocutòria de 71 pàgines, contra la qual encara es pot presentar recurs de cassació, l’òrgan superior confirma per tercera vegada el sobreseïment del cas. Els 15 morts formaven part d’un grup de 300 immigrants que la matinada del 6 de febrer va mirar de creuar nedant des del Marroc a Ceuta i van ser repel·lits per les forces de seguretat marroquines (els ‘mehani’) i la Guàrdia Civil. Cent dels migrants no van arribar a saltar a l’aigua al comprovar el dispositiu policial, que va fer servir pilotes de goma i pots de fum llançats cap a l’aigua per rebutjar els 200 migrants que sí que ho van intentar, molts dels quals no sabien nedar i anaven proveïts amb precaris salvavides confeccionats amb bidons d’aigua.

Per als tres magistrats de l’Audiència, «la situació de risc greu per a la vida estava implícita en el mètode escollit pels i immigrants per portar a efecte l’assalt», assenyalaven que «els guàrdies es van dedicar a complir el seu deure amb els mitjans antiavalots que tenien a l’abast, sense que se’ls pugui atribuir, per no haver-hi elements probatoris, l’increment de risc que va poder originar-se amb la seva intervenció».

És més, entenen els jutges que «la situació de perill va desaparèixer per als que van desistir» i van donar la volta cap al Marroc, «i va augmentar per als que van persistir en el seu intent d'aglutinament o els que es van allunyar mar endins», i conclouen que l’actuació policial fins i tot «va poder disminuir el risc» dels que van desistir. «La perillosa forma d’irrupció era una opció elegida pels mateixos immigrants, i entre els obstacles que hi hauria després de superar les forces marroquines hi havia l’actuació policial espanyola», estima la sentència.

Així mateix, manté que la intervenció policial va tenir «una finalitat dissuasiva primer, i després de canalització», i rebutja els testimonis aportats per les acusacions al basar-se en «meres suposicions i hipotètiques conclusions». «No hi ha prova indiciària que contradigui l’afirmació que l’actuació policial es va ajustar als principis bàsics exigibles per a aquestes intervencions», insisteixen els jutges.

En aquest sentit, la interlocutòria rebutja l’acusació d’homicidi imprudent per a tots els agents investigats, perquè «seria forassenyat atribuir a tots i cada un la responsabilitat criminal per alguna hipotètica desviació d’algun membre del grup més descurat o fins i tot malintencionat». Tot i que no hi va haver ordre expressa, segueix, el comandament del dispositiu va realitzar alguns llançaments perquè els seus subordinats l’imitessin, «de manera que, al no haver-hi aquest concert de voluntats, s’hauria d’haver determinat quins actes concrets protagonitzats per cada un dels investigats van provocar».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Respecte a la denegació d’auxili dels migrants que intentaven envoltar l’espigó nedant, l’Audiència considera que no existia aquesta tal obligació de socórrer-los perquè «no s’ha acreditat» que ells fessin algun requeriment en aquest sentit, sinó perquè «tampoc hi ha cap prova» que des de la part espanyola es poguessin apreciar indicis que algú «estigués ofegant-se o en perill». Abans al contrari, indica que tant els agents com els membres del servei marítim van mostrar actitud d’ajuda cap als migrants que van arribar a la costa. I remarca que no hi va haver, a més, cap ferit en territori espanyol, «i no hi ha cap constància que aquestes persones s’ofeguessin en aigües espanyoles».

Finalment, també rebutja les acusacions de lesions doloses perquè no hi ha cap prova, excepte testimonis «sense aliment probatori» i de «dubtosa credibilitat», estima la sala, que el llançament de les pilotes de goma i els pots de fum fossin contra els cossos dels immigrants, que a l’arribar a terra «no van mostrar símptomes» d’haver estat en contacte amb gasos lacrimògens, conclou la sentència.